Gala Placidia (continued 2)
Reading edition
Ataulf: Enrera, donchs!
Vernulf: Jo tot ho sé; no ’m deixes!…
Ataulf: Digas!…
Vernulf: (Vaig á morir!) Mon Rey!…
Ataulf: ¡Ta cara sembla d’un mort!… Tota ma sort se juga: l’ host m’ ha seguit en lluyta revelada!…
Vernulf: Acóstat!… Vina!…
Ataulf: Será cert?… Placidia?…
Vernulf: Mes!… mes aprop!… A cau d’orella!…
Ataulf: Parla!
Vernulf: (Mare, cubreixte ’l rostre!) Mor!
Ataulf: Ah!… contra… ton… Rey!
Mor.
Vernulf: Voli la nau! Aixís se salva! Ja puch morir!
Mor.
Escena XIV
Sigerich, Varogast, Velia, Cavallers y Soldats que invadeixen la escena. Apareix ab la espasa á la ma primer Sigerich, inmediatament las turbas que li cubreixen los cadavres avans qu’ ell los veja.
Sigerich: Lo Rey?
Buscantlo.
Varogast: Guerra!
Sigerich: Seguiume.
Varogast: (á Sigerich). Per tu Ataulf.
Cavallérs soldats: (veyent los cadavres). Ah!
Velia: Es ell!
Sigerich: Lluny tots, deixaume: sa vida es per mon bras. Jo soch la ira: Pare, va per ton goig.
Al acte de anar á separar lo grupo per precipitarse contra ’l rey, lo grupo ’s separa y’n surt Varogast dihent ab solemnitat:
Varogast: Es acabada la vida d’Ataulf! Míral.
Sigerich: No; enrera! Retrocedint y llensant la espasa. Oh dempnació d’infern!
Varogast: Teva es la patria Que visca ’l fill de Sárus per la Gothia.
Velia: Visca ’l Rey Sigerich!
Sigerich: (mirant per tot, sortint del ensopiment). Hont la venjansa? La Reyna!
Varogast: Vora ‘l mar los teus l’ han presa.
Escena última
Los anteriors, Placidia, entre soldats.
Velia: Pas á Placidia; mori la romana!
Placidia: Hont soch! Lo Rey?
Sigerich: Lo Rey só jo.
Placidia: Tu!
Sigerich: Mira!
Ensenyantli ’l cadavre del Rey.
Placidia: Ah! (Al apartarse del Rey veu lo cos de Vernulf). Vernulf! (Desfentse dels soldats). No!… Deixeume! (Cayent de jenolls vora Vernulf). Vernulf, parla: (Sostenintli ’l cap ab sas mans). com no ’m miran tos ulls? (Convensentse de sa mort). Mort! y jo… sola!… (Incorporantlo ab sos brassos va dihent lo següent). Vina!… valor!… aixís… aixís… lligada… y eternament ab tu. (Girantse als soldats y sostenint á Vernulf). Soldats, feriume! mon cor es lo de Roma! Tots las armas aquí; cobarts, me teniu por?
Moviment dels soldats per precipitarse sobre d’ella.
Sigerich: (contenintlos). Enrera!
Tots: Muyra!
Placidia: Ab ma sanch ennobliréu la espasa!
Altre moviment dels soldats que conté Sigerich.
Sigerich: Enrera!
Placidia: (á Sigerich). Mátam.
Sigerich: (ab odi). No!
Placidia: (passejant la mirada pels soldats). Vils!… tots?…
Sigerich: (ab rabia concentrada). Lligueula dins la presó mes fonda; vuy portarla á peu devant de mon cavall de guerra, demá en lo triomf per los carrers y plassas.
Teló rápit.
Fi de la trajedia