ACTE SEGON
Reading edition
Saleta d’una torra de Vallcarca. Mobles esquifits. Taula de centre, sofà, cadires, balancins, etz. Sobre la taula un pom. de flors mústigues, roses, etz. Al fons porta que comunica ab el passadís. Se suposa que a la esquerra d’aquest hi ha’l cancell d’entrada. A la esquerra balcó-finestra que dona al carrer. A la dreta cap obertura. La habitació no te altra sortida que la del passadís, com sol succehir en aquesta mena de torres.
ESCENA I
DON IGNASI y ROSA
(Don Ignasi assegut en un balancí. Surt Rosa y s’adona d’ell).
ROSA
Don Ignasi? Qué fa tan sol? Per qué no m’ha avisat la Antonia?
IGNASI
Es igual, es igual, no s’amohini, es dir, millor, perque precisament a vostè esperava, senyora Rosa. Hem de parlar.
ROSA
Vostè dirà.
IGNASI
Suposo que ja deu sapiguer que’l senyor Francisco està disgustadíssim… y ab rahó!
ROSA
Tots ho estem prou de disgustats!
IGNASI
(sempre ampulós)
Aixís ho crech… y per aquest motiu me proposo intervenir en la questió .. a fi de que acabi d’un cop la situació excepcional y… anómala que atravessa aquesta familia… familia que jo aprecio molt, com me penso haver demostrat.. en el transcurs dels anys que fa…que m’honro… frequentantla. (pausa) Però pera poguer portar a felis terme el meu propòsit necessito que vostè, senyora Rosa, m’ajudi.
ROSA
Jo?
IGNASI
Vostè, si senyora, vostè!
ROSA
Qui més interessada que jo. don Ignasi, en conservar la pau y la tranquilitat de casa? Qui pot desitjar més que jo veure contents y satisfets al meu marit, que ha estat sempre’l meu únich apoyo, y al meu fill, que es la meva única esperansa?
IGNASI
Té molta rahó: però… un excés de carinyo pera aquest fill, que, com diu molt bé, es la seva única esperansa, ha fet que vosté no subjectés la seva conducta a la… rectitut de mires que sería de desitjar.
ROSA
Això es dirme que no he complert ab el meu deber!
IGNASI
No, no vuy dir això… No m’he explicat prou bé… Vuy dir que… potser aquesta mateixa… aquet mateix desitg de conservar la armonia… familiar…
ROSA
(interrompent)
Don Ignasi, ja ho sé lo que vol dir, ja l’entench prou bé. Avuy a casa hi ha una guerra encesa, per motius que vostè y jo coneixem prou: perque suposo que en Francisco el deu haver posat al corrent de tot.
IGNASI
Si, senyora.
ROSA
Donchs bé: Vostè vol dir que en aquesta guerra jo hauría de posarme resoltament de banda del meu marit. No es això?
IGNASI
Això mateix.
ROSA
Ho veu com l’he entés?
IGNASI
Si senyora, y ho celebro perque això, després de confirmarme la opinió que de vostè tenía formada, m’estalvía la meitat de feina. Pera acabar: entench que entre el fill y’l marit la elecció no es dubtosa.
ROSA
El fill!
IGNASI
El marit! El pare! L’amo!
ROSA
Sento molt, don Ignasi, no poguer ser de la seva opinió.
IGNASI
La rahó es tota del senyor Francisco y vostè hauría de procurar ferho veure aixís a en Joanet,
ROSA
Es que jo crech lo contrari.
IGNASI
Perque la passió li fa perdre’l coneixement.
ROSA
S’equivoca. Encara que fos com vostè diu la meva passió sería excusable; però no es aixís. Lo que hi ha es que, malgrat els meus curts coneixements, comprench que la lluita no es entre un pare tirà y un fill desobedient, sino entre dos homes de diferenta ilustració quins modos de pensar y de sentir no s’avenen ni s’avindràn may, perque hi ha coses que no poden ser d’altra manera y aquesta n’es una. Això es lo quejo veig.
IGNASI
Es que en Joanet encara no es un home.
ROSA
Oh, si senyor, si que ho es, pobre fill meu. No li negui aquesta condició. Ha sigut sempre estudiós, dócil, obedient…
IGNASI
Peró avuy desboeeix al seu pare.
ROSA
Això no es desobeir, don Ignasi. El meu Joanet te afició al estudi y aborreix la botiga. Què s’hi ha de fer? Es acás un defecte l’estudiar?
IGNASI
Quan el pare, que es qui mana, s’hi oposa, si senyora. Es un acte altament censurable l’oposarse al cumpliment de la voluntat paterna, que es la suprema voluntat de la familia.
ROSA
Don Ignasi… no puch contestarli.
IGNASI
Per qué les meves rahons no admeten rèplica!
ROSA
Perque lo que li diría sería massa amargant pera vosté y pera mí… y ja n’he passat prous de penes. Vostés y jo mirem aquest assumpto baix un punt de vista tan diferent que per més que’ns expliquéssim no arribaríem a enténdrens.
IGNASI
Si vostè volía compendre la rahó, si senyora.
ROSA
Perque la comprench massa no penso com vostés. Que entén vosté per compendre la rahó? Obehir? Fer constantment la voluntat dels altres ofegant la propia? Creure als que manen perque manen? Aquest modo de compendre la rahò no s’ha fet per mí! Jo, pobre de mí, soch ignorant, no he tingut estudis peró sempre he procurat jutjar les coses ab fredor y ab tota la bona fe possible. Si m’equivoco y m’ho demostran, confessaré que anava errada y modificaré’l meu comportament. Però fins ara ni en Francisco, ni vosté m’han donat cap rahó pera demostrarme que’l meu fill va equivocat.
IGNASI
Això es questió de sentiment.
ROSA
Es que jo tinch por de que a vostés mes que’l sentiment els mou el càlcul.
IGNASI
Senyora Rosa… Ja pot suposar que si li he parlat d’aquesta questió tan delicada ha sigut per encàrrech del senyor Francisco.
ROSA
Ja m’ho pensava.
IGNASI
Aixís, donchs, li diré…
ROSA
Que estich convensuda de que obro com correspòn al meu doble caràcter d’esposa y mare, y que no’m separaré per res del camí que m’he senyalat.
IGNASI
Està molt bé. Jo ja he cumplert ab el meu deber.
ROSA
Jo també crech cumplir ab el meu: vosté y jo podem tenir tranquila la conciencia.
IGNASI
Ho sento pel senyor Francisco.
ROSA
Jo per ell… y pel meu fill.
ESCENA II
ROSA, IGNASI y RIMBAU
RIMBAU
Ja es aquí, don Ignasi?
IGNASI
Fa una estoneta. Y què tal? Còm se troba?
RIMBAU
Ja pot pensar! Desde la escena d’ahir vespre el cap me bull, me sento febrós y les cames me fan figa!
IGNASI
Ja va ser un xich gros!
RIMBAU
(a Rosa autoritari)
Què hem de fer? Què n’hi ha per gaire? Ves, ves a veure aquella noya que fa. Son dos quarts de dugues.
ESCENA III
IGNASI y RIMBAU
RIMBAU
Sembla mentida! Un home com jo acostumat a manar a la dependencia ab una mirada, haver de vèurem desobehit pel fill!
IGNASI
Realment es molt dolorós.
RIMBAU
Si ho es? Vostè es l’únich de tots els que’m volten que se’n sab fer càrrech.
IGNASI
Desgraciadament, si senyor: sento haverli de dir… però soch l’únich.
RIMBAU
Què vol dir?
IGNASI
Que acabo de parlar ab la Rosa y…
RIMBAU
Y què?
IGNASI
No ho vulgui sapiguer… Se m’ha declarat francament de la banda del noy… y troba que ni vostè ni jo tenim rahò… y, vaja, que està decidida a apoyar incondicionalment a en Joanet.
RIMBAU
Ho veu? Ho veu lo que li deya? No, si jo’m feriré, me feriré!… La meva dòna, la meva propia dòna “en cuantra” meu y a favor del noy! N’hi ha per morirse de “repenta”.
IGNASI
Be, calmis, calmis, que encara no es tot perdut. Parlarè a n’en Joanet y potser seré més afortunat de lo que creyem.
RIMBAU
Deu l’escolti!
IGNASI
Jo bé ho espero… y si no fos per una persona que jo sé, casi tinch la certesa de que en Joanet m’escoltaría.
RIMBAU
Què parla per la Rosa?
IGNASI
La Rosa ray… El senyor Joseph que’m fa més por que una pedregada. Ab les seves màximes disolvents y aquella brometa mossegaire es capàs d’enredarho tot.
RIMBAU
Què vol dir que vindrà?
IGNASI
Me fa molta por. Y lo que es si ell ve, ja pot considerar que tot el meu prestigi anirà en orri. Comensarà a fer brometa…
RIMBAU
El faré callar. Si que estaríem frescos! Per brometes estem. Vosté procuri parlar al noy, que jo m’encarrego de posar a rotllo al senyor Joseph… Llàstima de dòna pera ell!
IGNASI
Ah, sí: ella sí que val. Desseguida que va enterarse de que en Joanet no volía sapiguer res de la botiga, va posarse de la banda de vosté. Ja se li veu ja que ha estat al extranger.
ESCENA IV
IGNASI, RIMBAU y JOANET
JOANET
Deu els guart.
IGNASI
Ola, Joanet. Ja hem donat el tom?
JOANET
Què s’ha de fer? El diumenge estàn tan animats aquets passejos que dona gust vèurels. S’hi passa molt bé la estona.
IGNASI
Si, però avuy el dia no acompanya gaire: fa un ventot…
JOANET
Encara fa un bon sol.
IGNASI
Quan he vingut se veyen alguns núvols però veig que s’han anat esvahint (a la finestra.)
JOANET
Està ben seré. (pausa) Ahont es la mare?
RIMBAU
(exaltat)
Què li vols a ta mare?
JOANET
Res… peró com que no la veig aquí…
RIMBAU
Dèixala estar a ta mare…
IGNASI
(intervenint)
Té feina… té feina a la cuina.
JOANET
Ja la veuré després.
RIMBAU
La mare, la mare! Si no hi trovessis apoyo no la voldries tant a ta mare.
IGNASI
(baix a Rimbau)
Senyor Francisco, calma, que ara no es hora de crits. Dèixim fer a mí y tot anirà bé. (Joanet assentat en un balanci, Rimbau se passeja frisós. Ignasi tranquilament se passeja tambè.)
RIMBAU
(impetuós)
Veyam si dinarem avuy. Rosa, Rosa, Qué hem de fer?
ESCENA V
IGNASI, RIMBAU, JOANET y ROSA
ROSA
Ja poden venir, ja poden venir: tot està a punt.
RIMBAU
Es que son tres quarts de dugues.
ROSA
Què vols que’t digui; m’he retrassat un xich.
IGNASI
Es igual, aixís tindrém més gana.
RIMBAU
Passi, passi, don Ignasi.
IGNASI
Passi vostè.
RIMBAU
Com vulgui.
IGNASI
(a Joanet baix)
Després t’he he de veure.
JOANET
A mi?
IGNASI
Sí, a tu.
JOANET
Estich a les seves ordres. (pausa llargueta)
ESCENA VI
JOSEPH, MERCEDES y ANTONIA
(Mercedes porta un plech de papers: l’original de la novela.)
ANTONIA
Ja poden entrar, ja poden entrar. Ara acaben d’asseures a taula.
MERCEDES
No, no, ja ens esperarem, Nol’ls hi diguis, no, que som aquí.
ANTONIA
La senyoreta me renyarà perque no la he avisada.
MERCEDES
No tinguis por.
JOSEPH
Noya si t’han de renyar fes lo que’t sembli.
MERCEDES
He dit que no diguessis res. Ja sé lo que’m faig.
ANTONIA
Com vosté vulgui, senyoreta,
ESCENA VII
JOSEPH y MERCEDES
JOSEPH
Vols fer el favor de dirme per què no has volgut que sapiguessin que som aquí?
MERCEDES
Perque’ns hauríen fet entrar, y com que’t conech massa y sé que comensaríes ab aquelles brometes que tant me mortifican… m’he estimat més quedarme. Vethoaquí.
JOSEPH
(irònic)
Confesso que m’has convensut. .
MERCEDES
Ja pots suposar qué’t conech una miqueta.
JOSEPH
No tant com te penses.
MERCEDES
No?
JOSEPH
No, perque has de sapiguer, estimada esposa, que t’hauría deixat entrar a tu sola, y jo m’hauría quedat aquí a llegir el diari.
MERCEDES
Pero com que avuy es diumenge y no hi ha diaris de la tarde…
JOSEPH
Hauria llegit el d’ahir. El diari es com el pa: d’ahir se paheix més bé que’l d’avyuy.
MERCEDES
Filosofia barata.
JOSEPH
Filosofia del temps: avuy tothom està per la baratura.
MERCEDES
Ja t’he dit que’t conech una mica massa.
JOSEPH
Y jo t’he respost que no tant com te penses.
MERCEDES
No perts may ocasió pera fer brometa. Com ahir vespre ab don Ignasi.
JOSEPH
No’m parlis d’ahir vespre.
MERCEDES
Si, val més, perque tornariem a enfadarnos.
JOSEPH
Tornaries a enfadarte, perque jo encara no m’he enfadat.
MERCEDES
Si, lo que es de calma no te’n falta.
JOSEPH
Sort vas tenir d’això: de la meva calma.
MERCEDES
Jo?
JOSEPH
Si, tu, que ab la teva afició a ficarte en tot vas promoure un conflicte que ab un xich més acaba a bofetades.
MERCEDES
Jo? Tu que ab les teves patotxades vas fer riure a en Joanet. D’aquí va venir tot l’escàndol.
JOSEPH
Prou, noya, prou. Aixís com n’hi ha que’l llegir els hi fa perdre l’escriure a tu l’escriure te fa perdre… un altre cosa.
MERCEDES
Qué vols dir?
JOSEPH
Vuy dir que de lo que tu vas fer ahir vespre a Alemanya no se com ne diuen, però aquí’n dihem ficar els peus a la galleda.
MERCEDES
Y qué vaig fer?
JOSEPH
Rés. (escarnint) Ja m ho han dit ja que no fas gaire bondat. Jo tinch un aucellet que m’ho diu tot… (natural) Si t’ho digués tot ray, no hauríes sigut tan indiscreta.
MERCEDES
(irònic)
Ah, m’alegro de sapiguerho. Tu’m donaràs llissons de discreció. Ja’m diràs que he de fer pera matricularme y quan me costarà la matrícula.
JOSEPH
Pera matricularte no has de fer res perque ja fa temps que’t tinch matriculada, y de la matrícula me’n cuido jo… y per cert que’m surt molt cara. Vuy dir que d’això no te’n preocupis.
MERCEDES
Y a quina hora’m donaràs la llissó?
JOSEPH
Ara, y ab una’n tindràs prou si la aprofites. Cúidat de tu, de mi y de casa. Passa cada dia quatre hores a la cuina, vuit cusint, quatre fregant y vuit dormint: total vintiquatre, y les que’t sobrin dedícales a la literatura. Ja ho tens ben explicat.
MERCEDES
Y escriure may. Oy?
JOSEPH
Al contrari, escriure cada día els contes de la plassa y setmanalment la llista de la bogadera: els capítols més importants de la novela de la vida casolana.
MERCEDES
Ignorant! Ja se’t coneix que no t’has mogut de Barcelona! No sabs lo que es ser ilustrat, ni t’has prés la molestia d’estudiar els genis de l’antigor.
JOSEPH
Al revés de tu que has estudiat els antichs y t’has descuidat dels moderns. Coneixes el geni d’Horaci y de Virgili y no coneixes el meu: el den Joseph Comas, que es el més interessant. Y creu que’l dia que te’l fassi coneixer te quedaràs parada.
MERCEDES
Qué potser me “pegaràs”?
JOSEPH
No, noya, no, ja ho ets de “pagada”.
MERCEDES
Donchs, que faràs?
JOSEPH
Jo? Rés. Tu seràs la que faràs coses que fins ara no has fet,
MERCEDES
Y que’m faràs fer, si’s pot sapiguer?
JOSEPH
En lloch d’embrutar paper, rentar la roba, y en lloch de fer noveles, “platillos”. Ja ho tens explicat.
MERCEDES
Que’n vas d’errat!
JOSEPH
Per això mateix, perque veig que vaig errat te parlo com te parlo.
MERCEDES
No’t conech!
JOSEPH
No deyes que’m conexíes massa?
MERCEDES
Es que may m’havíes parlat aixís.
JOSEPH
Això’t demostrarà que he tingut molta paciencia… però n’he gastat tanta que ja se m’acaben les existencies. Ja fatemps que no ocupo en la societat el lloch que’m pertoca, y com que estich decidit a ocuparlo m’hauràs de fer el favor… d’enretirarte una miqueta.
MERCEDES
Tot això es per lo d’ahir vespre.
JOSEPH
Si noya, tens rahó, per lo d’ahir vespre.
MERCEDES
Peró que vaig fer?
JOSEPH
Rés, ja ho vas veure. Els ànims ja estaven prou excitats, hi vas intervenir tu, y oli en un llum… eléctrich. Y’l marit a la cantonada.
MERCEDES
Donchs què volíes que fes?
JOSEPH
Callar que es lo que’t van ensenyar a Alemanya… Sabs parlar en cinch idiomes y en cap sabs callar.
MERCEDES
Ditxosos idiomes! Bé’ls tens prou ficats al cap! Sembla que’t sàpiga greu que sigui instruida.
JOSEPH
Al contrari, lo que’m sab greu es que no siguis tan educada com instruida. Al mateix temps que’t van ensenyar llengües, be podien ensenyarte de ferne un bon us.
MERCEDES
Extranyo molt que tenint tants defectes me vinguessis a buscar.
JOSEPH
No hi vaig pas anar a buscarte: te vaig trovar, que es molt diferent… Qualsevol hi està exposat a una ensopegada!
MERCEDES
Pero quan vam casarnos ja sabíes jo com era.
JOSEPH
L’home quan se casa no sab res.
MERCEDES
Digaho clar: lo que tu tens es enveja.
JOSEPH
Si que es veritat: tinch enveja dels homes que no tenen la dona sábia.
MERCEDES
(fora de si)
Això no m’ho diguis més. Jo no’n soch de sábia.
JOSEPH
D’això’m queixo de que no n’ets y’l fas. Si’n fossis ahir no hauríes fet aquella etzegallada y sino’t pensessis serne tampoch.
MERCEDES
Ja tornem ab ahir vespre?
JOSEPH
Es que sentiría que avuy se repetís la escena; y com que es molt probable que aquesta tarde se susciti la qüestió den Joanet te participo que tu no vuy que actuis de primera part. Tot lo mes comparsa y si pot ser espectador, millor.
MERCEDES
Faré.., lo que’m semblarà!
JOSEPH
Fesho, però jo t’asseguro que si per desgracia te sembla be fer lo contrari de lo que jo he dit, avuy sabràs lo que es el geni. Demà quan entrarem ja diràn: hi ha “don” Joseph y la “senyora” Mercedes.
MERCEDES
Ja ets capàs, ja, de donar un espectacle.
JOSEPH
Tant com tu de fermel donar: ja veuràs a probaho.
MERCEDES
(molt acalorada)
M’està bé: aquestes son les consequencies d’haverme casat ab un home inferior.
JOSEPH
No més te faltava haverme trovat un de superior com tu. Prou algun día’ls vehins us hauríen trovats rebentats d’un tip d’Horaci, o morts de fàstich sobre’l capítol culminant d’una novela realista!
ESCENA VIII
JOSEPH, MERCEDES y LLUIS
LLUIS
Deu me’ls guart de pendre mal.
JOSEPH
Ola, noy. Precisament ara’n parlavem de pendre mal.
LLUIS
Que hi ha hagut alguna desgracia?
JOSEPH
No, gracies a Deu, però jo deya que un fart d’Horaci, mal pahit, pot portar molt males conseqüencies.
LLUIS
Ja ho crech! Y per qué ho deya?
JOSEPH
Oh, res, per dir alguna cosa.
LLUIS
Tot es passar el temps.
MERCEDES
Aquet si que… Per coses estranyes vagi a ell.
LLUIS
Ay, que acalorada està, donya Mercedes. Que han vingut a peu?
MERCEDES
No, no. Hem pujat ab el tranvía.
LLUIS
Donchs la trovo… no sé… com si estigués sofocada.
MERCEDES
Ho deu fer el temps. (va al balcó)
JOSEPH
Això serà… el temps! (apart a Lluis) Es que ha vingut ab la novela .
LLUIS
Tant pesa?
JOSEPH
Uf! No has vist may una cosa tant pesada. Jo t’asseguro que no ets capàs d’aguantarla tota! Aquesta tarde ne llegirà un tros… y ja m’ho sabràs dir!
LLUIS
Es dir, que hi haurà lectura
JOSEPH
Sí, noy, sí. Si pateixes del oido, avuy t’hi clavaràn una manxiula literaria. Ja’t pots ben amanir.
MERCEDES
(sortint del balcó)
Es deliciós viure a fòra. Aquí sí que jo escriuría de gust. Aquest aire… aquesta llum… aquesta tranquilitat… Això encisa.
LLUIS
Vostè s’enamora de tot lo hermós, donya Mercedes.
JOSEPH
Ah! en quant a això sí que es veritat. La meva dòna s’enamora de tot lo hermós, y que no li vé d’ara: quan me va coneixer a mí ja tenía aquesta condició.
MERCEDES
Si me’n hagués hagut d’enamorar per la hermosura!
LLUIS
Què vol dir? Es qe senyor Joseph no té rès de despreciable. Mírisel bé.
MERCEDES
Ja m’ha vagat de miràrmel.
JOSEPH
Noya, noya! Atàcam per lo intelectual, però respèctam el físich, perque has de sapiguer que quan te vaig coneixer la boca’m feya mal de tant dir que no.
MERCEDES
Ja ho crech, un partit aixís.
JOSEPH
Còm s’enten partit? sencer y ben sencer. Per això’m volíen. Tenia un bé de Deu de trenes que ni que s’haguessin esquilat tots els toreros d’Espanya.
LLUIS
Y què’n va fer?
JOSEPH
(ab dignitat)
Ho vaig cremar tot pera no tenir compromissos domèstichs.
MERCEDES
(violenta)
Me’n’vaig per no sentirte. (Mutis).
ESCENA IX
LLUIS y JOSEPH
LLUIS
Veu? ara l’ha feta enfadar.
JOSEPH
Cà, no ho creguis. No li vé d’ara l’enfado. Abans de venir tu li he picat les crestes.
LLUIS
¡Ah! vetaquí perque estava tan sofocada. Ara m’ho explico.
JOSEPH
Ja’t vaig dir que a mí la dòna no’m dominava; y com que pot molt ben ser que avuy hagi de treure el geni, li he volgut advertir perque no li vingués tant de nou. Ahir per culpa seva va haverhi un escàndol, y no vuy ques repeteixi.
LLUIS
Ben fet!
JOSEPH
Per cert que ja voldría que fos l’hora de tornànsen cap avall.
LLUIS
Per què?
JOSEPH
Què vols que’t digui… Aquesta mena de torres me cauen a sobre. Totes les finques d’aquestes valls ploroses son iguals: planta baixa y sostre mort… sostre mort y planta baixa agonitzant. Tots aquets acumulaments de ciment enmotllat y terra cuita son les finques estiuenques d’aquets pobres senyors Franciscos que s’aconsolan de passar malament l’estiu, a cambi de la satisfacció que’ls hi proporciona’l poguerse rebejar en el dols ambient de la propietat urbana!
LLUIS
(irònich)
Bé, bé, no exageri, que no la té qui vol una torreta a Vallcarca ab jardí y tot.
JOSEPH
D’allò’n dius un jardí? Una capsa de pedra sense tapadora: un espay de terra que perque no hi cabía una casa’l van deixar per jardí. Un castanyer bort, un avellaner bort, un taronger bort… tota la bordería de la flora: això es un jardí de plantes expósites. De flors no’n parlem. Una clavellina que de tant afemarla, s’ha empeltat de femer y un roser que no es bort peró vé molt mala familia; més li valdría serho de bort. Té, mira quines roses més arrugades y pansides: semblen sortides d’un gerro de fonda de sisos després d’una quinzena de “mesa redonda”. Son una mena de roses sense olor ni color, despullades de tota gala “mundana”. Roses de clausura, flors de tristor… víctimes del feudo industrial; de la mitja cana triomfadora!
LLUIS
Què está poètich!
JOSEPH
Què vols dir que no es veritat? Jo’l dia que m’hagi de fer una finca aixís me la farè al cementiri nou que estarà més en caràcter.
LLUIS
Alsa, alsa… tant dirà, senyor Joseph
ESCENA X
JOSEPH, LLUIS y JOANET
JOANET
(exitat)
Vaja, no puch més, això es inaguantable!
LLUIS
Què tens?
JOSEPH
Què’t passa?
JOANET
Sembla mentida que sigui el meu pare!
JOSEPH
Bé, no cridis, home, que’t sentiràn.
JOANET
Que’m sentin, m’es igual, estich decidit a tot!
LLUIS
Calla, home, calla.
JOSEPH
(tancant la porta)
Calma, Joanet.
JOANET
Encara no n’he tingut prou? Encara he de sufrir més humiliacions y mès insults!
JOSEPH
Però què ha passat?
LLUIS
Explícat, home, explicat, y no t’exaltis.
JOANET
Que no m’exalti? Havia fet propósit de ser humil .. però sento que se’m va agotant la paciencia. Tot el dinar que m’està aborrint ab les més ridícules indirectes, y lo que m’indigna més es que no perdona ocasió de ferir a la pobre mare!
JOSEPH
Bé, home, ja sabs com es fet. Es el seu geni.
JOANET
Senyor Joseph, estich decidit a sufrirho tot; a soportarho tot… però que deixi en pau a la mare. Que s’esbravi ab mí… que’m pegui: es el meu pare y callaré. Lo que no vuy es que martiritzi més a aquesta santa dona.
LLUIS
Vaja, Joanet, calla, que tot s’arreglarà.
JOANET
Impossible! Això no pot arreglarse d’altre modo que anàntmen jo de casa!
JOSEPH
Què dius, desgraciat? Ja has pensat ab ta mare?
JOANET
Per ella m’aguanto. Si no fos ella ja faría dies que hauría deixat per sempre aquesta casa ahont tot s’apama y tot se mesura: fins el porvenir del fill.
JOSEPH
Escolta, Joanet. Me vols creure?
LLUIS
Creu al senyor Joseph que ja saps que’t vol bé.
JOANET
(mes seré)
Digui… procuraré seguir els seus consells.
JOSEPH
No cridis ni’t desesperis. Sigues home de seny. Deixa venir naturalment els aconteixements y no’ls precipitis. Com més temps triguis a pendre una determinació sèria més justifica serà.
LLUIS
Això es incontestable.
JOANET
(exitat)
Però és que vostès no calculen que si’l pare té’l seu geni jo també tinch el meu, y convensut de que no he donat cap motiu pera que se’m maltracti, obraré segons me dicti la meva dignitat que està molt per sobre de…
JOSEPH
Calla y tinch prudencia.
JOANET
Me’n vaig… me’n vaig!
LLUIS
Joanet!
JOSEPH
(autoritari)
Te’n guardaràs prou! Ja sabs que fins avuy he aprovat la teva conducta y que estich al teu costat en tot y pera tot. Pero si t’atreveixes a fer lo que dius no comptis ab mí pera rès.
JOANET
Donchs què he de fer?
JOSEPH
Lo que fa ta mare pera tu, ferho tu per ella: sacrificarte!
LLUIS
Té molta rahò.
ESCENA XI
JOSEPH, LLUIS, JOANET y ROSA pel foro dreta
ROSA
Fill meu!
JOANET
Mare!
ROSA
Per Deu no cridis, calla, jo t’ho demano! Ton pare ha sentit els crits y volía venir. Ay… no’m dongueu més disgustos! Fesho per mí. Senyor Joseph, díguili vostè també. Y vostè Lluis!
JOSEPH
Ja li he parlat com li havía de parlar y en Joanet farà lo que ha de fer. Precisament ara es quan ens has de demostrar que ets tot un home.
ROSA
Si, fill. Pensa que ja sufreixo prou, y que prou ansia’m dona lo que tart o aviat veig que ha de succehir.
JOANET
Callaré, mare, callaré… pero temo molt que’m serà impossible estarme de donar una llissó a don Ignasi.
ROSA
Per què?
JOANET
Perque ha dit que tenía de parlarme.
JOSEPH
Ara si que l’hem fregida. No més ens faltava això!
LLUIS
Ja tením en Set Ciencies en campanya.
ROSA
Escòltal y no’n fassis cas.
JOSEPH
Senyora Rosa. He fet tot lo que he pogut pera asserenar a en Joanet, però si aquesta “caballeria major” de don Ignasi hi ha de ficar cullerada… ja no he dit res: que sigui lo que Deu vulgui.
ROSA
Quín mal punt va tenir en Francisco al aconcellarse ab aquest home!
JOSEPH
Deu els cría y ells s’ajunten!
LLUIS
Ja venen.
ROSA
Joanet, fill meu… cordura!
ESCENA XII
JOSEPH, LLUIS, RIMBAU, JOANET, IGNASI, MERCEDES, y ROSA.
MERCEDES
(Sempre ab “impertinentes”)
Vaja, senyors, fàssintme el favor de seure y escoltar que’ls hi preparo una sorpresa.
IGNASI
Una sorpresa?
ROSA
De què’s tracta?
MERCEDES
(ab l’original)
De la meva novela.
IGNASI
Santa paraula!
JOSEPH
(a Lluis)
Ja hem rebut!
MERCEDES
He volgut que vostès ne disfrutessin les primicies, avans de donarla a la estampa.
ROSA
Vostè es massa amable, donya Mercedes.
RIMBAU
Escoltarem ab molt gust.
MERCEDES
Apa, seguin, seguin que’s fa tart.
IGNASI
Jo passejantme escolto més bé. Després de menjar m’he de moure.
(Ignasi y Lluis se passejan. Mercedes a la taula de centre. Rimbau y Rosa en els sillons. Joseph y Joanet en els balancíns.)
MERCEDES
(fullejant)
Se tracta d’un marit y muller que s’han casat per conveniencia, però no s’estiman. Ell es un home de caràcter violent, gelós y malpensat. Ella es una dona somniadora, enamorada de la bellesa. artística y adoradora fervent de totes les idees noves. Resignada ab la seva sort, es fidel al seu marit, cumpleix ab els seus debers d’esposa y soporta heròicament la seva situació… Però està boijament enamorada de l’ideal.
IGNASI
Un amich de la casa?
MERCEDES
No, senyor, no: de l’ideal… d’una cosa abstracta… imaginaria.
IGNASI
Ah, ja!
MERCEDES
Ella havía somniat un home carinyòs, dòcil, ilustrat.
JOSEPH
Una mena de Joseph Comas… dígaho clar.
RIMBAU
(picat)
Vaja, senyor Joseph, no comensi.
IGNASI
Deixi dir, deixi dir, y escolti.
MERCEDES
Ella s’havía imaginat un marit que la comprenguès y’s trova enllassada a un home materialista, aspre y barroer. D’aquí’l desvío que ella sent per ell, y la passió ideal que’s desperta en el cor de la pobra Rosalía. Arturo, el marit, se’n adona, y comensa pera la infelís Rosalía un verdader calvari. El primer capítol de la novela sé limita a exposar aquesta situació. El passarem per alt y comenssarem en el segon, en que’l marit demana explicacions de la seva conducta a la desventurada muller. (Lleigeix:) “En una apacible y lluminosa mañana del mes de Mayo; de este mes fecundo en flores y colores; de este mes en que la naturaleza estalla en perfumes…”
IGNASI
Ah, es en castellà?
MERCEDES
Naturalment. Hi ha delicadeses que en català no’s poden dir.
JOSEPH
(picat)
Don Ignasi, no interrompi.
MERCEDES
“…En que la naturaleza estalla en perfumes embriagadores que despiertan en los corazones amantes los més tiernos y puros sentimientos. Rosalía, sentada ante su artístico”secreter" escribía apasionadamente, à juzgar por el brillo de sus límpidos ojos en los que titilaba una perla de ternura próxima a rodar por las aterciopeladas mejillas de la hermosa víctima"
IGNASI
, RIMBAU Y ROSA
Molt bé!
MERCEDES
"De pronto abrióse bruscamente la puerta del tocador y apareció la grave figura de Arturo. Frío y sereno dirigióse á Rosalia:
–Señora– la dijo – ¿Podré saber à quién escribís a estas horas?
–Arturo– respondió humildemente Rosalía.
–Es un secreto que debéis respetar.
–Si no me unieran à vos lazos indisolubles, señora, respetaría indudablemente este secreto, pero desgraciadamente mi derecho à conocer el contenido de este papel es indiscutible y exigo conocerlo.
–Oh… imposible– balbuceó Rosalía.– Además de que no tiene para vos ninguna importancia.
–Si no la tiene ¿còmo lo ocultàis con tanto empeño?– exclamó Arturo con voz irritada.
–Porque…"
(Don Ignasi fa senyes a Joanet pera que’l segueixi y se’n va cap a la porta.)
JOSEPH
Ahont va, don Ignasi? Esperat, noya, que don Ignasi se’n va. Vagi, vagi, ja l’esperarem.
MERCEDES
Si, si, no portem cap presa.
IGNASI
(sofocat)
No, si no me’n vaig. Continuhi, continuhi!
MERCEDES
"Porque… las mujeres tenemos nuestros secretos que ni aun à nuestros esposos debemos revelar.
En este caso– rugió Arturo –sabré obligaros à ello– Y lanzándose furioso sobre Rosalía le arrebató de las manos el terrible papel y leyó. Rosalía dió un grito ahogado y cayó en el pavimento. Arturo se tornó lívido, pasó la mano sobre su frente sudorosa y mesàndose los cabellos…" (Joseph estornuda) Jesús!
JOSEPH
Gracies.
MERCEDES
(mirant ab rabia a Joseph)
“Jesús… exclamó. Mis sospechas eran ciertas! No me engañaba! Ah, pero sabré vengarme. Yo averiguaré quién es el criminal… Oh, sí, lo averiguaré y le mataré como á un perro rabioso. Lo exige mi honra– Y blandiendo el terrible papel en la diestra, rugió desesperado –Ahora… a obrar!”
RIMBAU
Está molt bé.
LLUIS
Molt bé, donya Mercedes.
MERCEDES
Els hi agrada?
IGNASI
Molt, molt. Hi ha molta naturalitat Y, sobre tot, el llenguatge es florit.
JOSEPH
No veu que aixó passa el mes de Mayo?
MERCEDES
Ella al tornar en sí y veures compromesa, tem el furor del seu marit y se’n và, però al ser a la porta, trova a Arturo que torna y’l deté. Aleshores se desenrotlla una escena violenta y… (don Ignasi fa senyes altre cop a Joanet y se’n va a la porta.)
JOSEPH
Esperat, noya, que don Ignasi té alguna necessitat. Vagi, home, vagi, ja l’esperarèm!
IGNASI
Tornèmhi! Si no he d’anar enlloch. Qué es tossut!
JOSEPH
Com que’l veig tant violent y no’s mou de la porta!
IGNASI
Y, ademés, per mí no ha de suspendre la lectura. (Rimbau està violent).
JOSEPH
Còm que no? Per vosté’s fa la festa: no’n caldría d’altra.
MERCEDES
Com deya, se desenrotlla una escena violenta y ell acaba per pegarli.
JOSEPH
(a Lluis apart)
Ni que volgués ser arquitecte!
MERCEDES
Finalment, Rosalía, trova manera de sortir de casa seva y abandonar a aquell marit tirà que tantes hores amargantes li ha donat. El capítol quart tracta de la fugida. (llegeix) “Al salir de la casa, Rosalía anduvo à la ventura. Cruzó la plaza de la Concordia, siguió por la calle de Suresnes, atravesó la de Hauteuil, pasó la Barrera de Italia, y ante las vetustas gradas de la soberbia Magdalena, se detuvo anhelante. ¡Lloraba!” Hm!… (el senyor Joseph, caragola un cigarret.) Hm!… Ay, cada dia m’hi veig menos.
JOSEPH
Els impertinents te fan nosa.
MERCEDES
Els impertinents sempre’n fan de nosa.
JOSEPH
No hi ha com no gastarne. (aprofitant aquesta distracció del senyor Joseph, Ignasi fa senyes a Joanet y els dos fan mutis.)
MERCEDES
“Lloraba, sí, lloraba… Una fina lluvia barnizaba la calle en la que oscilaba la incierta luz de los faroles…”
ESCENA XIII
JOSEPH, LLUIS, RIMBAU, MERCEDES y ROSA.
JOSEPH
(s’adona del mutis d’Ignasi y Joanet) Al últim me l’ha fregida!
MERCEDES
"De pronto sus piernas flaquearon, nubláronse sus ojos y cayó desvanecida sobre las losas de la acera. Cuando volvió en sí hallóse en una habitación ricamente alhajada, y tendida en un lecho de finísimo palo rosa. (Joseph dissimuladament fa mutis.)
ESCENA XIV
LLUIS, RIMBAU, MERCEDES y ROSA
MERCEDES
¿En dónde estaba? Una idea horrible cruzó por su exaltada mente. No, no podia ser… Sería demasiado infortunio… Si uno de tantos jóvenes libertinos como hay en París la hubiera recogido y?… Oh! no, no quería ni pensarlo. (Lluis dissimuladament fa mutis.)
ESCENA XV
MERCEDES, RIMBAU y ROSA
MERCEDES
De pronto abrióse el ancho cortinon del centro y apareció un jóven alto, gallardo, de poblada cabellera rubia y mirada penetrante. Al apercibirse del joven, Rosalía dió un grito desgarrador y volvió à desmayarse… En aquel joven apuesto había reconocido á un ideal!"
ROSA
(inquieta)
Ja’m dispensarà, donya Mercedes. (mutis)
MERCEDES
Fassi, fassi.
ESCENA XVI
RIMBAU y MERCEDES
MERCEDES
Be, que’ls hi sembla?
RIMBAU
A mí molt bé… però.. miri: tots se’n han anat!
MERCEDES
Y ara? Què passa?
RIMBAU
No ho se… no ho sé… Dispensi: torno desseguida (mutis).
ESCENA XVII
MERCEDES
Y ara? M’han deixat sola… Quína manera de correspondre a la meva deferencia! (Plega la novela). De qui m’extranya més es de don Ignasi: el creya més ilustrat.
ESCENA XVIII
MERCEDES, JOSEPH y LLUIS
MERCEDES
(violenta)
Ahont eres?
JOSEPH
A sentirho d’un tros lluny que fa molt més efecte.
MERCEDES
Poca solta!
LLUIS
Es una broma, donya Mercedes.
ESCENA XIX
MERCEDES, JOSEPH, LLUIS, RIMBAU y ROSA
RIMBAU
Dispensi, donya Mercedes, dispensi. A casa avuy no s’està pera res.
ROSA
Perdònins, donya Mercedes.
MERCEDES
Ja’m faig càrrech de tot, ja’m faig càrrech de tot. Llegirem un altre dia.
ROSA
Si, un dia que estiguem més tranquils.
RIMBAU
Ab això del noy, a casa no hi ha tranquilitat… y aquestes coses de questió d’escriure volen calma… sab?… Dispènsins…
ESCENA XX
MERCEDES, JOSEPH, LLUIS, RIMBAU, ROSA, IGNASI y JOANET
IGNASI
Aquet cop si que no me l’esperava
ROSA
Què hi ha?
RIMBAU
Què passa?
MERCEDES
Què té, don Ignasi?
IGNASI
(a Rimbau)
Senyor Francisco: vostè va encomanarme una missió delicada vora del seu fill. Donchs bé: vinch a dirli que les meves gestions han fracassat, y no sols això, sino que may m’hauria pensat trovar en en Joanet tanta… tanta…
JOSEPH
Arrogancia…
IGNASI
Si, senyor, arrogancia y… fins falta de respecte y tot, a mí… a mí, que com qui diu l’he vist neixe!
JOANET
Això no li donava dret de parlarme com m’ha parlat.
RIMBAU
(molt exitat però contenintse)
Es dir que t’has atrevit a faltar al respecte a don Ignasi que en aquells moments me representava a mí?
JOANET
Es que m’ha parlat d’un modo…
ROSA
Fill meu, calla!
RIMBAU
Donchs bé: al.cap som. Joanet (solemne). O renuncies desd’ara a tots els teus projectes d’estudi y’t tanques a la botiga, o te’n vas de casa.
ROSA
Jesús!
MERCEDES
Qué diu ara?
IGNASI
Aixís se fa!
JOSEPH
Calli vostè, Salomón de suro.
RIMBAU
Ja ho he dit. O a la botiga o al carrer: Tria!
ROSA
Verge Santa!
MERCEDES
Reportis, senyor Francisco.
JOSEPH
Senyors, procedím ab calma y’ns entendrem. Noy: t’han donat a triar. Tría!
JOANET
(decidit)
A la botiga… may!
RIMBAU
Donchs al carrer… y’t desheredo.
JOSEPH
Això del carrer ho trovo molt fort.
RIMBAU
Què vol dir?
JOSEPH
Que vostè podrà treure al fill de casa, però al carrer no hi quedarà: se’n vindrà a casa meva.
MERCEDES
Joseph!
JOSEPH
Ara calla que parlo jo. Si senyors: a casa meva. Les noveles van en nom de la dona, però’l pis, gracies a Deu, encara va en nom d’un servidor.
RIMBAU
Vostè me’l acaba de perdre!
JOSEPH
S’equivoca: l’acabo de recullir.
IGNASI
Es que recullirlo es pèrdrel!
JOSEPH
Vostè y jo no’ns avindríem.
IGNASI
Perque vostè pensa malament.
JOSEPH
Y vostè no pensa, que’s pitjor.
MERCEDES
Joseph calla!
JOSEPH
Prou Joseph y prous romansos. Un día o altre l’havía de fer un cop d’home: ja t’ho podía haver dit aquell aucellet que t’ho diu tot. (A don Ignasi). Si vostè hagués pensat un xich hauría comprès la justicia de les pretensions d’en Joanet y ab la influencia que exerceix sobre’l senyor Francisco, li hauria fet veure la rahò, y les coses no haurían arribat al punt que han arribat.
IGNASI
Això vol dir que jo no he procedit prou bé!
JOSEPH
Això mateix: veig que encara enten les coses.
RIMBAU
Senyor Joseph!
IGNASI
(sofocat)
Vostè m’insulta!
MERCEDES
Que ha de durar gaire?
JOSEPH
Tot just comenso. (a Ignasi) Jo no sé si l’insulto o no, però lo que li asseguro es que vostè, sens dubte per ignorancia, no ha procedit com debía.
IGNASI
Jo he secundat els propòsits del senyor Francisco, perque’l senyor Francisco es pare!
JOSEPH
(per Rosa)
Y “això” que no es rès? Còm se coneix que vostè no es mare! (irònich)
RIMBAU
Y quí més que’l pare pot voler al fill.
JOSEPH
La mare! Per això vostè y ella no s’avenen, perque ella pensa ab el fill vostè, sense adonarsen, confón el fill ab la botiga!
RIMBAU
Senyor Joseph!
JOSEPH
No s’enfadi, senyor Francisco, que aquesta es la veritat. Vostè es un home de bé, actiu treballador, una a pedra important del edifici social. Perteneix a un gremi respectable baix tots conceptes… però s’ha endurit en el negoci y té una mitja cana als ulls que no li deixa veure rès. Pera vostè el mon es una botiga, la vida una herencia y no té altres ilusions que la de trovar clients que paguin bé. Perque s’ha estimat més arreconar mitg ral que fumar un puro, se creu haber tingut la virtut de no fumar. Això es equivocat, senyor Francisco. Les virtuts quan se practiguen sense esfors y exageradament gairebé son vicis.
RIMBAU
No les entench jo, les seves màximes!
JOSEPH
Y ca, ha d’entendre… Si les entengués ja no sería botiguer… d’aquesta mena!
RIMBAU
Acabem d’un cop. M’agraden les coses clares. Noy, te’n vas o’t quedes?
JOANET
Me’n vaig, pare, me’n vaig perque vostè’m treu… Mare!
ROSA
Fill del meu cor… me maten!
JOSEPH
Deixi estar, senyora Rosa. Vostè veurà a en Joanet sempre que vulgui.
RIMBAU
Còm? Li prohibeixo que’l vegi may més.
JOSEPH
Sempre que ella vulgui: ho repeteixo.
JOANET
Si que la veuré!
RIMBAU
Vèsten! T’ho mano!
JOSEPH
Mani, home, mani. Ditxós manar! Però, pensi que ja s’ha acabat l’imperi del despotisme. Ara’ls que han de manar manan, però’ls que han d’obeir acostumen a fer lo que’ls hi sembla.
ROSA
Joanet! (l’abrassa).
RIMBAU
Trayèumel del davant… No’l vuy veure!
IGNASI
Vàgintsen, vàgintsen!
MERCEDES
(fora de si a Joseph)
Al ùltim has sortit ab la teva. Has ben tret el geni, però’t recordaràs de mí!
JOSEPH
(fort)
Mira!… no m’exaltis més. Au: a fer…
LLUIS
Senyor Joseph!
MERCEDES
Què?
RIMBAU
Y ara!
IGNASI
Què diu? (Confusió, Joseph alsa’ls brassos, imposa silenci y diu calmosament:)
JOSEPH
Noveles, senyors, noveles!
TELÓ
Advertencia als Srs. Directors
En les escenes XII, XIII, XIV, XV, del acte segón ha de cuidarse, sobre tot, el moviment escènich. La agitació den Rimbau, l’interès de don Ignasi en endursen a en Joanet, els esforsos del senyor Joseph pera impedirho, la alegría mofeta den Lluiset, y’l neguit de la Rosa, han d’ocupar constantment la atenció del públich, fins al extrem de que aquest ha d’oblidarse per complert de donya Mercedes. Els mutis han de ser molt dissimulats y a temps.
En el final, quan el senyor Joseph diu a donya Mercedes: –Mira!… no m’exaltis més… Au: a fer…– tots l’han d’interrompre molt a temps.