ACTE PRIMER
Reading edition
Casa antiga d’un carrer de l’interior de Barcelona. Portes laterals y fondo. Epoca actual. Mobles vulgars. Sofà, sillons, cadires, taula de centre, cortinatges y en les parets cromos de Donya Juana la Loca o cosa per l’istil. Tot molt endressat y en ordre. Es entrada d’estiu. Es nit. Dreta y esquerra del apuntador.
ESCENA I
SRA. ROSA y SR. RIMBAU
(La primera asseguda en una cadira davant d’un vetllador, repassant mitjes, y’l segón passejantse agitat)
RIMBAU
Ja feya temps que ho veya jo. Per això no m’ha vingut de nou. Bé prou que t’ho havía dit: aquest xicot va per mal camí, acabarà malament… y mira: ja ho has vist. (Pausa. La Rosa ab la vista fixa en terra mou el cap com assentint) Y lo que’m dol més es que tota la culpa la tens tu!
ROSA
(extranyada)
Jo?
RIMBAU
Si, tu, tu! Si quan el noy va sapiguer de lletra y un xich de comptes m’haguessis ajudat a inclinarlo al taulell avuy acanaría més be que jo. Però vas empenyarte en que fos sabi…y aquí ho tens: ara ja no’n té prou ab el batxillerat; vol ser “artitectu”.
ROSA
(humil)
Què t’hi diré, Francisco?
RIMBAU
Què m’hi diràs? Y què m’has de dir! Que tu ho has fet ab bona intenció, però que per ser massa mare m’has perdut el noy.
ROSA
Però, Francisco, per què parles aixís? En Joanet no es un perdut; pobre fill meu!
RIMBAU
Ah, no, tu diràs! Un xicot, un mocós de dinou anys que’s revela contra la autoritat de son pare, y que ja fuma, d’amagat meu, però fuma, quan jo, que ja he tombat els cinquanta, may m’he vist un cigarrot a la boca!
ROSA
Y d’això’n dius ser un perdut?
RIMBAU
Com que sí!
ROSA
Vaja, Francisco, tu exageres molt.
RIMBAU
Sí; sí, ja exagero! Ja ho veuràs si exagero.
ROSA
Es clar que sí. Jo no’t negaré que hauría sigut millor que en Joanet s’hagués aficionat al negoci. Però què vols ferhi si li ha donat per l’estudi
RIMBAU
L’estudi? La vagancia, que no es rés més això del estudiar. Ves qui’m farà creure que pera poguer fer una casa se necessita passar tants anys regirant llibres. “Papadineros” son això: vethoaquí. (Pausa. Ab ènfasis) El senyor vol estudiar. Es clar. El negoci es poch per ell… Deshonra això de la botiga.
ROSA
May ha dit tal cosa.
RIMBAU
No caldría sinó. Si s’atrevís a semblant cosa, encara li ventaria una plantofada ab tots els seus dinous anys. Ah! Es que per això!
ROSA
Francisco, home, calmat.
RIMBAU
Digues que ho probi… (pausa) Quan penso que aquest xicot quan tenía cinch anys era tan obedient, tan dòcil… y avuy, avuy que hauría de tenir més entreniment, avuy té: se’m gira d’esquena.
ROSA
Qué compares, home!
RIMBAU
Que comparo?
ROSA
Y es clar. Avuy es un home, y ha vist coses, y ha agafat aficions… y…
RIMBAU
Vaja, prou! No vuy sentirte dir més disbarats. Ho veus, ho veus com ets tu qui’l perts? Però ja ho he dit: o jo deixaré de ser qui soch o’l noy serà botiguer, mal li pesi. (Se sent trucar)
ROSA
(resignada)
Tu mateix. Fes lo que coneguis!
RIMBAU
(autoritari)
Es net que ho faré. Soch el pare y l’amo, y mano, y passarà per l’adressador… o com si fill no tingués.
ROSA
(plorant)
Bé prou que ho veig que jo seré la víctima! (plora).
RIMBAU
Vetaquí com ho arregleu les dones: plorant.
ESCENA II
RIMBAU, ROSA, y ANTONIA pel foro
ANTONIA
Hi ha don Ignasi.
ROSA
Jo me’n vaig, no estich per visites (mutis per la segona dreta).
RIMBAU
(sech a Antonia)
Que entri, dona, que entri. (Antonia mutis). Veyam don Ignasi, que es home de talent, qué m’hi dirà!
ESCENA III
RIMBAU y DON IGNASI
RIMBAU
(assegut en un silló)
Endavant, endavant, don Ignasi.
IGNASI
Còm va, senyor Francisco?
RIMBAU
Tirant. Y vostè?
IGNASI
Sempre’l mateix. Y la senyora Rosa y’l noy?
RIMBAU
La Rosa bé… El noy… Del noy no sé pes que’n farem!
IGNASI
Que’l tenen malalt?
RIMBAU
Del cap.
IGNASI
Un atach?
RIMBAU
De bogería!
IGNASI
Que parla formal?
RIMBAU
Y tant si hi parlo de formal. Figuris que m’ha agafat la seba de ferse “artitectu” y plantarme la botiga. Això no es un atach de bogería?
IGNASI
Y es clar que ho es… Però’m deixa parat… Y tan entenimentat que semblava!
RIMBAU
Donchs ja ho veu.
IGNASI
Si que, “amigu”, ja es ben be allò que diuen… Quin mon!
RIMBAU
Fassis ilusions dels fills!
IGNASI
(assentantse)
No me’n sé avenir. Un xicot que ja té la carrera feta… Oh, oh, vaja: ja feya be la vella que no’s volía morir may.
RIMBAU
Sí, senyor, sí, sembla mentida, però es veritat.
IGNASI
Sab què son això? Companys…companys. Es allò que’s diu: comensem d’anar sols y…rès.
RIMBAU
Jo també ho dich.
IGNASI
Companys, no ho dubti (pausa) Oh, y arquitectu, el tonto. Fer cases pels altres; “vaya” un gust!
RIMBAU
Es lo que dich jo.
IGNASI
Quín jovent puja!… La Rosa deu tenirne un disgust gros… es clar… Unich fill, y arquitectu! (ampulós)
RIMBAU
Oh… jo li diré. La Rosa no vuy dir que no estigui disgustada… però… no sé, me sembla que està molt de la banda del noy. Aqui precisament està la cosa.
IGNASI
Bé… es allò… Es mare, y la mare sempre es mare, que deya aquell.
RIMBAU
Troba que si’l noy no ve inclinat de la banda del taulell hem de consentirli que s’entregui al estudi!
IGNASI
Oh, consentirli, consentirli… Y’l pare, que no es ningú? La autoritat del pare es l’autoritat del pare. Si que estaríem frescos! En el nostre temps, senyor Francisco, els joves, no… daixonses tant, ni. teníen tanta… dallonses com els d’ara. Per això tot anava més bé que avuy. Véliaquí.
RIMBAU
Si, miri… Precisament quan la Antonieta m’ha dit que vostè era aquí, he pensat desseguida, don Ignasi, que es home d’experiencia, me donarà, potser, un camí pera sortir d’aquest embull. (pausa) Que li sembla que he de fer, don Ignasi? Aconséllim.
IGNASI
En casos aixís fa de mal donar un consell. Son coses de familia… molt delicades y…
RIMBAU
Jo li demano, don Ignasi.
IGNASI
(després d’una pausa y ab decisió) Donchs, bé: per mí vostè ha de mantenirse ferm. Vostè mana això y això ha de ser, perque’l pare… es pare, desenganyis.
RIMBAU
Y si’l noy s’empenya en desobehirme?
IGNASI
Vostè ferm sempre.
RIMBAU
Y si se’n va de casa?
IGNASI
Vostè sempre ferm! Fermesa, senyor Francisco, fermesa. Si no’s deixa convencer, per ell farà… que sigui arquitecte… però may ab el consentiment de vostè.
RIMBAU
(ab recansa)
Es que si se’n va de casa tinch por de que se’m acabi de perdre.
IGNASI
Que’s perdi! Val més un fill perdut fòra de casa que desobedient al costat del pare. Aquesta es la meva màxima, y si hagués tingut fills penso que m’hauría donat bons resultats. (pausa).
RIMBAU
Y si féssim una cosa? Si vostè li parlés?
IGNASI
Oh! prou. Si vol ho faré.
RIMBAU
Si fassiho, don Ignasi, li agrahiré molt.
IGNASI
Y que les hi cantaré clares, perque jo ja ne sab com soch. Ademés hi tinch cert dret perque, com qui diu, l’he vist nèixer y…
RIMBAU
Que li estimaré que me’l tombi, don Ignasi!
IGNASI
Dèixiho per mi. Quan arribi fassi per manera de deixarme sol ab ell. Si vol també parlaré a la senyora Rosa.
RIMBAU
No hi serà de més.
IGNASI
Si, home, si, lo que vulgui. Ja ho sab.
RIMBAU
Veurà: Com que demà es festa y ab això del descans dominical no podem obrir, ens en anirem a passar el dia a la torra. Vostè vindrà a dinar ab nosaltres, y serà més fàcil trobar ocasió de parlar a tots dos. No li sembla?
IGNASI
No està mal pensat. Vindré a dinar, però, ab una condició: que no vuy que pera mí fassin cap extraordinari.
RIMBAU
Fugi, home. (se gent trucar)
IGNASI
Es que no ho vuy. Ja sab com soch jo. M’agrada la franquesa y…
RIMBAU
Entesos, entesos. Demà l’esperem a dinar a la torra.
ESCENA IV
RIMBAU, IGNASI y ANTONIA pel foro
ANTONIA
Senyoret.
RIMBAU
Què hi ha?
ANTONIA
Hi ha donya “Marsedas” y’l seu senyor.
RIMBAU
Que entrin, dona, que entrin, aquets son de casa. (a Ignasi) Si té ocasió de parlar ara ab la Rosa no esperi a demà, sab?
IGNASI
Dèixim fer, dèixim fer. Ja pot pensar que no perdré la primera ocasió que’s presenti.
RIMBAU
Vostè ja sab es lo que fa!
ESCENA V
RIMBAU, IGNASI, SENYOR JOSEPH y DONYA MERCEDES
MERCEDES
Deu me’ls guart, senyors cars de deixarse veure.
RIMBAU
Se la saluda, donya Mercedes.
IGNASI
Què tal, senyora?
MERCEDES
Ah, don Ignasi també es aquí? Si que ho celebro.
IGNASI
Còm va, còm va?
MERCEDES
Jo sempre atrafegada.
RIMBAU
I senyor Joseph?
IGNASI
Qué fem, senyor Joseph?
JOSEPH
(calmós)
Per ara, bé.
MERCEDES
No gaire de bé. Fa uns quants dies que fa una carota que no m’agrada gens.
JOSEPH
(ab sorna)
Si… Fa uns quants dies que faig una carota que a la meva dóna no li agrada gens.
IGNASI
Però vostè’s troba bé?
MERCEDES
No s’hi pot trobar gaire de bé.
JOSEPH
(ab sorna)
Si… no m’hi trobo gaire de bé.
RIMBAU
Donchs, cuidarse, senyor Joseph, cuidarse que lo primer es conservar el número hu.
JOSEPH
Aixís, ne tinch per temps: fins que toquin a conservar el zero a la esquerra no’m tinch d’amohinar.
MERCEDES
Aquest sempre està de broma, Y la Roseta?
RIMBAU
Es per allí dintre. Rosa… Rosa… Surt, que hi ha donya Mercedes.
JOSEPH
(fort)
Y’l senyor Joseph.
RIMBAU
Això ja se suposa.
JOSEPH
Veu allò del zero? En lloch d’anunciarme a mi y suposar a la dòna, s’anuncia a la dòna y se’m suposa a mi.
IGNASI
Que es susceptible!
RIMBAU
Y tal!
MERCEDES
Vaja, prou. Sempre estàs ab lo mateix.
JOSEPH
(baix)
Ja callo! (s’asseu y’s posa a llegir el diari).
RIMBAU
Donchs què conta, què conta aquesta senyora?
MERCEDES
AY, res: no sé res. He passat tota la setmana treballant desesperadament.
RIMBAU
Que han desestorat?
MERCEDES
Y ara? No senyor, no. Lo que’m dona tanta feina es una novela que estich acabant.
RIMBAU
Ja la llegirem.
IGNASI
No’n caldría d’altra. Y còm se titularà?
MERCEDES
Encara no ho sé. Estich dubtant entre “Amor libre”, que es el problema, y “Rosalía”, que es el nom de la protagonista.
RIMBAU
Molt bé!
IGNASI
Vostè, senyor Joseph, ja la deu haver sentida!
JOSEPH
(ab retintín)
De certa manera… sí, senyor.
IGNASI
Vaja, que ha de ser una delicia tenir una esposa aixís.
JOSEPH
No me’n parli!
MERCEDES
Quí, aquet? No ha vist home més refractari a les belles lletres.
RIMBAU
De veres?
JOSEPH
Dèixila dir, dèixila dir. A lo que jo soch refractari no es a les belles lletres sino a les belles que escriuen.
MERCEDES
Hi té una manía.
JOSEPH
Tothom té les seves, noya, y si tu tens la d’escriure, respecte la meva de creure que no ho hauríes de fer.
IGNASI
Peró si la senyora te condicions pera’l… conreu de la literatura, per qué ha de privar… al terrer que l’ha vist neixer… de les seves produccions?
RIMBAU
Naturalment.
JOSEPH
(mirantse a Rimbau y Ignasi) Ab això del terrer confesso que no hi havía caigut. De tots modos consti que jo mayli he escatimat la tinta perque’m sé fer càrrech de que en el mon tots tenim un defete o altre.
IGNASI
Vaja, senyor Joseph, que no té rahò.
JOSEPH
No n’he tinguda may.
MERCEDES
Dèixil estar perque no’l podrà convéncer.
RIMBAU
Per què no escriu vostè també?
MERCEDES
Això dich jo.
JOSEPH
Perque la dòna’m té la ploma… y, ademés, un o altra s’ha de cuidar de que’l dinar no s’agafi.
MERCEDES
(ofesa)
Y ara! Qualsevol que’t sentís se pensaría que jo soch quí sab què. Sort que aquí ja’ns coneixen prou.
JOSEPH
No t’enfadis, dòna, no t’enfadis. Segons ahont ja no ho diría. Déixam fer un xich de broma: tu bé fas versos!
ESCENA VI
RIMBAU, IGNASI, MERCEDES, JOSEPH y ROSA
ROSA
Que conten de bo aquets senyors? Còm va senyor Joseph? Y vostè, donya Mercedes?
JOSEPH
Bé, y vostè, senyora Rosa?
MERCEDES
(a Rosa)
Qué diu, que diu aquesta senyora?
ROSA
(a Joseph y Mercedes)
Tan temps sense véurels!
MERCEDES
He estat molt ocupada.
ROSA
Séguin, séguin. Ah, Don Ignasi es aquí? No l’havia vist! (el saluda).
IGNASI
Jo ja se sab: la visiteta de reglament.
ROSA
Y que li estimem molt.
MERCEDES
Y en Joanet que s’ha fet que no’l veyem may? Deu ser a la botiga?
RIMBAU
(apesarat)
Si… a la botiga!
MERCEDES
Què vol dir?
ROSA
Ca, rès, coses den Francisco.
RIMBAU
Deixat de còses den Francisco. Donya Mercedes es de casa y ja pot sapiguerho.
MERCEDES
Qué ha passat?
RIMBAU
Miri: que’l noy se’ns ha donat al estudi y no vol sentir parlar de taulells ni de res que s’hi sembli!
MERCEDES
Qué’m diu?
RIMBAU
Lo que sent: vol ser “artitectu”.
JOSEPH
(alsante)
Li aprobo!
RIMBAU
Qué diu?
JOSEPH
(decidit)
Que li aprobo, Jo pogués tornar a jugar, ja li asseguro que sería jo el qui faría noveles! (torna a seure).
MERCEDES
Qué sabs tu, que sabs tu! El senyor Francisco te rahó d’estar disgustat, En Joanet tenint, com té, el “porvenir” a la botiga no deuría ocuparse d’altra cosa y deixarse de estudis y músiques. Els homes s’han de dedicar al negoci que es el pa de casa.
JOSEPH
Y les dones a escriure, oy?
MERCEDES
Tot lo día estàs ab la mateixa cansó: no sabs dir res més.
ROSA
(posant pau)
Ba, ba, deixemho correr y parlem d’altra cosa.
MERCEDES
(enfadada)
Si, perque aquet tot lo que sigui mortificarme…
RIMBAU
Vaja, prou. Si ho sé no dich res. (pausa)
ROSA
Y donchs, que no surt donya Mercedes?
MERCEDES
Surto poch. No m’agrada Barcelona… Ja veurà: acostumada a Alemania.
IGNASI
Es clar, se comprén. Deu ser més animat alló.
MERCEDES
Uy… es tota un altra cosa. Més moviment, més vida, més educació, més elegancia, més… tot, vaja!
IGNASI
Que hi va estar molt temps?
MERCEDES
Ja ho crech: hi soch educada!
IGNASI
Doncbs ja deu sapiguer parlar alemany.
ROSA
Figuris!
MERCEDES
Com el català, sino millor.
IGNASI
Jo vaig comensar a apendre’l francès, però vaig haver de deixarho correr. No’m probava!
MERCEDES
Cregui que’l sapiguer idiomes es una gran cosa. Jo se l’espanyol, com se suposa, l’alemany, l’italià, el francès y un xich el llatí.
RIMBAU
Y vostè, senyor Joseph?
JOSEPH
Jo sé que la meva dòna sab tot aixó… que, pera un bon marit, ja es sapiguer prou… y massa.
ROSA
Be, no digui que molt satisfet n’està.
JOSEPH
Figuris, no penso en altra cosa.
IGNASI
Y que, per més que ho negui, ben orgullós se’n sentirà de la novela.
JOSEPH
Es clar, com que en part se pot dir que es meva.
RIMBAU
De vostè?
JOSEPH
Si senyor, si, meva. No es la meva dóna qui la ha feta? La meva dòna en conjunt, y en mérits del jou matrimonial que va imposarme el càpellà la diada dels Sants Ignocents del any 1893, de eterna recordança, no es Mercedes Dolorit de Comas? Donchs si tota la dòna es de Comas, la novela també serà de Comas y com que el Comas de la dona soch jo, la novela en part, es meva. No’n seré l’autor material, peró lo que es la pena que’m correspongui com a “còmplice”, ningú me la treurà de sobre, Velsiaqui explicat.
MERCEDES
(mofeta)
Mireu, el graciós… Sembla mentida que no te’n donguis pena.
JOSEPH
Pena de qué?
MERCEDES
De dir lo que dius.
JOSEPH
No sé de que’t queixes. Reclamo la paternitat que’m pertoca d’un fill teu, cosa molt natural en un marit que te confiansa ab la seva dóna.
RIMBAU
Encara’ns farà riure!
JOSEPH
Ja’ls hi convé riure una mica perque ab la novela hi ploraràn molt.
MERCEDES
(violenta)
Que ets pesat!
IGNASI
(decidit)
Bé, qué fem aquí parats? Que no ha d’haverhi un xich de bescambrilla?
RIMBAU
Com vulguin.
IGNASI
Apa, apa, donchs, que’ns distreurem un xich.
ROSA
Anem al menjador que la taula es més gran. (mutis Mercedes y Rosa per la segona dreta).
IGNASI
Com vulguin.
RIMBAU
Que no ve, senyor Joseph?
JOSEPH
No. Me quedo a llegir el diari.
IGNASI
Apa, home!
JOSEPH
No, no, gracies. Sense mi estaràn més descansats. Si jo juBués la meva dòna senyalaría el “tres” tota la vetlla.
RIMBAU
Qué vol dir?
JOSEPH
Qué faría morros sempre!
IGNASI
Que es plaga!
RIMBAU
Anem, anem. (com les dugues senyores hauràn fet mutis quan el senyor Rimbau diu: No ve senyor Joseph? Mercedes no haurà sentit lo dels morros).
ESCENA VII
JOSEPH
Aneu, aneu a fer la bescambrilla. Jo’m quedo a fer el “solo” que’m va més bé pels nervis. Aquet don Ignasi me fa posar malalt. (comensa a llegir el diari, Després d’una pausa) Es dir que en Joanet no vol ser botiguer? No’m ve de nou, sempre m’ho he pensat que no tenía pam de cana! Y’s coneix quel noy ha parlat clar. Ay, ay, quin escàndol deu haverhi hagut. Ab el geni del senyor Francisco lo de dalt deu haver anat abaix. De segur que ha sortit tot alló del “crédit de la botiga”, la “tradició de la familia”, la “suhor del pare”, els “sacrificis pera pujar als fills” y demés vulgaritats d’aquets senyors Franciscos que perque no han conegut vicis se pensan tenir virtuts. (pausa) Que m’agradaria sapiguer que ha passat… Calla! Potser la Antonieta me’n donarà rahó. (cridant al foro) Antonieta… Antonieta…
ESCENA VIII
JOSEPH y ANTONIA
JOSEPH
Escolta noya.
ANTONIA
Qué mana, senyoret?
JOSEPH
Te vaig a preguntar una cosa… però es ab fi de bé. Te dich això perque no tinguis cap recel.
ANTONIA
Digui, digui.
JOSEPH
Que has sentit si’l senyor y’l senyoret se disputaven un día d’aquets?… Ahir o abans d’ahir…
ANTONIA
(escamada)
Ay, no senyor, jo no sé rés, pobre de mi!
JOSEPH
De veres no sabs rés?
ANTONIA
(confosa)
Ahir, després de sopar, me va semblar que’s disputaven aquí, a la sala, però com que teníen la porta tancada.
JOSEPH
Y que vas sentir escoltant darrera de la porta?
ANTONIA
Ay, senyoret, no vaig pas escoltar.
JOSEPH
Però si això ho fan totes, dóna.
ANTONIA
No veu que ía tan poch temps que he vingut de fora?
JOSEPH
Y que no teniu portes a fora? Vaja, dona, vaja, explicat que es pera fer un favor al senyoret.
ANTONIA
Es que si ho sabíen…
JOSEPH
No ho sabràn pas. Esplícat, cuita, abans no vinguin.
ANTONIA
El senyor estava molt cremat… N’hi deya de coses al senyoret! El senyoret, per això n’hi deya moltes de coses al senyor. El senyoret deya que volía ser una cosa… extranya… com d’ajuntament…
JOSEPH
Arquitecte.
ANTONIA
Això… me sembla que si… Y’l senyor li deya que no’n sería y ell que si y l’altre que no… Y la senyora plorava… Me van fer portar un vas d’aigua… y no se rés més. (se sent trucar).
JOSEPH
Molt bé, noya, molt bé. Ja’n tinch prou. Ves a obrir.
ANTONIA
Ay, per Deu, senyoret, no’m comprometi!
JOSEPH
Fuig dòna. Que som criatures?
ANTONIA
Ay, no… perque ab el genit del senyor me treuríen. (mutis foro).
ESCENA IX
JOSEPH
Ja se ji que volía sapiguer. M’ho pensava aixís mateix. La comedia de sempre… Lo vell lluitant ab lo nou, la llum barallantse ab la fosca. Pobre senyora. Rosa! (se, posa a llegir el diari en el silló).
ESCENA X
JOSEPH, JOANET y LLUIS
(Joseph està un moment sol llegint el diari.)
JOANET
Hola, senyor Joseph.
JOSEPH
Hola, bones pesses. D’ahont veniu?
LLUIS
Carat que solitari està! Que l’ha castigat la senyora?
JOSEPH
Tu, no fassis bromes qu’encara no sabs com t’has de veure.
LLUIS
Com que’l veig tan sol!
JOSEPH
Son a fer la bescambrilla al menjador.
JOANET
Ab don Ignasi?
JOSEPH
Jo diría. Aquell es tonto peró constant.
LLUIS
Si que li guarda bones ausencies.
JOSEPH
Es la veritat, noy, y la veritat sempre’s pot dir.
JOANET
Peró no sab alló que diuen?
JOSEPH
No he de sapiguerho? Entre la meva dona y jo ho sabem tot.
JOANET
Que volía dir? Veyam sí ho endevina?
JOSEPH
Si, home, si, que cantant les veritats se perden les amistats.
JOANET
Justa la fusta.
LLUIS
(desprès d’una pausa).
Vaja, a vostè que es un bon amich d’en Joanet li hem de dir una cosa.
JOANET
Vaja, home!
LLUIS
Qué, qué! Que es cap mal?
JOANET
Jo ho sé… però…
LLUIS
Donchs jo li vuy dir.
JOSEPH
No t’amohinis noy, perque ja ho sé.
LLUIS
Que va que no?
JOSEPH
Si, home, si.
LLUIS
Apa, donchs: digui.
JOSEPH
Que en Joanet vol ser arquitecte.
JOANET
D’ahont ho ha tret?
JOSEPH
Es això o no?
JOANET
Es això, però còm ho ha sapigut?
JOSEPH
Per ton pare mateix. Y encara sé més. Sé que ell no ho vol de cap manera.
JOANET
Y digui per qué?
JOSEPH
Perque ton pare no veu res més que’ls quartos.
JOANET
Però si’n té molts.
JOSEPH
Ell no hi pensa ab els que té sino ab els que podría tenir, Es d’aquells homes que han nascut pera saber guanyarne però no pera saber tenirne. Ton pare es fill de Can Rutina de Vila Estreta, y desde petit els seus pares varen “inocularli” –com diu ell– la sabia màxima de que s’havía de guanyar tota la vida y només viure la meitat. Va venir a Barcelona y va posarse d’aprenent en “El Barato”, una botiga rònega y esquifida que hi havía a la cantonada del carrer dels Cegos. Allí va apendre moltes coses, va apendre de portar pesses a la espatlla sense tenir espatlles pera durles, tirar el carretó sense forses pera tirarlo, dormir sobre’l taulell sense caure y trencarse’l coll, comprar tabaco y no fumar, y menjar poch y depressa, alimentantse molt y no pahint malament. Un día van ensenyarli d’acanar bé, es dir curt, y van ferlo dependent: van llicenciarlo. Aleshores l’home no va parar fins que’s va veure amo de “El Barato incompatible”, un botiga ab més llum, més luxe, més géneros, més dependencia y menos mitja cana que el “Barato” que li havía donat el “ser” comercial. De llavors ensà ton pare no s’ha mogut de la seva botiga ni s’ha enterat de res més que dels trànguls del negoci. Qué vols que sigui? Cóm pot compèndret?
LLUIS
Per què’s casava?
JOSEPH
Per no.haver de pagar minyona.
LLUIS
Per qué posava un fill al mon?
JOSEPH
Pera tenir un dependent de franch y un successor en el negoci,
JOANET
Però quina culpa’n tinch jo de que’l pare pensi aixís?
JOSEPH
Cap, noy, cap. Si no tens vocació per la mitja cana y estàs apasionat per la arguitectura, tira avant y dèixat d’orgues. Lo que jo sento es no serhi a temps, que si tocaven a comensar d’altre modo jugaria. Ben pensat, noy, estudia forsa, feste arquitecte, y quan ne sàpigues me faràs el monument de la dòna.
LLUIS
Sempre serà’l mateix!
JOANET
Ja veurà, senyor Joseph. Jo no he sigut criat com el pare, jo he vist més mon, tinch més ilusions que ell y no vuy que’l meu nom quedi endressat en els prestatjes d’una botiga.
JOSEPH
Penses bé, noy, penses bé y t’ho aprobo. Jo en el teu cas faría lo mateix. Edúcat, instrueixte, ilustrat… y sobretot casat ab una dòna que sàpiga menos que tú. El domini de l’home sobre de la dòna ha de ser més moral que material. Pren exemple de mí. La meva dòna es bona però ha estat educada a Alemanya… y no pots pensar lo que es un tonto educat a Alemanya.
LLUIS
Encara’ns farà riure.
JOSEPH
No te’n riguis, no, que parlo serio.
JOANET
De tota manera la seva senyora es superior a les educades aquí.
JOSEPH
Ja ho crech: sab dir tonteries en cinch idiomes!
LLUIS
Ay, si’l sentía!
JOSEPH
Diría lo mateix. Diría gue tres fills que hém tingut tots tres se’ns han mort a dida perque ella no ha sapigut criarlos ni en alemany, ni en francés, ni en italià, ni en llatí, ni en espanyol. Diría que no sab fer un ou ferrat en cap idioma, y diría, per últim, que malgrat el seu llatí la administració de casa meva en les seves mans no ha anat may gaire llatina.
LLUIS
Això li diría?
JOSEPH
Això y molt més. A mi la dòna m’ “ofusca”, m’eclipsa, pero no’m domina. Jo no soch com la generalitat dels marits que tenen la dòna sabia: la ciencia de la meva no arribarà may al punt de ferme creure que he de despèndrem de les calces.
JOANET
Això son homes.
LLUIS
Tòquila, senyor Joseph.
JOSEPH
Y ara, tornant a lo teu, Joanet, viu previngut perque’m sembla que tindràs feina. Ton pare es del morro fort y per lo que he sentit està molt disgustat. Me sembla que’t costarà sortir ab la teva.
JOANET
Prou que m’ho penso.
JOSEPH
El cor me diu que aquet totxo de don Ignasi, pendrà cartes en l’assumpto y ho acabarà d’enredar.
LLUIS
Ja podría ser.
JOSEPH
Quan la meva literata y jo hem entrat estaven sols ton pare y don Ignasi y, o molt m’enganyo, o pagaves tu la festa.
JOANET
Però, què faría vostè en el meu lloch?
JOSEPH
Lo primer parlar a ton pare ab molta humiltat, molta cordura y molt respecte. Li deus aquestes atencions y has de guardalshi. Pensa que es un equivocat y un ignorant… y sobre tot que es ton pare. Mira de convéncel, prega, suplica, may amenassis…
JOANET
Però, y si tot es inútil?
JOSEPH
Ja ets prou gran. Quan hagis agotat tots els recursos obra com et sembli. Però sobre tot respecta a ton pare fins desobehintlo….Y molt compte ab don Ignasi.
LLUIS
Y per què s’hi ha de ficar don Ignasi?
JOSEPH
Perque té la pretensió de ser un “cúralo todo” y’l senyor Francisco li ha demanat que intervingués.
JOANET
Donchs ab mi que no hi jugui. Si’m parla l’escoltaré, però en quant no m’acomodi la seva conversa o s’extralimiti, li clavaré un miquel que’l deixarè plantat. Lo que’l pare hagi de dirme pot dirmho ell mateix, segur de que será molt més atès que don Ignasi ab qui no’m lliga víncul de cap mena.
JOSEPH
Aixís ho has de fer. Y ara si vols un bon concell, agafat ab ta mare que es una dòna molt bona y molt sensata, y que farà per tu qualsevol sacrifici… recordat de lo que’t dich: qualsevol sacrifici per gros que sigui. Per la meva part si necessites alguna cosa ja ho sabs: compta ab mí en tot y pera tot.
JOANET
Ja sé que vostè es un bon amich meu, y li prometo tenirlo al corrent de tot lo que passi.
JOSEPH
Demà debeu anar a la torra.
JOANET
Penso que sí.
JOSEPH
Doncbs hi vindré ab el meu pou de ciencia. Me temo que demà serà dia de tràngul y necessitaràs qui t’ajudi. Què no hi seràs tu, Lluis?
LLUIS
Si no hi ha cap destorb gros bé penso serhi.
JOANET
Es clar que has de venir.
JOSEPH
Donchs allí’ns veurem les cares. Ara me’n vaig a veure si acaba aquesta bescambrilla.
LLUIS
Y cap a dormir?
JOSEPH
Y ben depressa. Al arribar aquesta hora me sento reventat. Te creus que cansa poch que la dòna escrigui tot el día?
LLUIS
Però es una gloria.
JOSEPH
Si, noy, si, una gloria y un orgull. No’n cría qui vol de novelista a casa.
JOANET
Sempre està de broma.
JOSEPH
Sort tinch d’això.
LLUIS
Ja venen.
JOSEPH
Donchs m’espero aquí.
JOANET
Demà a la torra.
JOSEPH
No hi faltaré.
LLUIS
Ni jo tampoch.
ESCENA XI
JOANET, LLUIS, JOSEPH, MERCEDES, ROSA, RIMBAU, y DON IGNASI
IGNASI
Els hi he guanyat tots els llubins.
MERCEDES
Aquet don Ignasi es terrible. No s’hi pot jugar. Sempre guanya!
ROSA
Ets aquí, noy? Vostè també, Lluis?
JOANET
Si mare, hem donat la volteta y cap a casa.
ROSA
(baix a Joanet)
Dona la bona nit a ton pare.
JOANET
(humil)
Bona nit, pare.
RIMBAU
(sec)
Bona nit.
ROSA
Que fa molt que sou aquí?
LLUIS
Fa una estoneta.
ROSA
Per qué no entraveu?
JOANET
Hem trobat al senyor Joseph tot sol y’ns hem quedat a ferli companyia.
MERCEDES
Aquet no’n necessita de companyia. Ab un diariot ja’n té prou pera passar el vespre. No sé que hi trobes en el diari.
JOSEPH
Com que no hi busco res, per poch que hi trobi ja es negoci.
LLUIS
Es ben veritat.
MERCEDES
(a Joanet)
Y tu, bona pessa? Ja ho sé que no fas gaire bondat.
JOSEPH
(a Lluis)
Veus? això de ficarse ahont no la demanen ho sab fer en cinch idiomes.
JOANET
L’han enganyada, donya Mercedes.
MERCEDES
(misteriós)
Ca, jo tinch un aucellet que m’ho diu tot.
JOSEPH
(a Joanet)
Noy, no’t pensis que sigui jo. Ni soch aucell, ni li dich res dels altres. Si fos aucell, que’n faria de temps que hauría volat!
IGNASI
(enfàtich)
Be, dexintlo estar, dexintlo estar. Ja’n farà de bondat. Ell sab prou que la primera condició d’un bon fill es creure al pare… perque’l pare… sempre es pare, y el Criador cria totes les criatures…
JOSEPH
Don Ignasi, el criador no les cria totes les criatures: la major part les dona a dida.
MERCEDES
Sempre has de ser tu!
RIMBAU
(contrariat)
No interrompi, senyor Joseph, quan enrahonen.
JOSEPH
Vaja, donchs, segueixi don Ignasi. Qué deya de les criatures?
MERCEDES
Calla d’un cop!
IGNASI
(ofès)
Home, sí m’ha interromput.
JOSEPH
Me penso que li he fet un favor perque… me sembla que s’enredava. (Lluis y Joanet se tomben rihent.)
IGNASI
(amoscat)
Ab vostè si que no s’hi pot parlar may en serio. Sempre està de broma, y ha de sapiguer que hi ha circunstancies en la vida, en les quals la broma no hi va bé. Còm se coneix que vostè (la Rosa se veu que pateix d’esperit) no es pare! (tendre y plorós)
JOSEPH
Dispensi. Que’n té molts de fills, vostè?
IGNASI
Jo… cap.
JOSEPH
Ah, vaja. Aixís ja’s comprén que noti la diferencia.
IGNASI
Però si’n tinguès els hauría criat en la obediencia als pares, perque’ls pares…
JOSEPH
(interrompent)
Si, sempre son pares.
IGNASI
No anava a dir això.
RIMBAU
Senyor Joseph!
MERCEDES
M’obligaràs a no anar en lloch ab tu.
ROSA
No s’enfadin.
MERCEDES
Es que tant, tant, cansa.
JOSEPH
Això dich jo. (Lluis y Joanet riuhen d’amagat).
RIMBAU
(a Joanet)
No riguis tu, no riguis, que fa una temporada que sembla que’t burles de tot y no escoltes als que saben més que tú. Ves seguint les màximes dels companys y dels bons amichs que ells te volen bè, ells te salvaràn dihente mal de ton pare y aconsellante malament.
LLUIS
Si ho diu per mí…
RIMBAU
Parlo per tots: qui sigui confrare que prengui candela. El meu fill no es el fill d’abans, me l’han cambiat y tota la culpa la tenen els companys y els concellers.
JOANET
Pare. Ha de sapiguer que ningú m’ha dit mal de vostè y que al davant meu no consentiría que ningú’s posés el seu nom a la boca pera mal parlarne.
RIMBAU
Què diràs tú!
ROSA
Francisco no t’exaltis!
RIMBAU
Es que no puch més, no puch aguantarme! Aquet xicot me vol fer perdre’ls estreps.
JOANET
Però, pare…
JOSEPH
Calla, Joanet!
LLUIS
Calla!
MERCEDES
(a Joseph)
Ho veus lo que has lograt?
JOSEPH
(exaltat)
Tu ho has lograt ab aquell aucellet que tot t’ho diu menos que no’t fiquis allà ahont no’t demanen.
ROSA
Calma, senyors, calma!
RIMBAU
Calma? M’hi va un fill y si tu no te’l estimes jo sí.
ROSA
Francisco!
JOANET
(amenassador)
Pare…
JOSEPH
Joanet, calla!
RIMBAU
Què vols dir, pare? Ho he dit y ho repeteixo: ta mare no t’estima. Si t’estimés t’hauría aconsellat d’altre modo avuy fores el de sempre.
JOANET
La mare sempre m’ha aconsellat bé.
RIMBAU
No repliquis.
JOSEPH
Calla, home, calla!
JOANET
No puch, no puch!
MERCEDES
Verge Santíssima!
RIMBAU
Has de callar, soch el teu pare ja tinch dret de dirte lo que vulgui.
JOANET
(fora de si)
Però ella es la mare y ab ella no hi té’l mateix dret que ab mí.
JOSEPH
(cridant)
Joanet, te mano que callis!
LLUIS
Creu, home, creu.
RIMBAU
Deixeulo, deixeulo que s’esbravi.. Que’s mostri tal com es. Aixís el coneixereu y veureu que no exagero.
MERCEDES
Deixintho corre, per Deu.
JOSEPH
(a Mercedes)
Si… ara!
RIMBAU
Has de pensar que ets menor d’edat y que tinch sobre teu els mateixos drets que hi tenía quan vas neixer. M’has d’obehir y m’obehiràs y m’obehireu tots; y sim tornes a aixecar la veu, t’ompliré la cara de bofetades davant de tothom.
JOANET
Pare… (entre en Lluis y don Ignasi s’enduen a en Joanet per la segona esquerra, mentres Rosa y Mercedes aguanten a Rimbau. Rimbau fa mutis per la dreta rondinant y brassejant y descompassadament. Rosa cau asseguda en un cadira, plorant, mentres Joseph, ab els brassos creuats, diu a Mercedes ab molt retintin).
JOSEPH
Vaja, estàs contenta? Donchs recados al aucellet, donya… Mercedes!
TELÓ