VII
Reading edition
«...como será el dormir vestido, y el no dormir en poblado...» (Don Quijote, I, 10.)
Sanxo que coneix més que D. Quixot les penalitats dels juraments cavallerescos, li diu que es deixi de fer-ne d’aquella faisó, i Clemencín, comentant aquest passatge (I, p. 221), dóna notícia del jurament que fa Tirant en veure’s burlat per Carmesina, l’emperadriu i ses dames, dient: «Jo fas vot a Deu e a la donzella de qui so, de no dormir en lit, ni vestir camisa fins a tant que yo haja mort o apresonat Rey o fill de Rey» (capítol 203), i juraments semblants fan el vescomte de Branches, Diafebus i Ipòlit (caps. 204-206). Aquestes promeses, com es pot compendre, envalentonaven als qui estaven lligats pel compromís que havien fet: recordi’s que En Suero de Quiñones ens diu que es trobava «en prision de una señora de gran tiempo acá, en señal de la qual todos los jueves traygo a mi cuello este fierro», i per a deslliurar-se’n prometé rompre tres centes llances «con fierros de Milan», celebrant a l’efecte aquell famós Paso honroso prop «la Fuente de Orbigo» que durà del 10 de juliol fins el 9 d’agost de 1434.
En apoi d’això pot recordar-se també aquell tan conegut jurament que es llegeix en el Romancero (núm. 355), i diu:
«Juro por Dios poderoso Por santa Maria su madre Y al santo Sacramento Que aqui suelen celebrare, De nunca peinar mis canas, Ni las mis barbas cortare, De no vestir otras ropas, Ni renovar mi calzare, De no entrar en poblado, Ni las armas me quitare Sino fuere una hora Para mi cuerto limpiare, De no comer en manteles Ni a mi mesa me asentare Hasta matar a Carloto Por justicia o peleare, O morir en la demanda Manteniendo la verdade; Y si justicia me niega Sobre esta tan gran maldade De con mi Estado y persona Contra Francia guerreare. Y manteniendo la guerra Morir o vencer sin pare. Y por este juramento Prometo de no enterrare El cuerpo de Valdovinos Hasta su muerte vengare.»