ACTE PRIMER
Reading edition
Sala espayosa a casa de Pere Amat .Al fons la porta d’un corredor que conduheix a l’interior de la casa. També al fons, a l’esquerra, una porta més petita ab dos esgrahons al peu, que conduheix a les golfes. A la dreta del fons un gran armari dins del mur, hont s’hi veuhen fruytes, roba de taula, servey de vaixella y demés coses pròpies. Al costat dret un balcó y cadires. Al costat esquerra la porta que dóna directament a l’escala de l’entrada. En primer terme una taula y un canapè de boga, contra la paret. Pels murs quadros representant vides de sants.
L’habitació fosqueja, es monòtona y severa.
Tarda avansada d’una festa d’istiu. Se senten tocar les campanes ab un sò planyívol. Un mormol llunyà y apagat de cants y pregaries trenca’l silenci de l’habitació.
Cecilia, sola, s’està assentada aprop del balcó llegint. Es una noya magre y pálida, molt nerviosa, morena y petita. Vesteix y va pentinada ab molta negligència y originalitat. Després d’una pausa se senten pujar les escales en mitg d’un gran silenci.
Cecilia
(Deixant de llegir, però sense mourers). Qui hi ha?
Vergés
(De l’escala estant, apunt d’entrar). Un servidor de vostè, Cecilia.
(Vergés es un jove molt corrent; res del seu físich el distingeix d’un qualsevol. No té descripció).
Cecilia
(Saludantlo molt naturalment). Vostè! Benvingut sigui!
Vergés
Gràcies. Està sola?
Cecilia
Sola, llegint.
Vergés
Vol que’m retiri?
Cecilia
Y ara! Perquè? Vé de les pregaries, vostè?
Vergés
No; ja sab que jo soch així, fet a la meva… (Cambiant de tò). M’ho pensava que la trobaria sola…
Cecilia
Es natural.
Vergés
No ha quedat una ànima al poble fòra vostè y jo … y algun vell. Es una cosa tonta, si vostè vol, però commovedora…
Cecilia
Sí, es una cosa trista, estúpida…
Vergés
He pujat al turó del Calvari y he vist a sota meu passar la gentada polsosa y afligida. Hauria dit realment que pesava damunt d’ella un cástich del cel.
Cecilia
Els meus pares m’hi volien fer anar. No saben prou com les detesto aquestes comèdies religioses!…
Vergés
Y no obstant, me pot creure, Cecilia, era un espectacle poètich.
Cecilia
Poètich, però absurd…
Vergés
No, en aquells moments no hi he pensat ab això…
Cecilia
(Agressiva). Sí, ja ho veig, s’ha deixat emocionar, com sempre. Quan un compren que una cosa es falsa, absurda… no sé perquè deixarse commoure per ella… valdria més combàtrela.
Vergés
(Somrient). Vostè, Cecilia, me fa l’efecte d’una àliga tancada en un galliner…
Cecilia
(Somrient) Ja es això, ja…
Vergés
Y que un dia, quan ningú s’ho pensarà…
(Fa ab els brassos la senyal d’un aucell que emprèn la volada, y ab la boca imita el soroll del batre d’ales).
Cecilia
Oh!… el dia que jo fassi la gran volada!…
Vergés
Què?
Cecilia
No tornaré, com un aucell feréstech que no’s recorda més del seu niu.
Vergés
Y en quina direcció volarà l’aucell lliure?
Cecilia
No ho sé.
Vergés
Més enllà de la nostra capital?
Cecilia
Ah!… sí!… Més enllà, més enllà…
Vergés
(Admirat). Ahont, donchs?…
Cecilia
No’ns comprenem vostè y jo, Vergés…
Vergés
Què desitja més, si pot triomfar a la gran ciutat hont tants s’hi enfonzen?
Cecilia
Vostè entén per triomfar guanyar una bona plassa y viure allí tota la vida. No!.. la meva ambició vola més alt…
Vergés
Y si’s trobés com jo, desterrada en aquest recó de món?
Cecilia
Perquè vostè vol.
Vergés
Què s’hi pot fer? Els mestres són molts, les plasses són limitades…
Cecilia
La terra es tant gran quan se tenen ganes de lluytar!
Vergés
Aviat es dit, això… un home sensat no’s llensa a la lluyta cegament.
Cecilia
Així no’s planyi.
Vergés
(Entendrintse). No’m planyo pas. Sé que tota mena de vida té les seves compensacions. En el més humil recó de món se troba una persona ab qui compartir les angoixes de l’ànima… algú que’ns ajuda a viure dolsament…
Cecilia
Ah!… no se’n fihi d’això! Es perillós esperar que la ditxa ens vingui dels altres!
Vergés
Vol dir?
Cecilia
Lo mellor que hi ha al món es la lluyta. No puch compendre que un home enèrgich se contenti aviat de la seva sòrt. Es una cosa que mata tot gran impuls…
Vergés
Es cert…
Cecilia
Veu? Si aborreixo tant la gent del meu poble es per això. No tenen fè ab ells meteixos, sinó…
Vergés
Què faran, els pobres?
Cecilia
(Ab certa ironia). Vol dir que no hi ha res més a fer que ajupirse sota la desgracia y pegarse al pit, de cara al cel?
Vergés
Bah! Potser si… però…
Cecilia
Què?
Vergés
No som pas nosaltres els qui hem de cambiar les coses.
Cecilia
Perquè no hi hem de poguer ajudar?
Vergés
No’ns preocupem d’això, Cecilia. El poble viu inconscientment y poch s’interessa ab lo que’s fa per ell. Vindrà un dia que la bena els caurà dels ulls an aquests utopistes! Els esforsos d’avuy haurán resultat estèrils… y la vida haurà seguit el seu curs, indiferent…
Cecilia
Oh!… descregut!… Ab aquestes idees me seria insoportable la vida!
Vergés
Llàstima! La vida!… No la confongui ab això, Cecilia! Jo que passo l’hivern aquí dalt, tot sol, la sento d’altra manera: la sento més ab el cor, la vida…
Cecilia
Donchs, jo prefereixo la ciutat tumultuosa, hont el qui vol, sent bullir la seva vida en una inmensa fornal…
Vergés
Cecilia! Sigui com l’aucell que ha traspassat el mar d’una volada y vé a fer el niu del seu amor al campanar assoleyat…
Cecilia
(Alsantse bruscament y fugint cap al balcó gesticulant). Ah!.., fòra! fòra això! Vingui que veurá la gentada que acaba d’entrar a l’iglesia…
(Vergés hi va; els dos guayten wi instant al balcó. Al final d’aquesta escena s’han fet més perceptibles els mormols de cants y oracions dels pelegrins que entren a l’iglesia).
Cecilia
(Somrient, després d’una pausa). Mentres això duri, poden somniar els constructors de ciutats futures!
Vergés
Y això durarà!
Cecilia
Si… mentres hi hagi qui’s commogui devant de la tradició!
Vergés
Y sense això.
Cecilia
Mentres hi hagi qui canti la llegenda!
Vergés
Sense això y tot.
Cecilia
Mentres la tempestat no renovi els nostres aires!
Vergés
Mentres el món sigui món!
Cecilia
(Vivament). Ah, no!… De cap manera!
(Per la porta de l’escala apareix Juliana, tota vestida de negre, ab mantellina y uns rosaris a la mà. Es una dòna de mitja edat, sos cabells blanquegen).
Juliana
(Així que entra). Ah!… els juheus! Aquí xerrant sense tò ni sò mentres que tot el poble prega!…
Cecilia
Mare…
Juliana
Això no pot anar!
Cecilia
Mare… respecteu…
Juliana
El senyor Mestre tampoch ha anat a les pregaries, suposo…
Vergés
No, senyora…
Juliana
Ah!… això no està bé. Cecilia, el teu pare està molt enfadat…
Cecilia
Cadascú es lliure dels seus actes, mare…
Juliana
Sí, ja sé lo que’m vas a dir…
Cecilia
Veyeu? No us enfadaríau si jo’m comensés a burlar de vosaltres, dels vostres actes?
Juliana
Massa que ho fas.
Cecilia
No es cert.
Juliana
Una mare es diferent. Pot imposar lo que vulgui a una filla, per això es mare…
Cecilia
(Irònica). Què’m direu si comenso: Y donchs? Y què? S’ha portat bé’l Rector? Ja us ha fet el sermó terrible de cada any?
Juliana
Calla, filla. Tu tot rient ho dius…
Cecilia
(Més irònica). Ja ha encès l’ira de Deu ab el foch de la seva paraula?
Vergés
(Somrient). Es terrible, Cecilia!
Juliana
Y mal educada, això sí! No està bé això que fas, filla!
Cecilia
(Posantse seria). No sabeu com soch? No’m coneixeu? Deixeume estar!
Juliana
Deixarte estar!… No pot ser… ets entre nosaltres!
Cecilia
(Reprenent el tò d’avans). Digueu, digueu, mare: Ja heu sortit tots de l’iglesia ben convensuts de que sofriu l’inevitable flagell de Deu? Ja us han dit que no plou ni plourà pels vostres grans pecats?
Juliana
Donchs, veus?… no es així. Tothom ha sortit ab el cor plè d’esperansa. Mossèn Gregori no’ns ha menassat, aquesta vegada…
Vergés
Molt ben fet.
Cecilia
(Somrient). Per què?
Vergés
Val més així. La pobra gent busca consol…
Juliana
Cregui, senyor, que ha sigut una cosa commovedora…
Cecilia
Ho creyem, mare. Aneuvos a mudar…
Juliana
Te faig nosa?
Cecilia
No digueu això. Jo ho dich …
Juliana
Ho havía de veure, senyor Vergés. Tothom anava vestit de negre com en senyal de dol…
Vergés
Ja ho sé.
Juliana
Els homes ab les vestes, les dones ab caputxa o cobertes ab vels y mantellines…
Vergés
Hi havia molts homes descalsos, diu?…
Juliana
Sí… y altres carregats de cadenes o de grans pesos. El camí meteix, perquè fos més penós, estava sembrat d’argelagues…
Vergés
Argelagues!
Cecilia
Selvatges!
Juliana
Y en mitg de tot el poble, la Verge dels Gorchs portada a brassos per les autoritats…
Cecilia
(Anantsen violenta cap al balcó). Y d’això’n fan una gran festa!… Oh!… Una cosa que ofega l’ànima com un plom…
Juliana
May de la vida s’havien celebrat unes pregaries ab més devoció. Tot el poble en pès hi era. Els prechs dels pobres pecadors haurán pujat fins al cel… (Cecilia torna del balcó). Si això no es hermós no sé pas hont són les coses hermoses! (A n’en Vergés) Dispensi, me vaig a mudar… (Se dirigeix a la porta del fons). No més una cosa’m pesava al cor… (Dirigintse a la seva filla) que mentres nosaltres pregàvem al cel… tu te’n reyes aquí… (Ab l’emoció se li trenca la paraula y desapareix dihent). Deu s’apiadi de tu!
Cecilia
Sempre estem així.
Vergés
Cecilia, crèguim, sigui toleranta ab la seva mare.
Cecilia
Per què no? Però ells que ho siguin ab mi també.
Vergés
No hi fa res… cedeixi.
Cecilia
Està bé… però veu l’única cosa que se’ns ensenya aquí, desde petits? No hi ha pensat may vostè que es mestre?
Vergés
Prou.
Cecilia
Ens fan creixe en mitg dels erros més grans.
Vergés
Però hi ha un fons tant hermós de poesia en tot lo d’aquí!
Cecilia
Y que dimoni vé a treure la poesia ab això?
Vergés
No’m negarà que aquests pobles ignorants, ab les seves llegendes y tradicions, tenen una poesia trista, fonda!…
Cecilia
No! No’m puch deixar corpendre per la poesía de la llegenda! Fa mal… es com un camp d’arena blana y estèril hont s’enfonzen els peus del vianant…
Vergés
Cecilia, vostè no veu, no sent la poesia de la terra!
Cecilia
Veig un poble extenuat que no gosa a alsar les espatlles contra la desgracia. S’ajup sota’l seu Deu y no més sab plorar y pregar. Es necessari que això s’acabi.
Vergés
No ho veurà pas vostè.
Cecilia
Qui sab!
Vergés
En tot cas no sigui vostè la qui ho intenti. Una idea per bona que sigui, se torna dolenta quan porta la guerra dins d’una familia… y la familia, la llar dels nostres pares que’ns guarda les joyes més íntimes, no s’ha de sacrificar may per res.
Cecilia
Bah!… Vostè es un pobre diable dominat pel sentiment!
Vergés
Cecilia… tot lo altre passa y això es lo únich que queda!…
Cecilia
(Ab ironia). Poruch! Jo soch més escèptica que vostè encara… Ni això queda!
(Entra Pere Amat. Porta la vesta de les pregaries; ab l’una mà s’aguanta’l ròssech, a l’altra hi porta la cucurulla. Es un home alt, roig, de pel ros, sanguini y violent).
Amat
El senyor Mestre aquí! Com es que no ha vingut a demanar pluja?
Vergés
(Tímidament). Ja veureu…
Amat
El poble l’ha criticat molt y ab rahó.
Cecilia
(A Vergés). Y què? No es cert, amich?
Amat
Calla, tu. No tens dret a dir res devant meu. Ha vingut la teva mare?
Cecilia
Si.
Amat
Què fa? Hont es?
Cecilia
Allà dins que’s muda.
Amat
Deu estar trista per tu. No’t fa pena?… No’t fa…
Cecilia
Heu de tornar a comensar, pare? Ha de durar tota la vida, això?
Vergés
S’ha de respectar el pensament dels altres…
Amat
Respectar!… Hum!…
Cecilia
Aneu a dins ab la mare. Mudeuvos aquest vestit…
Amat
Què! No t’agrada! Es vell… anticuat, això?
Cecilia
Per què us enfadeu?
Amat
Vés; pòrtam el gech y la gorra.
Cecilia
Per què no us mudeu allà dins?
Amat
Fés lo que’t mano. (Cecilia se’n va pel fons). No està bé això que vostè ha fet de no venir, senyor Mestre. Es donar mal exemple.
Vergés
No, home, un mestre es diferent de vosaltres…
Amat
Per què? Què no es cristià, vostè?
Vergés
Sí.
Amat
No gayre’m sembla. Y en quant a la Cecilia val més que la deixi estar… crèguim. Es un cap calent…
Vergés
Per què diheu això?
Amat
Es un cavall que necessita frè y no asperons… (Entra Cecilia ab els efectes del seu pare y els deixa al seu costat, damunt d’una cadira).
Cecilia
Teniu això.
Vergés
Y donchs! Hi ha bona esperansa per la pluja?
Amat
(Secament). Hi ha fè que es lo mellor.
Vergés
Sí…
Amat
Què fa ta mare, per allà dins?
Cecilia
No ho sè.
Vergés
Sí, hi ha molta fè an aquest poble. Una altra gent ja s’hauría desesperat o hauria fet mil esforsos pera trobar aigua…
Amat
Aquí sofrim, però no desmayem. Sabem esperar…
Cecilia
Massa y tot!
Amat
Calla, tu!
Cecilia
Pare, no podré parlar?
Amat
No!
(Cecilia, ofesa se’n va nerviosament cap al balcó).
Vergés
La vostra filla sofreix molt…
Amat
Sa mare també.
Vergés
En fi… no us heu de violentar tant aviat… (Una pausa breu).
Amat
Havia d’haver vingut! Quina cosa més hermosa! Feya commoure! A mitg camí de l’hermita, devant de les Tres Creus, tot el poble s’ha agenollat… Oh!… el senyor Rector no ha pogut més, s’ha posat a plorar! (Una pausa. Cecilia més calmada, vé del balcó y s’asseu sense dir res ni fer cap senyal. Amat continua). No s’havia vist may! Les dones sanglotaven com a ovelles ferides. A l’arribar a l’hermita… no’s pot contar!… les noyes besaven la terra al pas de la Verge, els homes, trepitjant les argelagues, veyen ab goig rajar la sang dels seus peus nusos… y nosaltres, els que portàvem la Verge, suant, ab el gran pès, no podíem avansar entre l’espessor de la gentada…
Cecilia
(Aborrida, com qui parla d’esma). Prou, pare …
Amat
(Irat) Tu, prou! No’t vull sentir més! Un pare diu lo que vol… Oh!… còm estem aquí!
Vergés
No us enfadeu…
Amat
No!… Prou?… Ho vull acabar, jo! Qui es ella per dirme prou?
Juliana
(Sortint anguniosa, ab la veu tremola, al sentir crits). Què hi ha? Què teniu?
Amat
La teva filla, lo de sempre.
Juliana
No us enfadeu avuy.
Amat
Y tu? Què?… ja ploraves allà dins?
Juliana
No… me pots creure… plorar?… no.
Amat
Ah, tonta!… Plorar per ella, nosaltres? Es ella la que ha de plorar…
Cecilia
Pare…
Juliana
Avuy, Pere, per amor de Deu, avuy seria un pecat cridar y barallarse… (Cambiant de to). Mira, sembla que s’hagi posat núvol…
Amat
Mossèn Gregori creu que plourà aquesta nit o demà…
Juliana
(Ab alegria). L’heu vist encara a Mossèn Gregori? Li heu parlat, després?
Amat
Hem pujat uns quants a la Rectoría. No pot estar més satisfet.
Juliana
No’s pert la fè, gràcies a Deu.
Vergés
Ab el permís de tots, me’n vaig.
Amat
Sembla que no li agradi sentir parlar d’això?
Vergés
Y ara! Per què no?
Cecilia
Y sigui franch, home!
Juliana
Vostès, els joves, no tenen respecte per res… el passat, les costums antigues se’n riuen d’això…
Vergés
(Confós). No senyora, no. (Cecilia nerviosa va amunt y avall de la sala).
Juliana
Els nostres avis han seguit un camí que nosaltres també volem seguir… així ho hem trobat, així ho hem de deixar… y ay! d’aquell que abandona’l camí de sos majors!
Amat
Y qui no vulgui pensar com jo no es dels meus! (Se comensa a descordar la vesta dirigintse al fons per hont desapareix lentament).
Juliana
No es d’avuy que patim de la secada a n’aquesta terra. Jo tinch memoria d’haverne vist moltes. Y’ls meus pares y’ls meus avis també, segons he sentit contar. Són sofriments y misèries que’ns passem els uns als altres ab la vida.
Amat
(Sortint en cos de camisa). Y’ls vells, més plens de seny que tots vostès, no van trobar altre remey que la fè en la Verge dels Gorchs, la nostra Patrona.
(Cecilia que anava amunt y avall, de sopte desapareix pel corredor).
Juliana
La que va fer el miracle!
Vergés
Què es aquest miracle?
Amat
Què? En bona fe no ho sab?
Vergés
(Confós). Ah!… si!… La Verge que va sortir de les aigües… no es això?
Juliana
En quins temps som! Avans el Mestre ho ensenyava a les criatures!
Amat
Què té d’estrany que Deu ens oblidi?
Juliana
Oh, joves sense fè!… Ahont anireu a parar?
Vergés
(Confós, mirant de l’una banda a l’altra). Dispensin. Me’n vaig. Y la senyoreta Cecilia?
Juliana
Se’n ha anat per allà dins… Es extrany!
Amat
Sí, se’n ha anat. Ho fa sempre que jo parlo.
Juliana
(Per disculparla). No… cah!… distreta…
Amat
Sí… fesla quedar bé, tu…
Vergés
Es igual; jo me’n vaig.
Juliana
Déixamela cridar…
Vergés
No cal, la saludaran… (Anantsen). Potser tenia alguna feyna…
Amat
Ella, feyna!…
Juliana
(Cridantla). Cecilia! El senyor Mestre se’n va. (Una pausa. Tots callen embarassats).
Vergés
No hi fa res. Bones tardes. Saludintla!
Amat
Estigui bò. No’n fassi cas, d’ella.
Juliana
(Inquieta). No sé què fa aquella noya!
Vergés
No ho deu haver sentit.
(Vergés desapareix. L’Amat l’acompanya fins a la porta).
Juliana
Ni ab els seus es atenta.
Amat
Mal educada! Què ha après allà baix?
Juliana
No res… mal…
(Se presenta Cecilia per la porta del fons).
Juliana
Per què no sorties més aviat? El senyor Mestre se’n acaba d’anar…
Cecilia
Es igual.
Amat
Per què te’n has anat d’aquí? (Cecilia no respon). Digues!…
Cecilia
Pare, quina importància té això?
Amat
Per què te’n has anat, vull saber!
Juliana
Déixala estar.
Amat
Ho fas sempre que jo parlo de les nostres costums y creencies… per què?
Cecilia
Pare, si no’m deixeu lliure dels meus actes, si heu de trobar malament tot lo que jo faig, no pujaré cap més istiu.
Juliana
Lliure!… Massa que ho ets, de lliure!
Amat
No pujaràs més, dius…y qui ets tu per dir això?
Cecilia
Soch jo…
Amat
(Violent). Y tu… tu qui ets?… Que ets aquí, a casa meva, devant meu ?
Juliana
Déixala estar. Acabem la festa en pau avuy.
Amat
No! Tot el dia que la guerra se’m remou per les entranyes! (Cecilia sense dir res se’n va altre cop pel fons. Amat continua més irritat). Ho veus! Fuig! No ho vull. Se’n va, volguent dir: No’t vull sentir, te menyspreuho… Això s’ha d’acabar… (Anant cap al fons). Escolta tu, orgullosa…
Juliana
(Contenint al seu marit). Calla! Aturat! Pren paciència, tampoch lograràs res…
Amat
Es vergonyós per nosaltres tenir una filla així. Veus?… avuy meteix totes les noyes del poble hi eren, y ella…
Juliana
Tenim aquesta creu, portemla ab paciencia.
Amat
Tu la perts!
Juliana
Jo, pobra de mí!
Amat
Li vas encara ab massa amor.
Juliana
Jo tinch por de pèrdrela, la meva filla. Sento que no es nostra ja. Y tu la tractes molt malament. Se cansa de viure aquí… y fugirà. Mentres que si la sabéssim estimar potser mudaria.
Amat
Estimar?… Sí… s’hi guanya molt estimant!… ja’s veu…
Cecilia
(Sortint decidida pel fons). Pare, mare, escolteu: jo no puch ser com vosaltres, no puch creure lo que vosaltres creyeu. M’es impossible. Si no fossiu els meus pares no’m podria estar aquí… ara vull respectar la vostra manera de veure… Us respecto perquè…
Amat
Mentida! No’ns respectes.
Juliana
Y si’ns respectes no’ns estimes.
Cecilia
Sí, mare…
Amat
Quan s’estima se fa lo que’ls pares volen y’s pensa com ells.
Cecilia
Això no. Se pot estimar a una persona y pensar y obrar de diferenta manera que ella.
Amat
Una persona qualsevol, sí. Ab els pares, no. L’amor als pares es obediència, sinó…
Cecilia
L’amor meu…
Amat
No’n parlis. Falòrnies! No hi crech ab el teu amor.
Cecilia
Pitjor per vos!
Juliana
No responguis així, filla.
Cecilia
L’amor tant es fill del qui estima com del qui se sent estimat. Si no hi creyeu, vos meteix ne perdeu la meitat del amor que us tinch.
Amat
Sabieses?… Ja sabs que no ho entenem això!
Juliana
No, filla. Parla plà com nosaltres.
Amat
Ta mare y jo volem fets y no paraules… Ja ho sabem que’n tens de molt boniques.
Cecilia
Respecteu la meva manera de veure.
Amat
Respecteula!… Oh! la gran senyora! Respecteula! Hum!
Cecilia
Sí… si no voleu que me’n vagi o que no pugi més.
Juliana
Això no’s diu, filla.
Amat
Deixemla dir, posats a tolerar! Déixali dir tot! Y que se’n vagi! Y que no torni més!… Bon vent!
Juliana
Això no ho dius de cor, no ho has de dir.
Amat
Sí, a fè de Deu! Vés! Déixans tranquils d’una vegada!
Juliana
Pere, prou. Quan t’enfades te tornes dolent…
Cecilia
Respectemnos els uns als altres. No tingueu aquesta idea tant despòtica de la vostra autoritat! Una filla, veyeu? no està obligada a pensar ni a ferho tot com els seus pares… Vos meteixa, quan no m’heu fet patir per coses tant petites com el vestir y’l pentinar!…
Juliana
Jo ja no’t dich res, callo perquè tu estiguis contenta…
Amat
Callar perquè estigui contenta! Mal fet!
Cecilia
La mare sab estimar més que vos… ab ella podria ser ditxosa, ab vos may!
Juliana
Filla, el teu pare t’estima molt.
Cecilia
Però es un amor que’m lliga y’m reduheix a ser una esclava de totes les seves voluntats. Y això no ho vull. Soch filla vostra, sí; però’l meu esperit es ben meu, lliure. Si no’m compreneu respecteume o deixeume estar a ciutat guanyantme la vida sola. Què hi faig també aquí?… Us faig mal sense volguer y vosaltres me’n feu a mi… El pare està contínuament irritat…
Amat
Sí, contínuament, perquè no’t comprench. No comprench que una filla pugui dir lo que tu dius als teus pares. Hont ho has après? Aquest es el teu saber? Saber del dimoni! Y en quant a obehir… a qui obeheixes?
Cecilia
No puch. No m’he proposat no obehir, es que no puch. No’m compreneu; ho sé, ho veig… y si m’estiméssiu forsa no sería res tot això… me voldríau tal com soch… Preneume, estimeume tal com soch!…
Juliana
Jo t’estimo, filla.
Amat
Tal com ets, no!
Cecilia
Pare, el món està fent un gran cambi. Vosaltres aquí dalt, no ho sentiu, no ho veyeu. Jo ja no puch ser com vosaltres ni que vulgui. He begut en altres fonts…
Amat
A les fonts del mal!
Cecilia
Ho judiqueu així, però no es cert. El mal no es lo que vosaltres us creyeu. El mal es un altra cosa: l’ignorancia.
Juliana
Vetaquí tot lo que’n sabs dir, filla: ignorants.
Cecilia
No dich això, jo.
Amat
Ens ho has dit mil vegades!
Cecilia
Sou com els altres, com tothom…
Amat
Com tots els ignorants, no es cert? Gràcies.
Cecilia
No. Prou. No vull dir res més. Preneu en mal tot lo que dich. Es desesperador!…
Amat
No parles sense ofendre.
Juliana
En les teves paraules no hi ha amor.
Cecilia
El meu cor n’està plè, per vosaltres y per tothom. Y això voldria que ho comprenguéssiu. Si jo devegades no soch prou amable no es per desamor sinó perquè vosaltres me poseu violenta.
Amat
Has pujat de ciutat donante una importància!… Tothom ha d’estar per tu, y tu per ningú…
Juliana
Es cert lo que diu el teu pare.
Amat
Y què significa fer tant la sabia? Y tants desprecis! Els que saben tenen de sentir amor pels ignorants.
Cecilia
No es això lo que jo faig? Sinó que vosaltres no ho voleu entendre. Jo vull combatre l’ignorancia y tot lo que la fomenti, però sense orgull, sense fer la sabia, com vos diheu. Som tota una creuada de joves; potser tots no tindrem el meteix coratge, però es la nostra obra, de tots… L’ignorància es la font de tots els mals; el vostre fanatisme, la vostra misèria, tot es fill de l’ignorància. Y nosaltres, els joves, ens escamparem pels pobles… metges, mestres, farmacèutichs y la combatrem ab totes les nostres forses; sigui allà hont sigui la combatrem.
Amat
Aquí no intentis fer res.
Cecilia
Oh!… no’ns aturarà la familia, ni rautoritat, ni cap poder de la terra, ningú que trobi la seva forsa en l’ignorància.
Juliana
Ay filla!
Amat
(Contenint sa fúria). Déixala estar. Està molt bé tot això. Però que’m digui lo que es l’ignorància per ella… la religió, la nostra fè, les nostres costums?…
Cecilia
Y moltes altres coses… y això també.
Amat
Has fet bé de parlar tant clar. Molt bé ! Y perquè vegis que t’ho agraheixo, escolta: l’any que’t manca per acabar la carrera, dónal per cursat…
Cecilia
Què es bèstia això!
Amat
(Ràpit y menassador). Una vegada’m vas dir selvatge…
Cecilia
Y ara ho voleu ser?… No pas ab mi!
Amat
Llibres, papers tot anirà al foch…
Cecilia
(Enèrgica y dolorosament). May! May! Me voleu esguerrar la vida!
Juliana
Per Deu y la Verge! Pere, tingues seny!…
Cecilia
(Veyent a son pare que va menassador cap a n’ella). Mare! Atureulo, sinó me’n vaig!
Juliana
Calma, filla! Tu, Pere!…
Amat
Fugir! Anarsen! No vull sentir més aquestes paraules. Fuig! Vina, jo t’acompanyaré!
(L’agafa brutalment y donantli cops a l’espatlla la vol treure de casa).
Cecilia
(Desprenentse d’ell, plena d’excitació). Pare, prou! Adéu, mare! Adéu tot lo d’aquesta casa!
Juliana
(Ab un crit del cor). No, filla meva! (Al seu marit, indignada). Ho veus, brutal!
A l’escala se sent un crit de: Amat! Company!…
(Es en Joan Gatell qui vé precipitat y inquiet. Es el batlle del poble. Va ab roba bona de pagès. Es home seriós. Amat va a rebrel a l’escala mentres Juliana s’emporta a la seva filla cap dins).
Juliana
Filla meva! Vina! Perdona!
Cecilia
No, mare, això s’ha d’acabar. (Desapareixen).
Amat
(Rebent al Joan al cap de l’escala). Què hi ha, Joan?
Joan
Què teniu?
Amat
No res; digues, per què vens tant depressa, suat y esbufegant?
Joan
Dónam un consell! A veure…
Amat
Parla. Què hi ha?
Joan
S’ha presentat al poble un foraster, un senyor que dirigintse a un grupu de pagesos els ha parlat de l’aigua y de la secada…
Amat
Y qué! Digues. Per què’m vens a trobar?
Joan
Perquè es un home perillós y no sé què fer. Si anéssim a veure a Mossèn Gregori…
Amat
Per què ?
Joan
Aquest home … comprens ?… en bones paraules potser vé a fer mal. No soch pas jo’l qui ho dich. Alguns volien que jo’l cridés a l’ordre, altres m’han dit d’anar a trobar al senyor Rector… El senyor Mestre ha parlat un moment ab ell…
Amat
Y ahont es ara ?
Joan
Ell? Al portal d’avall, penso. Estava plè de gent.
Juliana
(Apareixent pel fons). Què hi ha? Què diheu d’un foraster?…
Cecilia
(Sortint derrera de sa mare y permaneixent a la porta com ella). Quina mena d’home es aquest?
Amat
Tu a dins!
Juliana
Prou.
Cecilia
Quina mena d’home es?
Joan
Un senyor ben vestit, ab una barba rossa, un galan home…
Cecilia
(Anhelosa). Jove, alt, uns ulls blaus, vius, com dues estrelles?
Joan
(Admirat). Cert, es ell .
Cecilia
(Per sí). Sí, es ell!
(Desapareix vivament cap dins).
Amat
Es boja!
Juliana
La nostra filla no està bé, no.
Joan
Bah! Sempre l’he vista igual: un foch follet.
Juliana
L’hem de saber portar mellor, Pere.
Joan
Què diheu, donchs? Què fem ab aquest home?
Juliana
Algun embaucador!
Amat
Un xerrayre!
Cecilia
(Sortint y dirigintse al Joan). Y què diu aquest home? De què parla?
Joan
Parla de les aigües, que no hem de fer pregaries, que ell sab un medi de que no’ns manqui may aigua…
(Cecilia posa gran atenció a lo que diu Joan).
Amat
Aigua! Còm?
Joan
Dels gorchs, diu ell.
Juliana
(Horroritzada). Dels gorchs de la Verge!
Amat
Dels gorchs sagrats!
Juliana
Deu ésser boig!
Cecilia
(Ab un crit). No!
Juliana
Filla!
Cecilia
No es boig! No!
Amat
Què sabs, tu? Deixa estar.
Joan
No es ben estrany això? Jo no sé què fer.
Juliana
No feu res sense veure a Mossèn Gregori. (Se sent la veu d’en Vergés a la porta).
Vergés
Ab permís…
Joan
El senyor Mestre.
Juliana
(Sorpresa). Ara meteix se’n acaba d’anar.
Vergés
(Al entrar). Els porto una nova.
Cecilia
Parli al moment!
Joan
Lo d’aquest foraster? Ja ho saben per mi. Ara acabo d’arribar. Y ahont es ara? Què s’ha fet d’ell?
Amat
L’ha sentit, vostè?
Vergés
L’he sentit y es un home de valer. Me sembla que’l poble no faria malament d’escoltarlo. A casa de la Vila per exemple, ab tots vostès…
Joan
Vol dir?
Vergés
Es una idea meva.
(Arriba la senyoraTrinitat, tota agitada).
Trinitat
Es aquí’l Joan… sí, m’ho pensava.
Joan
Què hi ha?
Trinitat
Vinch de casa la Vila buscante. Dispensin que no hagi donat les bones tardes.
Juliana
Assentis, fassi’l favor
Trinitat
Sí, gràcies. Vinch perquè s’ha presentat a casa un foraster a demanarte no sé quin permís pera parlar…
Joan
Ab mi?
Trinitat
Sí, ha dit que tornaria.
Joan
A quina hora?
Juliana
No ho ha dit.
Amat
Company, anem a veure a Mossèn Gregori.
Cecilia
Y què li direu a Mossèn Gregori?
Vergés
Es natural… què li direu?
Mossèn Gregori
(Baix a l’entrada). Ave Maria Purissima!
Juliana
El senyor Rector!
Trinitat
Y jo no l’he vist…
Amat
Ja ho deu saber.
Joan
Segurament.
(Tots van a rebrel a l’escala).
Vergés
(Aprofitant el moment). Cecilia!… Oh! que estava inquiet!
Cecilia
Qui es aquest home? Vostè ho sab?
Vergés
(Donantli una targeta). Tingui, Cecilia, per vostè.
Cecilia
(Rapit, havent llegit el nom). Oh! Ell! El cor m’ho ha dit. Me vol ajudar, Vergés?
Vergés
Per vostè tot.
Cecilia
Li ha parlat de mi?
Vergés
No més m’ha dit: coneix vostè una Cecilia Amat? Y m’ha donat la targeta. Qui es?
Cecilia
Un amich meu… calli!
(En mitg de tots que’l festejen, apareix Mossèn Gregori. Es home de mitja edat).
Mossèn
Estich cansat.
Juliana
(Acostantli una cadira). Assentis.
Mossèn
Gràcies, fills meus.
Cecilia
(Que està separada d’ells, diu a Vergés). No vacili, Vergés. (Vergés sembla duptar). Si no té coratge deixim, covart!
(Desapareix, dissimuladament. Els altres distrets ab Mossèn Gregori no se’n donen compte. Vergés la segueix poch decidit).
Mossèn
Tot ho sé. Ja m’han portat la mala nova.
Joan
Què’n pensa, Mossèn Gregori?
Trinitat
No es res de bò, veritat?
Mossèn
Deixeume respirar, espereu… (Una pausa. Tots se’l miren ab gran anhel y ell continua): Ha arribat un vent tempestuós!
Joan
Y què hem de fer?
Amat
Senyalins un camí.
Mossèn
Deu ens illumini a tots. Després d’un acte tant hermós com el d’aquesta tarda vé’l dimoni a sembrar les seves tempestats.
Amat
Donchs, quina mena d’home es aquest?
Mossèn
Algun revolucionari terrible; un d’aquests sembradors de discòrdies que tant abunden per les ciutats…
Joan
Jo estich torbat, no sé qué fer.
Amat
Lo que’ns aconselli’l senyor Rector.
Juliana
Voleu dir que es un enemich tant fort?
Mossèn
El mal y l’idea del mal sempre són forts enemichs.
Trinitat
Es cert.
Mossèn
Ell, per sos mals fins, tocarà la part més flaca del poble. Us parlarà de l’utilitat, de la cullita, de la riquesa, del benestar, y lo que busca es treure la fè dels vostres cors. Aquests homes són com les males herbes dels vostres camps. D’allà hont s’arrapen ne xuclen la vida. Són uns enviats de Satan!
Trinitat
Què hi venen a fer aquí dalt!
Mossèn
Devegades són explotadors astuts y egoistes. Voldrien aixecar fàbriques al lloch de les iglesies y aspiren ambiciosos a ferse amos del món ab el seu diner.
Juliana
Oh, l’ambició boja!
Mossèn
O bé són anarquistes folls que fan el mal pel mal. Això es lo més possible. S’escampen pel món a predicar maldats…
Joan
No crech que aquest home sigui d’aquests.
Trinitat
No ho podem dir.
Joan
Sentimlo primer… no us sembla?
Juliana
No us fiheu de la gent estranya que us vulgui portar el benestar a casa senyal que busca el seu…
Mossèn
Desconfieu de tot lo que no porti la marca del Senyor,
Amat
Què’ns aconsella, vostè?
Mossèn
Jo tinch entera confiansa ab el meu poble, però no m’atreviré a deixarhi predicar certes idees. No’s pot creure massa en la bondat de ningú… no us ofengueu. Què diríau d’un pagès que per que té un camp de bon blat permet que un altre li sembri de males llevors?
Joan
Així vostè tem molt.
Mossèn
Sí que temo. Se diu que’l vent porta certes malalties de l’una encontrada a l’altra. La paraula es com el vent que porta’l mal y la febra de les ciutats perdudes al cor sa de la montanya.
Amat
Sí, com més va més gros veig el perill.
Joan
Me sembla que de res ne feu una montanya.
Juliana
Jo penso: y’ls bons, donchs… els forts, els fidels, per què hi seriem al món?
Mossèn
Això es consolador.
Trinitat
Cregui que les dones no flaquejarem.
Mossèn
Quan les sento parlar així me fan un gran bé. Veig que’l regne del Senyor s’aguantaria més fort y segur si totes les dones fossin com vostès. El meu ministeri meteix, què seria sense la dòna?
Amat
Mossèn Gregori, no’ns espantem, sigui’l nostre capità.
Mossèn
Demanaré noves forses al Senyor, (Una pausa. Mossèn Gregori medita un segon). Una idea! En casos semblants s’ha de tenir diplomàcia. Aneu, busqueu aquest home y de part meva convideulo cordialment a venir a l’Abadia.
(Tots queden sorpresos).
Amat
Vol dir?
Joan
Sí, molt ben pensat.
Juliana
No ho trobo prudent.
Mossèn
Ab sò de pau se vencen els més grans enemichs. Dieuli que vingui a casa meva, que’l senyor Rector li vol parlar y que s’interessa per ell…
Joan
Ab molt de gust li diré.
Mossèn
Sempre l’Iglesia per medi de la dolcesa y la mansuetut ha triomfat de tot. Després no val res ésser bò si no s’es una mica astut. Aneu. Compliu bé l’encárrech.
Joan
Y si no vol venir a l’Abadia?
Amat
Aleshores, si convé, per privarlo de parlar se l’agafa.
Joan
No’s va tant depressa sense motius.
Amat
Ab la lley a la mà sempre’s troben motius quan se vol condemnar a un home.
Joan
No deixa de ser una cosa molt delicada…
(Desapareixen).
Mossèn
Que la Verge dels Gorchs us guihi. (S’alsa, se passeja un instant, y continua). Ah, senyores! Per primera vegada sona a n’aquest poble el crit de guerra!
Juliana
Ens defensarem.
Trinitat
Si no ho fan els homes, ho farem nosaltres, les dones.
Mossèn
Les dones! Sempre he tingut tota la confiansa ab elles. Les dones!… Son les columnes del temple del Senyor!
Juliana
Ah! Mossèn Gregori!… no pas jo…
Mossèn
Per què ho diu?
Trinitat
Per la seva filla, provablement…
Mossèn
Ah!… això…
Juliana
Quina pena, Deu meu!…
Mossèn
Sobre aquest punt ja li he dit altres vegades que pot tenir la conciencia tranquila.
Juliana
Es igual… sofreixo molt per ella, Mossèn Gregori… Es cert que estich més tranquila que avans. Però’l cor sofreix molt, el cor d’una mare. Veu? ara fa un instant ha desaparescut… Ahont es? Segurament en busca d’aquest home, ab el Mestre…
Trinitat
Es cert, tot d’un cop no l’hem vista més…
Juliana
Jo sí… he vist com fugia… No he volgut dir res per son pare. Un dia, ell no s’aguantarà… Oh, Jesús!…
Trinitat
No perdi la confiansa. La seva filla cambiarà…
Juliana
No… sort d’això, després de tot. Tinch esperansa que la Verge obrarà un miracle. No sé per què no, veritat? No n’ha fet d’altres? Tinch aquesta esperansa… li tocarà al cor, un dia…
Mossèn
Què es dolsa aquesta paraula: esperansa! Aquesta mel cristiana no s’ha d’allunyar may del nostre cor!
Trinitat
Llum pels ofoscats! Camí pels esgarriats!
Mossèn
Oh, sí! Aquesta es la paraula! Llum pels ofoscats, Senyor! Vostès també ho han estat d’ofoscats y qui sab si per medi de la seva filla se’ls envia la llum?
Juliana
(Ab angoixa). Què vol dir?
Mossèn
Qui sab si això no es més que un petit càstich?
Juliana
Un càstich! Pera mi? En què puch haver ofès al Senyor, pobra de mi?
Mossèn
Sovint se l’ofen sense tenir l’intenció d’ofendrel; se l’ofen creyent anar pel bon camí, quasi sempre que seguim lo que se’n sol dir impulsos y desitjós naturals.
Juliana
Mossèn Gregori… expliquis més clarament! No’m fássi sofrir! En què he pecat jo?
Mossèn
Ha pecat d’ambiciosa.
Trinitat
Això es cert.
Juliana
Vostès me confonen.
Mossèn
Ha volgut que la seva filla, costés lo que costés, sobressortís per demunt de totes les noyes del poble. Se’ls va dir que la noya tenia talent y vostè y’l seu marit se’n han sentit tant orgullosos que ja no han vist res més…
Juliana
Y això es un gran pecat per uns pares?
Mossèn
Això precisament, no. Però vostès varen enviar la seva filla a la gran ciutat, lluny de les seves mi- rades…
Juliana
La vam enviar a ca la seva tía.
Mossèn
No hi fa res. La tia passava moltes hores que no la veya. No sabia quina mena d’amigues tenia, no vigilava les seves lectures… La seva filla fins va arribar a publicar algun escrit en un periòdich no gayre com cal. Y això durant l’edat més crítica, el mellor temps de l’educació moral, quan el cor y la inteligencia s’obren pel mal o pel bé… (Pausa breu). Deixar una filla lliure, abandonada a sí meteixa en una gran ciutat… ho comprèn?… (Juliana apesarada, ab el cap baix, no respon). L’haguessin enviada a una pensió de religioses hont algú hauria cuydat amorosament de la seva ànima…
Juliana
Comprench la meva falta. Si vostè hagués sigut aquí!… Ah! Deu meu!
Mossèn
No he dit això per espantarla sinó pera fer llum… Vostè no deixi de confiar en la Verge…
Trinitat
May de la vida!
Mossèn
Estigui tranquila. Pensi que si ella no vol empendre’l bon camí, no serà perquè li hagin mancat bons exemples dels seus pares.
Trinitat
Això no.
(Juliana està abatuda ab el cap baix).
Mossèn
Y a la hora suprema que la justícia de Deu se decideixi per tota una eternitat, quan el món tremolarà en sos fonaments y’ls ulls dels pecadors ploraran fel y sang, ella sola serà la única responsable de les seves accions davant del Gran Jutge!
Juliana
(Horroritzada, en plor, cau de genolls als peus de Mossèn Gregori, cridant). Gran Deu! Deu de misericòrdia! Perdó! Pietat per la meva filla!
Amat
(Que entra de sobte ab el gest y la mirada violenta). No hi ha pietat! No hi ha perdó!
Juliana
(Sense esma d’alsarse). Oh!… Amat! Què hi ha?
Mossèn
Alsis, senyora, calmis! Jo no volia disgustarla així…
Juliana
(Alsantse y acostantse al seu marit). Què hi ha? No’m callis res! T’ha donat un altre disgust la nostra filla?
Amat
Sí… ara fòra perdó! Fòra pietat! May més!
Juliana
Pere!…
Mossèn
(A l’Amat). Calleu.
Trinitat
(Agafant pel bras a Juliana). Anem a dins, senyora…
Amat
No! Sàpigues que tot el poble’n va ple! La cara’m cau de vergonya! Al mitg de la plassa, devant de tot el poble, ella l’ha abrassat y besat…
Mossèn
Oh!… es monstruós!…
(Amat abaixa la cara).
Juliana
Filla indigne! Escandalosa!
Mossèn
No li havíeu d’haver dit.
Trinitat
No, ben cert.
Juliana
(Anantsen plorant). Deixeume amagar! No soch digne jo… no!… Jo soch la culpable!… Oh!… Deixeume amagar.
(Desapareix).
Amat
Aquests sofriments de sa mare els hi faré pagar!… Oh, Deu!…
Mossèn
Calmeuvos, Amat. La Verge farà un miracle. Li tocarà al cor, se tornarà bona y la perdonarà…
Amat
Jo no, donchs !
Trinitat
Jesús Deu meu! No digueu això!… Me’n vaig ab ella… No digueu això, Pere…
(Desapareix).
Amat
Jo, no, may més!
Mossèn
(Horroritzat). Pere, diheu un gran pecat!…
Amat
(Anant amunt y avall, violent). May més! May més!
Mossèn
(Alsant els brassos). Llum pels ofoscats, Senyor!