ACTE SEGON
Reading edition
Un gran pati a l’ayre lliure, als darreres de la casa que habita el pastor Romanill. Té al fons una gran porta feixuga, ab portella, que dóna al carrer. A la dreta el mur vell y assalinat hont creixen les morelles y altres herbes de paret. A la part alta, d’entre les pedres, broten els tanys luxuriants d’una figuera borda. A l’esquerra la casa. Fins al primer pis es més sortida que’l reste. Hi ha un terrat ab barana rústica d’obra. Sota la volta del terrat, en primer terme, un portal en forma d’arcada que es el pas de la casa al pati. En segon y tercer terme dues portes ab reixats de fusta que son les dels corrals de les ovelles. Entre una y altra porta, vora la paret, un llimoner molt vell, de fulles esgroguehides.
Mitja tarda. Se senten belar les ovelles a fòra que acaben de sortir. El pati y’l carrer encara están plens de polsaguera. La porta del fons tota oberta, veyentse clarament les cases del devant. Pati y carrer tenen la llum d’una tarda nuvolosa d’istiu.
Romanill que es un home alt y ben fet, s’està gallardament plantat al mitg del carrer. Porta una brusa curta y va tot afeytat. Dins del corral una ovella bela planyívolament.
Romanill
(Al rebadá, que nos veu). El temps no està massa segur. Pòrtales no més fins al coll del Calvari. (Cullint una pedra y tirantla contra una ovella ressegada). Ruix-que!.. Au, tu, gandula!…
Una dòna
(Que surt a la finestra de la casa del devant). Y ara! Que no les treyeu vos, avuy, pastor?
Romanill
No… altra feyna tenim.
La dòna
Donchs què es cert lo que’s diu?
Romanill
Sí, adeusiau, bona dòna!
(Entra y tanca la porta deixant la portella mitg oberta).
La dòna
Deu us castigarà!
Romanill
No hi ha perill!
La dòna
Renegat!
Romanill
Au, al diable!
Braulia
(Que es una dòna petiteta, sortint del corral, ab un calderó a la mà).
Vols dir que plourà, Romanill?
Romanill
No ho voldria pas, avuy. Aquests de les pregaries dirien que la seva Verge ha fet un nou miracle…
Braulia
Oh!… No ho diguis fòra de casa això…
Romanill
Bah ! Per lo que m’ha de donar la gent d’aquest poble!…
Braulia
Te compromets massa, avuy.
Romanill
Què’m fa?
(Se sent belar l’ovella malalta dins del corral).
Braulia
Què’n farem d’aquesta bestiola?
Romanill
No’s curarà pas.
Braulia
Donchs que esperes?
Romanill
Demà treuré’l remat cap al tossal, jo meteix l’espanaré y la vendrem.
(Per la portella entra Bartomeu, un home de mitja edat, ni pagès ni menestral. Porta una gran barba y riu sempre francament. Calsa espardenyes. Té’l cabell llarch y rutllat que li surt pels voltants de la gorra).
Bartomeu
Salut, Romanill, ab la teva dòna. Encara no es aquí, ell?
Romanill
No vas poch depressa, tu!
Bartomeu
Els apressats fan la feyna.
Braulia
Fins a les quatre o quarts de cinch, no hi compteu.
Bartomeu
Son les quatre tocades.
Romanill
Què’s diu pel poble?
Bartomeu
(Rient). Pel poble? Sembla estrany que ho preguntis! En aquest poble no’s diu may res… ningú pensa, ni parla, ni fa res…
Braulia
Me sembla que no vindrà ningú.
Bartomeu
Ben pochs.
Romanill
Sempre hi ha curiosos.
Bartomeu
Ja està tot preparat. No l’han volgut deixar parlar a la plassa perquè seria fàcil que la gent s’hi deixés caure…
Braulia
Ni en cap cafè tampoch…
Romanill
Mellor! Així, el que vingui aquí serà vist de tothom… Que se’l pugui senyalar ab el dit… No volem vergonyosos!…
Bartomeu
Tot se va tramar ahir vespre a l’Abadia. S’ha passat de casa en casa un avís del Rector…
Braulia
A tu te’n faran una de grossa, Romanill!
Romanill
Bah! Què’m poden fer a mi? Soch independent. Tinch l’amo a ciutat y del meu coll… Quan els homes són tant lliures com jo…
Bartomeu
(Rient). Més ho soch jo que no tinch amo…
Romanill
No es cert… ets més esclau pèrque no tens diners… Te creus ser amo de tu meteix?… està bé… però si tu no vals res… de que ets amo?
Bartomeu
Y qui t’ho ha dit que jo no valch res?
Romanill
L’home val per lo que té… m’ho desfaràs, això?
Bartomeu
Me’n fum! Visch content…
Romanill
També hi visch jo… Però creume, Bartomeu, en aquest món la qüestió no es no tenir amo, sinó tenir diners…
Bartomeu
(Rient). Desengànyat! Tu no has de viure com jo, ni jo com tu!… Cada home té’l camí senyalat, per més que fassi… Tu havies de ser pastor… jo aucell de bosch!… Si no visch aquí viuré en un altre lloch. Pelat vaig venir a la vida, pelat me’n aniré. Tot el món m’es pàtria !
Romanill
Com a mi!
Bartomeu
(Rient). Una altra cosa… L’home que té una idea y no la defensa què es?
Romanill
No es res… no es home.
Bartomeu
Donchs jo soch un home. Per les meves idees no estich bé en lloch.
Braulia
Mal fet.
Bartomeu
Però hi ha un consol: els homes com jo no’s moren may de fam…
Braulia
Per què?
Bartomeu
(Rient molt). Perquè ja s’han fet tant amichs ab ella que si bé’ls apreta no’ls escanya…
(Braulia’s dirigeix a la casa rient y’s troba ab el Manso home de mitja edat, ros, joyós, a qui la beguda ha envellit y degenerat. Vesteix tot de vellut, molt folgadament. Porta bigoti).
Braulia
Y ara! Hont va aquest carlinot?
Manso
(Alegrament). Ey! Ey!… Que no hi puch ser, jo?
Romanill
No t’hi comptàvem pas.
Manso
Per què?
Bartomeu
El Manso es amich meu y allà hont jo faig un ell sempre fa dos…
Manso
Cert, tant al cafè com a la taverna, tant si’s beu blanch com si’s beu negre…
Romanill
Ben respost!
Braulia
Però no sou carlí, vos?
Manso
Què té que veure?
Romanill
Tu diràs.
Manso
Home, soch carlí?… segons com s’enten això. Partidari de Don Carles sí que ho soch… de frares y capellans, no…
Romanill
Don Carles be’ls defensa’ls capellans!
Manso
Que defensi lo que li doni la gana, ell!
Bartomeu
Home, ja t’ho he dit altres vegades… això no està bé… si no pots veure als capellans feste republicà com jo y’l Romanill!…
Manso
Això may! M’ofens. A cal Manso sempre s’ha sigut carlí! El meu pare va fer les dues guerres… jo soch carlí, el meu fill també ho serà…
Bartomeu
No ho pots dir lo que serà’l teu fill.
Braulia
(Rient y desapareixent per l’arcada). Es fàcil que no sigui ningú, com tu meteix.
Manso
(A Romanill). Ningú! M’estimo tant com un altre. Per què m’ho ha dit això la teva dòna?
Romanill
Déixala estar.
Manso
Escolteu: aleshores de la burla de la campana nova que va sortir de la taverna del Motxo, qui va ser el més atrevit? Y per Carnaval, qui va cantar les sàtires?… jo. Sempre he hagut de ser l’amo de la gresca, jo…
Bartomeu
L’amo de la gresca, es cert… Veus?… aquí no’s tracta de fer gresca. Es una cosa molt seria…
Manso
Seria?… malament!…
Bartomeu
Vaja, home!
Manso
(A n’en Bartomeu). Tu ets republicà, jo carlí… Tu ets honrat, jo també…
Romanill
Es cert…
Manso
Donchs què vols més? Jo’m sé guanyar la vida… tu no. Jo bech quan vull, fumo bons cigarros… per què m’has d’envejar, tu?
Bartomeu
No t’envejo pas…
Manso
Home! Qui diu tu, diu un altre… (Treyentse dos cigarros grossos de la butxaca). Teniu, fumeu! A la meva salut!
(Per la portella apareix el Senyor Vicens, el veterinari del poble, vell, moreno, de pell apergaminada y ab un bigoti caigut, blanch-groch com el seu cabell. Vesteix un trajo molt vell. Porta ulleres verdes. Té la veu molt cascada. A l’entrar se planta y mira al seu voltant).
Vicens
Pastor!…
Bartomeu
El menescal!… no podia mancar.
Romanill
Entreu, senyor Vicens. Ja ho veyeu, encara no hi ha ningú.
Vicens
(Ab pena). Això estava mirant … ningú !
Bartomeu
Si tots fossin com vostè…
Vicens
Jo, pobre de mi! Què he estat jo? Un poca cosa! Y ho comprench, els homes d’ara valen ben poch… ben poch… Tot es fals!…
Manso
(Ab petulància). No, senyor.
Vicens
Tu meteix, no ets carlí? Donchs què hi vens a fer aquí?… Espiar?
Manso
Vostè es honrat, jo també…
Vicens
Jo he sigut ab els Cantonals a Cartagena… Ton pare ha fet les dues campanyes ab els facciosos… Bah!… No vulguis comparar!
Manso
(Allargantli un cigarro). No hi fa res, fumi!
Vicens
No.
Manso
Fumi, home!
Vicens
Gràcies, no fumo ni bech.
Manso
Ja’s dóna per la pell?
Vicens
A veure si vius tants anys com jo, Manso!
Manso
Ni ganes, per viure com vostè…
Romanill
Calla, tu. El senyor Vicens es un sabi… ha estudiat molt…
Manso
Y què té més?
Romanill
Sab lo que tu no sabs…
Bartomeu
No més dels llibres que té te podries comprar un tros de terra.
Manso
Els llibres! Puf!.,, Més m’estimo això! (Alsant el bras com qui beu).
Vicens
Pobre home!
Romanill
Què’t darà això? Mentres que’ls llibres…
Manso
Això?… beus y’t passen moltes coses… t’alegres… Ab els llibres, al revés, te capfiques…
Vicens
Deixemlo dir, no es ningú.
Manso
Y vostè què es?
Vicens
Com!
Manso
Què es? De quin partit? May ens ho ha dit.
Vicens
Jo no soch de cap partit.
Manso
Diuhen que es ateu… Me vol esplicar ben bé què vol dir ateu?
Vicens
(Mitg rient). Calla, molècula refractaria!
Manso
Què vol dir això ?
Romanill
Es un cau de rahons. Deixeulo estar.
Vicens
L’home no cal que ho digui ab paraules lo que es. Tant se valdria que’ns poséssim un cartellet a l’esquena. El qui’m coneix y’m veu ha de saber qui soch, si no es cego… No m’amago de res…
Manso
Y jo? Bech quant tinch set…
Vicens
Tu sabs llegir, no es cert, Romanill?
Romanill
Sí, senyor, una mica.
Vicens
(A Bartomeu). Y tu?
Bartomeu
No, senyor. Tot el meu coneixement es natural. No he anat may a estudi.
Vicens
Llàstima! Quan me mori te deixaré’ls meus llibres, Romanill. Ets un cap clar.
Romanill
Un té la seva mica de lletra.
Manso
A mi déixim els diners, senyor Vicens.
Vicens
Els liquidaries aviat!
Bartomeu
Diners! Oh!… Si vol deixar diners pensi ab aquest pobre juheu errant!
(Per la portella entran Joan y l’ Amat).
Joan
(De la porta estant). Se pot passar, Romanill?
Romanill
Endavant tothom. Aquí no barrem els passos a ningú.
(Els dos avancen retrets).
Amat
Bones tardes a tots!
Joan
Deu vos guardi de mal!
Romanill
Salut!
Joan
Us venim a parlar, Romanill.
Romanill
Bé prou que m’ho penso.
Amat
Que no podriem enrahonar… ab vos tot sol?
Romanill
Tot lo que m’heu de dir ho poden sentir aquests.
Joan
Donchs, sí. Ja heu reflexionat bé lo que aneu a fer, Romanill?
Romanill
Sí.
Joan
Nosaltres voldríem evitar un conflicte. Ab rahó o sense rahó’l poble s’ha alarmat contra aquest home y…
Amat
(Acabant la frase). Us podria anar malament, tant an ell com a vos…
Romanill
Me veniu a menassar?
Joan
No, home.
Amat
Sabem que aquest home no vé aquí ab bones intencions…
Vicens
Qui ho ha dit això? Farsants! Vosaltres meteixos no ho creyeu!
Manso
Tot això ha sortit de l’Abadia! Aquell casal rònech goberna’l poble, y la majordona també, je, je!…
Amat
Hem vingut pera parlar ab el pastor y no ab vosaltres !
Romanill
Son els meus companys y poden pendre part en la conversa. Y qui no li agradi…
Joan
No us enfadeu.
Amat
Sembla estrany, Romanill, que us volgueu convertir en abrigall d’aquestes coses! Un home com vos, tant respectat! Tants anys que sou al poble y se us estima!…
Romanill
Jo ho crech. Encara una ovella de les meves no salta del camí a brostar un miserable cep ja’m doblegueu ab una multa… jo ho crech si se m’estima !
Bartomeu
No’l podeu veure perquè no va a missa! …
Joan
No es cert, se fa cumplir la lley a tots per un igual.
Vicens
La feu tant ample y tant estreta com voleu la lley.
Manso
Justa! La lley! Una corda per escanyar als que no tenen…
Amat
No, la lley està molt ben feta. Ens fa a tots iguals.
Joan
Deixem estar la lley. Lo que vos feu, Romanill, no es prudent…
Amat
No. No sabeu, pastor, que ningú va contra les obres de Deu sense que tart o d’hora’n sofreixi el gran càstich?
Romanill
Bé, acabem, què voleu ab tot això?
Amat
Que us hi penseu molt avans d’acullir y protegir aquest home.
Romanill
Gràcies pel consell.
Manso
Molt bé.
Joan
Sou a casa vostra y no us podem privar les vostres accions.
Bartomeu
Sort d’això!
Amat
No es que tinguem por… però voldríem evitar un desordre.
Vicens
Si vosaltres no’l moveu!…
Amat
Aquí no hi vindrà ningú, fòra quatre perdularis, quatre culs de taverna…
Manso
Ho diheu per mi, això ?
Amat
No… y dispenseu. No hi vindrà ningú, però’l Joan y jo sí que hi vindrem, a saber lo que’s diu … a vetllar, com pertoca a les autoritats…
Romanill
Aquí hi pot venir tothom… tot el poble.
Joan
El poble no hi ha de fer res aquí.
Amat
Y si aquest home vé a aconsellar males idees, a portar la guerra y’l desordre, se’l traurà del poble com a un apestat…
Joan
Com a un apestat!
Amat
Se l’apedragarà com a heretge y fins que sigui fòra del nostre terme no s’aplacarán les ires…
Romanill
Això es venir a menassar!
Amat
No es que nosaltres ni’l senyor Rector ho volguem. Però’l poble, creyeume, no’s podrà contenir…
Joan
Voldríem que li diguessin tot això… que sàpiga per endevant lo que li pot passar.
Romanill
Està molt bé. Per aquest viatge no necessitaveu alforges. Anèusen tranquils, senyors.
Joan
Sí, anem. No se’ns vol escoltar.
Amat
Per fi, aconselleuli que si s’estima la pell val més que ho deixi córrer. El nostre poble no està per jochs…
Joan
Anem! Anem!
Amat
Sí, val més.
Romanill
Salut!
Bartomeu
Y bon viatge!
(Se’n van descontents pel fons).
Manso
(Fentlos ganyotes y gestes obcens). Les autoritats… Qui son? Dos banyuts!,..
Bartomeu
Autoritats de palla!
Manso
Jo’ls hauria dit… banyuts!… No sabeu manar… Sou uns…
Vicens
Estúpits! No mereixen altre nom. L’Amat té una filla que es un tresor. Hi hauria pares que ab una noya com ella…
Romanill
La fan sofrir molt. Se’n anirà de casa y no’ls tornarà més. Ens ho ha dit a la dòna y a mi …
(Se sent remor de gent al carrer. Per la portella entran algum homes, altres guayten y passen).
Bartomeu
Ja n’hi hà que venen.
Romanill
Potser es ell.
Bartomeu
(Que ha anat cap a la portella a guaytar). Sí, ell!
(Tots corren cap al carrer. El Foraster entra. Es un home alt y gallard. Barba y cabells rossos. Ulls blaus y dolsos. Vesteix americana y pantalons blanchs. Barret de feltre clar. Darrera d’ell entran molts curiosos).
Foraster
(A l’entrar, ab un gest franch, com si’ls abrassés a tots). Salut, amichs! (Tots saluden cadahú a la seva manera). Què?… No hi ha més gent?
Romanill
No, senyor.
Bartomeu
No vindrà ningú.
Vicens
No senyor, no vindràn.
Foraster
Jo bé ho espero.
Romanill
No tingui massa esperansa.
Foraster
No?… No valdria la pena de viure.
Romanill
Vull dir, jo…
Foraster
Sí, pastor, sí. Aniran venint. Pot tardar, però a la fi el poble vindrà ab nosaltres.
Vicens
No tingui tanta fe.
Foraster
Que no’n tenia vostè a la meva edat?
Vicens
Oh!… Hi havia uns altres homes aleshores!
Foraster
Els meteixos de sempre. Y la senyoreta Amat, diguin, l’ha vista algú?
Romanill
No.
Foraster
Es estrany! (Veyent alguns homes que entren y no gosen a avansar). Veniu, acosteuvos, tots som uns aquí. (S’acosten vergonyosos y desconfiats. N’hi ha que saluden de paraula, altres ab el cap, altres de cap manera; alguns se treuhen la gorra), Oh!… Poseuvos la gorra, poseuvos! Val més una bona paraula que no aquesta acció humiliant!
Una veu
Si no’n tenim de paraules!
Una altra
Venim a escoltar!
Manso
Poseuvos la gorra que no som a missa!
Foraster
(A Romanill). Digueu: parlàvem de la senyoreta Amat, què’n sabeu?
(Se sent un gran brugit de gent al carrer. Se veuhen passar homes, dònes y criatures).
Romanill
Què passa allà fora?
Bartomeu
Gent que vé.
Vicens
Deu venir el batlle…
Foraster
Sentiu el brugit? Tot el poble vé.
Bartomeu
(Que ha anat a guaytar al carrer). El batlle ab tot el poble!
Manso
(Cridant). Oh! l’autoritat! Pas! Feu lloch!
Vicens
Calla, tu!
Foraster
El mestre ens ha abandonat… Y la senyoreta Amat, ningú l’ha vista?
Vicens
Es capàs d’haver fet una brutalitat aquell biliós del seu pare.
Foraster
Oh! Vol dir? (Comensen a entrar molts homes per la portella). Ja es aquí tot el poble! Serenitat!
Manso
Jo vull parlar.
Romanill
Vina aquí, tu! Si mous brega’t treure!
Manso
Y qui ets tu?
Romanill
Soch a casa meva !
(Una onada de gent se precipita a la porta fentla brandar. Penosament, a empentes, passen per la portella cridant. Hi ha gent de totes edats, sexes y estaments. En mitg del brugit se sent la veu de l’Amat cridant: Pas a l’autoritat! Se fa ab pena un buyt y passen el batlle ab la vara, l’Amat, dos o tres homes més de l’Ajuntament, el guarda-termes ab l’arma, l’agutzil y altres. Darrera d’ells passa el Mestre y una altra onada de gent).
Foraster
Romanill… feu el favor. Obriu la porta gran, que’ls del carrer també hi siguin.
Romanill
Ja vaig.
Amat
No cal, no cal!
Veus y crits
Sí! Sí! Sí!
Romanill
(Veyentse apurat entre la gent), Pas! Feu el favor, si us plau! Vós, vaja, home!… Ajúdam, Bartomeu!
(Bartomeu hi va. Vergés que tímidament s’acosta al Foraster, li parla ab precaució).
Vergés
Dispensi. No he pogut venir més aviat.
Foraster
Es igual.
Vergés
No. Oh, com me dalía! No ser lliure com vostè! Estich a les seves ordres, però…
Foraster
Y la senyoreta Amat?… Digui… me creya que vindria ab vostè! Veu què es hermós? Tot el poble es aquí!… No’n sab res d’ella?
Vergés
No… potser el seu pare l’ha retinguda a casa… Qui sab ?
Bartomeu
(Al mitg del portal ab la porta tota oberta). Victoria! Gent de les cases, sortiu! Tot està obert de bat a bat!…
(Se veu el carrer ple de gent. Les finestres de les cases igualment. El Foraster y’ls seus son dessota el llimoner. Les autoritats al costat oposat, contra el mur. Vergés ni ab els uns ni ab els altres. Un grupu d’homes ab garrots, ab ayre hostil, campa vora la darrera porta del corral. Una gran impaciència se marca en tots els rostres).
Braulia
Romanill, tinch una por!
Romanill
Y ara! De què has de tenir por?
Braulia
Hi ha gent de tanta mena! Algú’s pot ficar per allà dins!
Romanill
Vés a tancar la porta!
(Braulia se’n va cap a l’arcada. Hi ha un mormol general d’impaciencia).
Foraster
Silenci! Ordre! Espero que’l senyor batlle…
Joan
(Emfàticament). El senyor batlle li ha de fer una pregunta avans de tot.
Foraster
Pregunti.
Joan
Vol pau o guerra, vostè?
Foraster
Per pau he vingut y se m’ha fet la guerra.
Amat
Això no es cert. Ahir se’l va convidar a anar a l’Abadia… per què no hi ha anat?
Foraster
Hauria estat inútil. Desseguida vaig saber les intencions de tots vostès. Ademés el meu intent era parlar a tot el poble y no a dos o tres senyors ab les seves mires particulars…
Joan
Les nostres mires són les de tot el poble.
Manso
Mentida!
Una veu
Calleu, vos!
Una altra
Què vol aquest mona?
Joan
Silenci tothom.
(Després d’un mormol general, se fa un moment de silenci).
Amat
Donchs, no. Vostè no ha provat pas que volgués pau.
Foraster
Repeteixo que he vingut per pau.
Joan
Pot parlar. Expliqui’l seu pensament sense recels. Solament no toqui certes idees, ni la religió, ni la propietat, ni digui res contra les nostres costums y creencies. Mentres cumpleixi això me té a les seves ordres… y’l poble se l’escoltarà ab gust…
Una veu
Diu que vé a parlar de l’aigua…
Altra
Aigua! Deu ens en dó! Si no vé d’ell!…
Altra
Tot això son eleccions, política, farsa…
Altra
Però si ja vam votar pel Maig!…
Romanill
(Dirigintse a la multitut). Ara demanem a tothom silenci! No voldria que dins de casa meva s’insultés a ningú. Qui no estigui d’acord ab lo que’s digui que se’n vagi a fòra…
Joan
Això darrer ja es de massa!
Romanill
Per què ?
Bartomeu
No siguem tant delicats!
Vergés
(Ab veu tímida). Molta prudència tots ! Es pel vostre bé… que se us vé a parlar… pel vostre bé…
Una veu
(D’una finestra). Que cridi més!
Una altra
No se’l sent del coll de la camisa!
Vicens
(Indignat). Es el mestre dels vostres fills el qui us parla!… Respecte!
Una veu
No’ls hi ensenya res!…
(Protestes y crits).
Vergés
Es brutal y estúpit el poble! Aneu, treballeu per ell!…
Una veu
Senyor Mestre, si algú li ha trencat el respecte, perdónil… no sab lo que fa.
Vergés
No… solament sigueu més atents. No teniu instrucció, es cert, però què costa d’escoltar y callar?
Una veu
Res.
Vergés
Veyeu aquest desconegut qui us vé a parlar? Es un inginyer, que al seu saber, hi ajunta la molta experiència dels seus viatges per la Fransa, l’Alemanya, el Nort d’Europa… (Silenci general, espectació gran. – Ab veu més forta y gest més desinvolt). Viatjant ha vist molt de dolor fill de la miseria, y la miseria filla molt sovint del poch enginy o poch esfors de l’home en aprofitar les forces que li brinda la Naturalesa. Ha vist que en els pahissos que s’han sabut llibertar d’inútils preocupacions pera donarse ab ardenta fè al treball, la riquesa y l’alegria hi abundaven, realsant la vida. Aleshores s’ha recordat de la miseria que assota aquestes terres y’l seu cor s’ha omplert de pena per vosaltres. Ha pensat ab la secada que tants anys se us emporta la cullita y’l seu saber y la seva experiencia li han donat una confiansa que vosaltres no podíau ni pressentir. La Naturalesa, aquesta mare que a voltes sembla que’ns tracti ab desamor, té’ls seus secrets que no més els homes escullits descobreixen en profit dels altres. Ell ha descobert el secret d’unes aigües subterranies al peu d’aquestes montanyes. Feya temps que rodava per aquestes terres estudiant y observant silenciosament. Per fi l’èxit ha coronat els seus esforsos y us vé a oferir pródigament la seva obra. Escolteu bé lo que us dirà: lo que vosaltres creyau que eren aigües encantades, mortes al fons dels gorchs, son aigües vives que a la vostra voluntat baixaran a regar de nova vida’ls vostres camps. Crech que’l poble se l’ha d’escoltar ab atenció y no deixar perdre esterilment la seva idea, aquesta idea que posada a la pràctica pels vostres brassos, us portarà, oh! habitants d’aquest poble!… la riquesa, el benestar y la llibertat!
(Alguns aplaudeixen fortament, altres desconfiats fan burles. S’origina un cert desordre. Mormol ge- neral).
Una veu
D’hont sortirà l’aigua?
Altra
Això son falornies!
Altra
Anys endarrera’l jayo Rafi ja ho deya això…
Altra
Tenia’l llibre dels bruixots y podia saber tots els secrets de la terra…
Altra
Quí hi creu avuy en bruixots?
Altra
Jo.
Vergés
(Que s’ha acostat al Foraster). Ja li vaig prometre…
Foraster
(Efusivament). Oh! Gràcies!
Vergés
Es tot lo que podia fer. No m’exigeixi res més … no’m puch comprometre…
Foraster
Gràcies. Ha fet molt. Ha disposat el poble en favor meu. No esperava tant…
(Mentrestant continua la conversa y brugit general).
Joan
Aquest mestre!… qui’l fa enredar?
Amat
No’t fassi por… es un fresseta!
Una veu
Vaja, que parli ell!…
Vicens
Y escolteu ben atents! Proveu que no sou pas selvatges!
Una veu
(Lluny). Que cridi forsa!
Altra veu
(Imitant el tò de quan se fa marxar un ase). Oix.., que! Arri!…
Romanill
Qui es aquest imbècil?
Veus
Fora! Fora!
Vergés
(Aprofitant el mormol de la gent diu al batlle y a l’Amat). M’he escusat tant com he pogut…
Amat
No’ns ha d’explicar res a nosaltres…
Joan
Me sembla que hi ha posat un entusiasme inútil…
Vergés
Oh!… no. Per quedar bé…
Foraster
Amichs, us demano silenci… (Se dirigeix al poble molt serenament). Es cert que’m podia adressar als quatre o cinch forts propietaris del poble… y al senyor Rector, però he preferit dirigirme a tots, en un lloch públich. S’ha escampat la veu de que jo venia aquí a atacar la religió y la propietat, les vostres costums o creencies. No, seria molt petita aleshores la meva missió, molt pobra. El meu intent no es aquest, encara que molt podria dir contestant a la guerra que se m’ha fet. Podria dir que es ignoscent, avuy dia, intentar cap bé pel poble sense atacar directe y fortament aquestes dues forses: propietat y religió… al menys en la forma vergonyosa y estúpida que imperen avuy.
Joan
Senyor, se li prega que retiri aquestes paraules.
Foraster
No cal, això es dit de pas.
Amat
Se li prohibeix atacar la religió…
Una veu de vell
No!… Que no’ns toqui la religió!
Veus
No! No! No!…
Altra veu
Pobres de nosaltres!
Foraster
Esteu tranquils ! No vinch a parlarvos d’idees, sinó de fets, de coses positives y reals, pel vostre bé!
Una veu
Y per què’l voleu el nostre bé? Què espereu de nosaltres?
Foraster
No espero res, egoista! Si tots fossin com vos, aquí meteix acabava…
Amat
Donchs, son molts els que pregunten això…
Una veu
Estem acostumats a pagar tant car el bé que se’ns fa!
Joan
Prou. No destorbeu més. Parli, senyor.
Foraster
Us he dit que no venia a parlar d’idees… y es cert. De totes maneres, creyeume, no’s pot posar remey a molts mals ni’s pot fer triomfar la rahó, sense destruhir avans certes idees …
Joan
Quines idees?
Amat
Això! Que parli clar!
Foraster
Jo voldria que tot lo que dich fos clar per vosaltres com la llum del gran dia… Hi ha idees y sentiments arrelats al nostre cor, heretats dels nostres pares, que per nosaltres són la pura veritat, la suprema rahó y únich sentit de la vida. Y no obstant, aquestes idees y sentiments que guien totes les nostres accions poden ser falses…
Amat
El poble no l’enten, però jo veig les seves intencions. Sabeu lo que vol dir ab aquestes paraules? Que les nostres creencies, el nostre miracle de la Verge, tot es fals y mentida pura…
Veus
Si! Si!
Altres
No! No es això!
Una veu
Ne pot anar!… Prou!
Altra veu
Oh!… fòra!…
Amat
No podem tolerar una paraula més! Oh…! poble!…
Joan
No siguis violent, Pere… Deixa dir.
Amat
Ajúdam, tu! De què’t serveix l’autoritat?
Foraster
M’atribuhiu paraules que no he dit. Està bé. Deixeume parlar… tot just he comensat.
Veus
(Entre’l grupu enemich). Prou! –Ja’n tenim prou!… –Fóra d’aquí!… –Lluny del nostre poble!…
Altres veus
(No tant intenses). No! No! –Que parli!… –Calleu!
(Crits y protestes en favor y en contra del Foraster).
Vicens
Escolteu, gripaus, que es pel vostre bé!
Veus
Fòra’l menescal!… –Vell brut!… –Vell vert!…
Altres veus
Fora l’heretge! –Fóra! –Guerra!
Joan
Qui ho atura, això? Pere, tu ets responsable…
Amat
Està bé, ’n responch!
Joan
No es just!…
Amat
La qüestió no està en ser just, sinó en vèncer.
Foraster
(Al Romanill). No hi ha medi possible! Es un poble selvatge, aquest?
Romanill
No! Ja ho veurà! (Ab gest alt y noble, un xich brutal, imposant, se dirigeix a la multitut avansant alguns passos). A fòra qui no estigui content! A fòra dich!… Lluny el quí cridi! Soch a casa meva y no hi ha autoritat ni res que hi valgui!… De què serveix l’autoritat aquí?
Manso
Autoritat de palla!
Romanill
Si la forsa es la sola autoritat, qui vulgui res que surti! (S’imposa y tothom calla). Gripaus! Covarts!… que tireu el verí per darrera! Cuchs! de la terra que us afarteu de treballar y us moriu de gana! Taups vergonyosos!… miserables!…
Joan
Romanill, vos meteix heu dit que a casa vostra no s’havia d’insultar a ningú…
Romanill
Qui son els primers?
Braulia
Romanill, no’t comprometis…
Romanill
S’ha acabat. (Al Foraster). Parli vostè, ara.
Joan
Calma tothom! Deixeu dir. Després parlaré jo …
Amat
(Baix). Tu, no. Enviem a buscar el senyor Rector…
Joan
Fés lo que vulguis!
Amat
Valdran més dues paraules d’ell…
Un de l’Ajuntament
No vindrà…
Amat
Sí que vindrà. Aneuhi vos meteix y digueuli que jo li prego… que es per la salvació del poble… (L’home se’n va. Segueixen els mormols apagats).
Foraster
Escolteu, tingueu paciència. No’m feu la contra avans de parlar. Procuraré ser ben clar. Jo coneixia el vostre país y les vostres necessitats, sabia que molts anys la secada us feya perdre les cullites… Però la secada, que per vosaltres es un càstich de Deu, una venjansa del cel… obeheix a causes naturals y sols per medis naturals heu de buscar el remey. Aquí teniu una creencia, una llegenda religiosa que pesa sobre vosaltres com una llosa de sepulcre. No vinch jo a criticar la vostra manera de veure y de sentir les coses sinó a obrirvos els ulls a la realitat… Aquesta fè cega ab el miracle de les aigües, us priva de vèurela com jo la realitat…
Amat
Poble, no te l’escoltis més!
Una veu
Deixeulo parlar !
Romanill
Costi lo que costi parlará! Mentres sigui dintre les quatre parets de casa meva parlarà!…
Joan
Això es dir massa!
Romanill
Ni que no més se quedin tres persones a escoltarlo!
Foraster
Sí, vinch a fer una obra bona y cap poder m’aturarà. Deixo de costat les vostres creencies. Escolteu: no molt lluny d’aquí teniu uns gorchs que vosaltres anomeneu gorchs de la Verge…
Joan
Son els gorchs sagrats, miraculosos !
Amat
Son les aigües de la Verge que curen els malalts.
Una veu
No’ns toqueu els gorchs de la Verge!
Una veu de vell
No! no’ns toqueu la Verge!
Romanill
Deixeu parlar!
Joan
Parli! Què opina vostè d’aquests gorchs?
Foraster
Que si feu a n’aquell indret els treballs necessaris, trobareu una gran vena d’aigua que us portarà la riquesa, la vida als vostres camps… (Espectació general). Ab no gran esfors us en podeu assegurar… estich segú del resultat!
Una veu
De què tindrem aigua?
Foraster
No ho dubteu.
Altra veu
Molta?
Foraster
Sí, molta.
Altra veu
Es molt aventurar això!
Altra veu
Què es minayre vostè?
Foraster
Sí, encara que no’m guanyi la vida ab els meus brassos. Els meus pares eren uns richs propietaris de mines y jo vaig passar moltes hores de la meva infantesa en les entranyes de la terra. El goig mellor per mi, més que tots els jochs d’infant, era la voluptuositat dels misteris que ella’m revelava. De jovenet, al meteix temps que’m dedicava a l’estudi y al treball de l’inteligencia, el meu pare’m va ensenyar a descobrir els secrets de la naturalesa. No hi ha res més hermós al món que les relacions de l’home ab la natura. La terra es per l’home com l’home es per la terra, y tots els somnis d’una altra vida jo’ls maleheixo si m’han d’allunyar d’ella. Ella’s dóna com una enamorada a l’home que la sab compendre y estimar y obre els seus ulls, ses entranyes pròdigues de preciosos metalls y d’aigües tant riques com els metalls. Ab amor y treball, amichs, la terra se’ns fa nostra, y per això, aquí com en altres parts, m’ha mostrat els seus secrets que son la riquesa de l’home. Aquella aigua dels gorchs, com se pot creure de cop, no neix de les filtracions de la serra de Rocalva. La serra es erma, de roca viva, hont no hi arrelen més que magres herbes… y ademés no hi plou, com vosaltres sabeu. Y no obstant, a baix al peu, teniu aquestes hermoses aigües, aigües vives y abondantes que’s renoven constantment …
Amat
No, senyor, dispensi que’l contradigui… les aigües dels gorchs son mortes, aigües encantades com solem dir aquí…
Foraster
Es un error vostre. Cap element de la naturalesa permaneix en eterna quietut!
Amat
Sí, allí s’estan les meteixes aigües pels sigles dels sigles!
Una veu
Les aigües benehides per la Verge!
Altra veu
Son miraculoses!
Altra
Han curat molts malalts !
Altra
Han tornat la vista als cegos!
Altra
Y la forsa al paralítich!
Amat
Y les aigües sagrades s’estaran inmòvils per tota l’eternitat perquè Deu ho vol!
Foraster
Es un error, una idea falsa, mantinguda per la llegenda religiosa. Aquelles aigües son vives, abondantes… y se’n tornen estèrilment a les profunditats de la terra perquè vosaltres voleu. Van de nou cap a la vena mare, al riu d’aigua que’s pert en lo profon. Oh, poble!… abandona la llegenda y entra a la realitat. Doneume la vostra confiansa y de tot lo que us he dit jo’n responch ab la vida!…
(Mormol general).
Amat
Silenci! Prou! Ja ho sentiu, ens venen a destruhir nostres creencies, la fe ab la nostra Patrona, les aigües sagrades dels nostres avis!…
Foraster
Vinch a ensenyarvos d’utilisar els elements que la Naturalesa us ofereix!
Amat
L’utilitat! Ab això se’ns vol enganyar!
Una veu
Y vosaltres que no’ns enganyeu?
Joan
Silenci!
Foraster
Escolteu!… Senyor batlle, déixirn exposar, explicar el meu plan…
Amat
No, Joan!
Una veu de vell
Tenim una cosa mellor que tots els teus plans, la nostra fe!
Amat
Vol la nostra perdició!
Una veu
Escolteulo! Ajudeulo!
Foraster
Si no us lliureu d’aquest fanatisme no us treureu la misèria de demunt vostre!
Amat
Ja s’ha blasfemat prou aquí! No volem forasters, no volem ningú que’ns…
(La veu de l’Amat queda ofegada per un mormol general y crits venint del carrer).
Veus y crits
Oh!… –Ara! –Pas! –Pas! –El senyor Rector!… –Mossèn Gregori!…
Amat
El senyor Rector!… Respiro, Joan!
(Mossèn Gregori penetra entre la multitut molt emocionat).
Mossèn
Germans meus!
Veus
Visca el senyor Rector!…
Mossèn
(Que s’ha dirigit cap al lloch de les autoritats). He fet el sacrifici de venir però no’m dol…
Amat
(Anant efusivament, acalorat, cap en ell). No, senyor Rector. Era necessari… parlils desseguida…
Mossèn
Sí. Acabo de saber que s’han dit veritables monstruositats!… (Dirigintse a la multitut). Germans!… Quina necessitat té dels homes el poble que està sota la protecció divina?
(Espectació general y veus de consentiment).
Foraster
Vostè, senyor Rector, ha vingut sens dubte mal aconsellat…
Mossèn
Jo vinch a protestar de les abominacions que s’han dit aquesta tarda…
Foraster
No s’ha dit cap abominació.
Mossèn
No he vingut pera disputar ab vostè, sinó pera parlar al meu poble, al poble fidel al Senyor… Vostè, si’m vol creure, retiris; hi guanyarà. Aquesta bona gent comensa per no entendrel… y si l’entengués… què? No’l coneixen, no li tenen cap mena de confiansa. Aquest país sempre ha sigut castigat per la secada. Altres estan exposats a les ventades, a les inondacions o als terratrèmols. Y es que l’home no està posat sobre la terra pera trobarhi el benestar.
Foraster
(Somrient). Això segons la seva moral!
Mossèn
Li prego que no m’interrompi… després si vol parlar…
Foraster
Està bé, si…
Mossèn
Aquest poble, sempre desgraciat, no ha perdut may la fè, al contrari, la pobresa, l’humilitat, les privacions y l’oblit en que viu, contribuhexen a que sigui més fidel al Senyor. Y es per això que un dia, en els temps antichs, allà als gorchs, un pastoret de costums santes que pastorava el seu remat tot fent oració al bon Deu (no era com els pastors d’avuy), va veure una gran resplandor que exía a flor d’aigua del Gorch Major. S’hi acostà sorprès, tremolant devant del misteri y d’en mitj d’aquella flama, resplandenta com l’aurora que s’encengués sobtadament al cor de la nit, exí la Verge dels Gorchs y li parlà ab dolcesa: “Digues als teus germans que m’edifiquin una hermita a la coma dels Gorchs y jo de meu sitial estant vetllaré per ells y’ls ompliré de beneficis mentres no perdin la fè dels seus avis…” Y’l bon pastor avans que la Verge acabés, caigué encegat per tanta llum, corprès pel misteri, tremolant devant de la sobrenatural meravella… Així el trobaren els altres pastors y pagesos a la posta de sol, ab una Verge de pedra al costat que es la Santa Imatge que avuy venerem…
(Un mormol general puja a ofegar les paraules del Rector. Alguns alcen el cap, altres extenen les mans).
Una veu
Plou!
Altres veus
Plou!… Plou! Plou!…
(Una alegria folla, quasi infantívola s’apodera de la multitut. Cauhen algunes gotes).
Una veu
(Del carrer, ab tota la forsa dels seus pulmons). Aigua!
Altra veu
(D’una finestra). Aigua!…
Varies veus
Aiguaaaa! Aiguaaaa!…
Joan
Oh, Amat! Mossèn Gregori… què fem?…
Amat
(Ab un crit). Un miracle!
Mossèn
Oh, poble!… Novament el miracle!… Germans! Ja veyeu l’aigua del bon Deu que s’acosta!… Tots els bons, tots els fidels, de genolls devant del miracle!…
(Tot el poble s’agenolla, la gent dels balcons y finestres també. El Foraster y’ls seus se quedan drets. El Manso s’agenolla).
Foraster
Mentida! No sigueu cegos! L’home, si vol conservar la seva dignitat no s’ha de fanatisar! Qui no té fe ab sí meteix per demunt de tot, no es home.
(La multitut s’alsa valenta, cridant menassadora).
Veus
Fóra heretges! –Fóra renegats! –Fóra l’enemich!
Joan
Què fem Mossèn Gregori?
Mossèn
Tinch por… no sé…
Amat
No us espanteu! Deixeu fer justícia!
Joan
Què vols dir?
(La multitut s’esvalota. Crits y desordre).
Vicens
Poble fanàtich! Remat d’esclaus!
Veus
Fóra! Guerra! Fóra!
Foraster
No sabeu que ha passat el temps de la llegenda, dels miracles, de lo sobrenatural?…
Veus y crits
Fóra! Guerra! Mori! Prou! Mori!…
Foraster
Es una idea falsa, una mentida que porteu en la vostra sanch a travers de les generacions…
Una veu
Calla!
Altra veu
No’t volem sentir!
Altra
No t’entenem !
Mossèn
Posi, posi ordre, senyor batlle…
Joan
Com? Pobre de mi? Això vostè… he perdut l’autoritat y no m’escoltaran…
Mossèn
(Al poble). Prou cridar, germans! Calma! Ordre! Sigueu prudents… escolteu. (Se fa un moment de silenci). Aquest home ha sigut vensut y’s retirarà si jo li prego… Fugirà del poble…
Romanill
Com! Es a casa meva! Fóra! Fóra tothom primer que ell!
Braulia
No, Romanill! Fés fugir aquest home!
Foraster
Ja me’n vaig.
Bartomeu
Això no!
Vicens
No! En tot cas pugeu a dalt, a cà’l Romanill!
Romanill
(Prenentlo). Anem! Y no’s dongui per vensut!
Foraster
No! Gràcies de tot Romanill, y als vostres amichs també. Me’n torno a la ciutat… al meu camp de lluyta!
Veus
Fóra! –Ja es hora!… –Fóra d’aquí! –Embaucador! – Xerraire!
Una veu
Covart!
Foraster
No! Escolta poble! M’havia errat! Les teves aigües, es cert, son mortes, encantades pels sigles dels sigles…
Veus
Calla, heretge!… –Guerra!… –Pedra!…
(Alguns agafen pedres disposats a tirarles).
Romanill
Si’s tira una pedra engego’l revòlver, toqui a qui toqui!…
Vicens
Selvatges!
Mossèn
Calma, poble! Vostè retiris! Y tots vosaltres també! Sentiu la remor? Es la pluja que vé! Plourà molt perquè Deu ho vol… y nosaltres agrahits entonarem un Te-Deum! Aneu tots a casa vostra!
Veus
No –No!… –Que fugi!… –El volem fòra!…
Foraster
Espereuvos… Sou tots aigües mortes, aigües encantades per tota l’eternitat!… Aquí us deixo!
(La gent se tira a sobre d’ell. Ell fuig. Els seus volen aturarlo. La multitut corre darrera d’ell cridant).
Veus
Mori!… –Guerra!… –Fora l’heretge!…
Mossèn
Amat! Joan! Anem a posar ordre al poble! El mataran! (Se senten crits espantosos. La major part de la gent corre cap al carrer). Gent cristiana! Fidels meus! Deixeulo estar! Compadiulo que es un esgarriat! No li feu mal que es una vida del Senyor!
Una veu
(De fòra). O del dimoni!
Mossèn
Anem! Vosaltres a posar pau! Jo me’n vaig a fer tocar el Te-Deum per haver salvat aquest gran perill… y per la pluja que ja vé…
(Desapareix).
Joan
Anem! Oh… pau! Qui la posa la pau!
Amat
Deixa estar! Que’s fassi justícia.
(Desapareixen. La gent abandona el pati. Gran remor de pluja).
Veus
La pluja! La pluja!
Altres veus
Aigua!… La pluja!
(La veu de l’Amat, lluny). El sentiu venir el nostre Deu?
Veus
Sí! Sí!
Una veu
Aiguaaaa!
Veus
(Al lluny) Justícia!… –Justícia… –Guerra a l’heretge!
(El pati poch a poch ha quedat desert. Els bramuls de la gentada se senten furiosos al lluny. Esclata la pluja sorollosament. A les finestres surten alguns curiosos guardantse de l’aigua).
Una dòna
(A la finestra). Què deu passar allà baix?
Una altra
Sentiu quina cridoria?
La primera
Ey!… Mireu!… La filla de l’Amat tota sagnosa!… Senyoreta Cecilia!… Hont va? Hont va?
Cecilia
(Defora estant, sense ésser vista). Calleu, escolteu…
(Cecilia apareix al carrer, devant de la porta, els cabells desfets, la cara ab sanch).
Dòna primera
Ahont va? Pugi a casa!… Què té a la cara? Oh!… pugi!… no’s mulli aquí…
Cecilia
No!… què ha passat? Ahont es ell?
Vergés
(Que l’ha sentit surt de sota l’arcada, hont s’havia amagat). Cecilia! Vingui! No’s mulli aquí! Oh! está desgraciada! Què té? Ahont era?
Cecilia
Ahont es ell?
Vergés
No ho sé. El poble se li ha girat en contra. Crèguim. Es impossible lluytar!… No son els homes els enemichs, no son ells els forts… sinó la llegenda!
Cecilia
Però ell… hont es!
Dòna primera
Miri, senyoreta. Ara’l passen per l’Arrabal… Tot el poble contra ell!
Cecilia
Y ningú’l defensa… Covarts!… (Se’n va corrent).
Dòna segona
Prou que’l defensen!
Vergés
No’ls atura l’aigua ni res! Selvatges!
La dòna
Y ahont va aquesta noya ?
Vergés
Cert. Hont va? Què vol fer?
(Se senten les ovelles planyívolament que tornen).
La dòna
El rebadà!… Oh! pobres ovelles! Que mullades!
Vergés
Que selvatges els uns y els altres!
(Grans bels de les ovelles que comensen a entrar).
El rabadà
(Apareixent al portal entre les primeres ovelles y cridant al mestre). Ey!… Aparteu vos d’aquí al mitg si us plau, que feu por a les ovelles… Ruix-que!… Au! Ruix-que!… Que ha passat, mestressa, que criden tant, allà baix?
(Al lluny se sent udolar el poble y va plovent).