ACTE SEGON

Saleta pobrament amoblada però neta y decent a a casa de Teresa. Al fons dues portes que van a les cambres de Teresa y Rosalía. Entre mitg una calaixera coberta ab un llens blanch y a damunt una petita escaparata vella. A l’esquerra la porta d’entrar per hont se baixa al primer pis. A la dreta una gran finestra. Davant de la finestra la máquina de cusir hont treballa Rosalía de cara a la llum. Sa germana Teresa assentada al seu costat, en una cadira baixa, cus a la má. Es una dona de mitja edat, alta y magre. Vesteix molt sensillament. Les dues treballen en silenci, Rosalía a la máquina ab molt dalit.

ROSALÍA

(Parant la máquina y arreglant la roba). Ab quin gust treballo, noya!

TERESA

Es que la paga anirá be?

ROSALÍA

Com sempre.

TERESA

Y donchs?…

ROSALÍA

Al món ja no hi ha gent pròdiga; tothom dona lo més just.

TERESA

Es cert.

ROSALÍA

No’ls necessitem per això als pròdichs… Treballem y’ns guanyem la vida. Així no cal donar les gracies a ningú.

TERESA

Que es lo millor!

ROSALÍA

Però tot això no’m posa ni més alegra ni més trista a mi.

TERESA

Donchs que es lo que t’alegra avuy y’t fa treballar de tant bona gana?

ROSALÍA

Pots explicarte tu meteixa, en certs moments, la causa de les teves alegries?

TERESA

No sempre.

ROSALÍA

Vía, donchs, no vulguis saber més, fil a l’agulla!

(Se posa a treballar a la máquina de nou. Una pausa).

TERESA

Tu m’amagues alguna cosa…

ROSALÍA

Bah! Maníes teves!

TERESA

Aleshores quin sentit té això?

ROSALÍA

Sempre esteu buscant el sentit de les coses. No sabs que hi ha coses sense sentit a la vida?

TERESA

No ets més que una folleta. May posarás seny.

ROSALÍA

Bah! S’es com s’es.

(Una pausa. Rosalía fa anar la maquina molt depressa).

TERESA

No vagis tant de boig que trencarás alguna pessa de la máquina.

ROSALÍA

Si una hi pogués fer rodar els díes y els anys, la vida entera, ab aquest vol esbogerrat!

TERESA

Y ara beneita! No’ns queixem sempre de que la vida es curta?

ROSALÍA

Quí sab?

TERESA

Sempre he sentit dir que’l temps va massa depressa.

ROSALÍA

Pera tu va depressa, pera mi va poch a poch… Ningú está content… Quí ho entén això?

TERESA

Ni tu meteixa sabs lo que vols.

ROSALÍA

Y tu? Y’ls altres?… Ningú, Teresa, sab lo que vol. No més sabem que no estem contents, vethoaquí.

TERESA

Vaja, no comensis a pensar. Per què serveix això?

ROSALÍA

Calla. Ja m’has fet esguerrar la feyna.

(Para la máquina pera observar la marxa del treballi)

TERESA

(Acostantse a la máquina). Veyam!

ROSALÍA

He fet un disbarat.

TERESA

Veusaquí lo que passa: pensem, pensem y esguerrem lo que tenim entre mans.

ROSALÍA

Pensem, pensem y esguerrem lo que tenim entre mans. Així es la vida, germana.

TERESA

Déixala estar la vida… treballa.

ROSALÍA

Sí, no ha sigut res, tornemhi.

TERESA

Ja n’hi havía prou pera ferho malvé tot. No vagis tant de boig.

(Recomensant el treball ab atenció).

ROSALÍA

Va be així?

(Una pausa. El treball marxa suaument sense destorbar la següent conversa).

TERESA

Tu m’ amagues alguna cosa, Rosalía.

ROSALÍA

Quina idea!

TERESA

Y’m sembla que pera la teva germana no hi hauria d’haver secrets.

ROSALÍA

Be, per què ho dius això?

TERESA

Perquè tu no vius tranquila com abans.

ROSALÍA

Com abans… de què?

TERESA

Vols que’t parli francament?

ROSALÍA

Sí.

TERESA

Densa que’l Claudi es aquí que tu no vius tranquila.

ROSALÍA

Jo! Per què no he de viure tranquila? Què n’he de fer jo del Claudi?

TERESA

Tu l’has vist dues o tres vegades…

ROSALÍA

Sí y què?

TERESA

Hi has parlat llarga estona, no m’ho neguis…

ROSALÍA

No t’ho nego.

TERESA

Aquí meteix, a casa.

ROSALÍA

Sí, sí…

TERESA

Ay, Rosalía! Encara no n’estás desenganyada dels homes?

ROSALÍA

Més de lo que tu’t penses.

TERESA

Donchs per què admets conversa ab cap?

ROSALÍA

La nostra conversa no ha tingut importancia.

TERESA

Tu no penses ab el dir de la gent?

ROSALÍA

No. La gent tant diu d’una manera com d’una altra. Sé que no he fet cap mal. No s’ha d’esser esclava tampoch fins an aquest punt…

TERESA

Germana, tu vas per mal camí…

ROSALÍA

No’m diguis això, Teresa! Quina dona hi ha que observi una conducta millor que la meva?

TERESA

Fins ara sí. Però d’aquí en avant…

ROSALÍA

Teresa, també tu m’has de martiritsar ab els teus dubtes?

TERESA

Jo no veuré may ab bons ulls que tu’t relacionis ab el Claudi. Ni ab ell ni ab cap altre home… Te vaig admetre a casa, però ja sabs ab quina condició…

ROSALÍA

He donat res que dir densa que soch a casa teva?

TERESA

No.

ROSALÍA

Donchs que vens a predicar ara?

TERESA

El Claudi no es un jove pera tu.

ROSALÍA

Ja ho sé. Creus que ho he somniat may això?

TERESA

Jo no ho sé.

ROSALÍA

Vaja, no’m facis tant tonta!

TERESA

Donchs no hi vulguis cap mena de relació.

ROSALÍA

Per què? Te creus que’l Claudi es com els homes d’aquí?

TERESA

Ni millor ni pitjor. Tots son iguals.

ROSALÍA

(Convensuda). No, Teresa, el Claudi no es com els homes d’aquí.

TERESA

Y be! Déixal estar com es.

ROSALÍA

No tinguis por. Jo m’he traçat el meu camí y ningú me’l fará deixar.

TERESA

Es que si no ho fessis així a casa meva no hi hauria més hospitalitat pera tu!

ROSALÍA

(Ab pena). Perquè’m parles així, Teresa? Això no li havies d’haver dit may a la teva germana.

TERESA

No t’agravihis, no ho he dit ab mala intenció. Però creume a mi, tu no n’has de voler cap d’home, no te n’has de mirar cap. La teva vida desde ara es pel teu fill, no més que pel teu fill…

(Abans que Teresa pugui respondre se sent la veu d’una vehina darrera la porta.)

VEHINA

Noyes! Se pot entrar?

TERESA

Sense trucar.

ROSALÍA

(Contrariada). Què vol aquesta?

(Entra la Vehina ab un farcellet de roba a la ma. Es una dona d’uns cinquanta anys, de poca alsada, grossa de cara, ferrenya, ab una veu seca y una mirada maliciosa. Vesteix ab poca gracia).

VEHINA

(A l’entrar). Bones tardes.

TERESA

Bones tardes.

VEHINA

Sabeu?… Us porto feyna, feyna de la bona y que us será ben pagada.

ROSALÍA

Això es lo que convé!

TERESA

Lo que convé son diners.

VEHINA

Feyna fa diners y diners fan feyna. Quan tenim salut y ganes de treballar!

TERESA

Y què’ns porteu de bo?

VEHINA

Ja sabeu que m’agrada protegir la gent honrada. Sobretot per la pobra Rosalía…

ROSALÍA

Vaja, parlem de la feyna. De quí es això?

VEHINA

Jo sempre t’he tingut per una noya honrada. Ay, filles, deixeume asseure!

TERESA

Assenteuvos, però deixeu tranquila a la meva germana.

VEHINA

Jo no vull més que’l seu be.

ROSALÍA

Grácies, ja us creyem, però sempre que veniu ens diheu lo meteix.

VEHINA

N’hi haurá que t’ho diran mil vegades y sempre t’enganyaran. Però un cor nèt es un cor dret. Lo que tinch a la llengua tinch al cor jo, Rosalía.

TERESA

Tothom sab que sou una bona dòna. Y aquesta feyna?

VEHINA

Ah! Es de la senyora de la Torra!

TERESA

(Admirada). De la senyora de la Torra!

VEHINA

Ja sabeu que tots els istius els faig les feynes. Volen una persona néta y decenta, sobretot decenta. Y no tothom es bo pera desempenyar certs cárrechs…

TERESA

Ben cert que no.

VEHINA

També volen que tingui bones creencies. Figureuvos una gent tant rica y tant cristiana han de mirar be qui’s fiquen dintre de casa…

TERESA

Y aquesta bona senyora ha pensat ab nosaltres?

VEHINA

Oh!… Ella, la pobra dama, de segur que ni us coneix. Però m’ha demanat si aquí al poble hi havía unes bones mans…

TERESA

Ah!

VEHINA

Lo que se’n diu unes bones mans, y jo he pensat en vosaltres.

ROSALÍA

Moltes gracies.

VEHINA

Com que jo li mereixo tota la confiansa, digui lo que vulgi la gent…

TERESA

Oh, la gent!…

VEHINA

No falten males llengües que dihuen certes coses…

ROSALÍA

No’n feu cas. Aquí tots passem pel meteix cedás, es una cosa inevitable. Però aquell que está nèt de conciencia…

VEHINA

Sí, filla, es lo que jo dich, estigues néta de conciencia. Diuhen que me’n vaig de casa la senyora ab les butxaques plenes… Bah! Això prova que’ls que ho diuhen ho farien si’s trobessin al meu lloch.

TERESA

Veyeu? Ab això teniu rabó.

VEHINA

No, no soch d’aquelles que’s fan riques a l’esquena dels altres. Avuy porto unes faldilles apedaçades com el día que hi vaig entrar. Per una misèria que hi guanyo! Ja sabem lo que son els richs encara que siguin bons cristians! La mar com més té més brama! Però son bona gent y’ls porto voluntat, veushoaquí.

TERESA

Y sí, dòna, deixeu dir a la gent. Y què es lo que porteu aquí?

VEHINA

Per ara res més que adobs, perquè la senyora vol veure còm treballeu…

ROSALÍA

Ah!

VEHINA

Jo m’he adressat a vosaltres perquè us estimo y sou dues dònes honrades. Ademés som vehins y aquesta Rosalía me fa pietat, en bona fe, me fa pietat…

TERESA

En fí, veyam això…

(Pren el farcell de la vehina y’l desfá).

VEHINA

Creume, Rosalía, que si jo pogués fer la teva sòrt!…

(Elles dues no n fan cas y la Vehina continua):

Quí sab encara! No sabem quin vent ens ha de portar la pluja.

TERESA

No es gran cosa lo que’ns envia aquesta bona senyora…

VEHINA

Què hi voleu fer?

TERESA

Molta feyna, sí…

ROSALÍA

Y poch diner a guanyar potser?…

VEHINA

De totes maneres feu una cosa que estigui be. Vosaltres no hi perdreu: darrera d’una cosa ne vindrá una altra. Ja deveu compendre lo que hi ha a fer, Teresa…

TERESA

Prou.

VEHINA

(Alsantse). Noyes, me’n vaig. Ja donaré una passada per aquí.

TERESA

Ara gracies, després de tot.

VEHINA

De res. Si més pogués més faría. Fins a una altra volta. Adeu, Rosalía. (Se’n va).

ROSALÍA

(Fredament). Adeussiau!

TERESA

(Llensant el farcell, malhumorada). Veus lo que’ns porta? El rebuig dels richs. Arri allá!…

ROSALÍA

Mentres que ella’s deu quedar la bona feyna.

TERESA

Está clar. Soch capassa de deixarho podrir en un recó…

ROSALÍA

Bah! Com més aviat estará fet millor. Tornem a la feyna.

TERESA

Y si berenéssim abans?…

ROSALÍA

No, déixem acabar lo que tinch entre mans.

TERESA

Ja ho farás després.

ROSALÍA

Per què deixar les coses a mitg ayre? Quan dius llest, llest, y després estás tranquila. (Se posa a treballar de nou. Pausa).

Sabs què penso?

TERESA

Tu dirás.

ROSALÍA

Que ningú s’hauria de queixar may al món.

TERESA

Vaya una idea!

ROSALÍA

Per què serveix això? Jo be’m podria queixar, veritat? Què ha sigut pera mi la vida? Un somni d’un día… després dolors, afronts, misèries… Y tot per què? Per haver tingut un fill sense casarme. Digues: no es injusta ab mi la gent?

TERESA

Y tant injusta!

ROSALÍA

Soch una mala dòna, jo? He tingut un fill, y què!… L’he llensat, per ventura? No’l pujo? No l’estimo? Donchs soch una bona mare. Si jo l’hagués llensat o portat a l’Hospici ja ningú’s recordaría de mi.

TERESA

Calla, no diguis aquestes coses.

ROSALÍA

Lo que no se’m perdonará may es que jo’m presenti ab el meu fill com una mare digna.

TERESA

Y be! Per què ho retreus ara això?

ROSALÍA

Oh, Teresa! Sento un odi contra tota la gent que’m rodeja!

TERESA

Ja ho crech.

ROSALÍA

Me sento superior a totes les dones del poble. El dolor y’l sacrifici han purificat la meva existència.

TERESA

Y estás en camí d’esser ditxosa. El teu fill ha d’esser la teva glòria.

ROSALÍA

Els homes me fan fástich. No n’hi ha cap que sigui digne de portarne’l nom! Pot ocupar la posició que vulgui, pot semblar lo que vulgui, l’home no més té un sentit despert que es el de la luxúria! (Abraçant a sa germana ab dolor y afecció). Oh, germana! Hem d’enllaçar les nostres vides pera sempre més!

TERESA

(Commosa). Ja sabs que al meu costat tens el millor refugi.

ROSALÍA

No’m deixis! . . . Nom neguis may l’hospitalitat!

TERESA

No, dòna. Ja veurás quina vida de pau ens espera!

ROSALÍA

Tu no tens fills, però jo tinch el meu que será de tots.

TERESA

(Commosa alegrament). Oh, sí! Ell omplirá la casa d’alegría ab els seus jochs y les seves rialles.

ROSALÍA

Tu y l’Anton l’estimareu com si fos vostre.

TERESA

El nostre fill que donará’l sentit de la vida dins d’aquesta casa!

ROSALÍA

(Dirigintse a la seva germana ab tota l’afecció del seu cor):

Jo també vull ésser com un fill, entre vosaltres! Estimeume, vetlleume com un fill, perquè jo sola me sento feble.

TERESA

Sí, com una criatura esgarriada que cal ben aconduhir.

ROSALÍA

Germana! Amoroseix la meva vida! Guárdem! Sálvem!

TERESA

Vaja, prou. Hi ha moments que sembles una criatura. Què’n treus de tot això?

ROSALÍA

Si una pogués volar cap a altres terres ahont ningú la conegués?

TERESA

Per què?

ROSALÍA

Perquè aquí m’han fet aborrir la vida, han mort tot lo que hi havía de joyós en la meva ánima.

TERESA

Dius que no’ns hem de queixar y sempre’t queixes. (Alsantse decidida).Bah! En lloch de pensar en tot això valdrá més que berenem. Vols que vagi a comprar un bocí de pernil?

ROSALÍA

Com tu vulguis, jo mentrestant, enllestiré això.

TERESA

Sí, prepáram feyna pera després. Me n vaig; ja veurás, berenarem com dues reynes. (Se’n va).

(Rosalía se posa a treballar a la máquina. Una bona pausa. Quan esta més distreta ab el treball, se sent la veu de la Vehina per l’escala).

VEHINA

Noya! Rosalía!

ROSALÍA

(Parant, sorpresa). Quí hi ha?

VEHINA

(Entrant). Soch jo.

ROSALÍA

Y ara! Vos!

VEHINA

Ta germana es fóra eh?…

ROSALÍA

Acaba de sortir.

VEHINA

Sí, l’he vista. Es fóra per molt temps?

ROSALÍA

Cah! S’ha arribat a la tenda a comprar una sensillesa pera berenar.

VEHINA

Ah! El temps es just!

ROSALÍA

Pera què?

VEHINA

Es que jo t’he de parlar, filla meva, a tu sola…

ROSALÍA

A mi sola?

VEHINA

Perquè vull el teu bé, Rosalía.

ROSALÍA

Què hi ha de nou?

VEHINA

Escolta; vols treballar a casa la senyora de la Torra?

ROSALÍA

Y per això’m voleu parlar a mi sola?

VEHINA

Es que hauria d esser a casa seva meteixa…

ROSALÍA

Segons les condicions… Això ja m’ho podíeu dir davant de la meva germana.

VEHINA

Veurás, darrera d’això hi ha altres coses que t’interessen a tu particularment.

ROSALÍA

Parleume clar, si us plau.

VEHINA

Jo no t’he de venir a predicar la moral. Ja ets prou gran pera saber lo que’t convé. Així es que…

ROSALÍA

Parleu d’una vegada.

VEHINA

Sí, d’una vegada y francament. Per què tenir pèls a la llengua quan cal dir les coses?

ROSALÍA

Justament. Acabeu.

VEHINA

Però no tot se pot dir d’igual manera. Hi ha coses delicades que cal saber dir…

ROSALÍA

Be! Què son tants misteris?

VEHINA

Mira, jo no més soch una enviada…

ROSALÍA

Una enviada per qui?

VEHINA

Tot ho sabrás, tingues paciència…

ROSALÍA

En fi, Antònia, digueume clar lo que m’hagueu de dir.

VEHINA

Reflecciona lo que tu pots esperar de la vida. El teu bon nom ja es per terra. Ni encara que d’avuy en avant fossis més pura que la Santa Verge no’t valdria per res. Tens el mal nom a sobre y ja no te’l treurás.

ROSALÍA

Y ara! Què voleu dir ab tot això?

VEHINA

Creume, escolta a qui’t vol be. La vida es costosa, no té amor ni pietat pera tu. Pensa que’ls altres no vindran a aixecarte, al contrari, si’t poden enfonsar més, t’enfonsaran sense pietat…

ROSALÍA

(Molt disgustada). Per què heu vingut a pertorbar la meva pau? Deixeume tranquila!

VEHINA

No siguis criatura, Rosalía! Déixat d’escrúpols de monja.

ROSALÍA

Deixeume tranquila, Antònia!

VEHINA

Ah, tonta! Els altres t’han fet caure y no’t volen aixecar… Donchs vénjat! Vénjat! Fes el teu fet y riute d’ells! Quí ha tingut compassió de tu fins ara? Quí te’n tindrá demá?… Donchs si tens el mal nom que’t serveixi pera alguna cosa.

ROSALÍA

No vingueu a torturar la meva ánima!

VEHINA

Rosalía, si’t dono’ls meus consells es perque’t vull bé.

ROSALÍA

Grácies pel vostre bé!

VEHINA

Aniries a treballar a la Torra. Poca feyna y ben considerada, això sí, ben considerada, perque’l senyoret sab la teva posició y vol protegirte. Oh! si sabessis com ell n’está de tu!… Es una follia, una follia lo que li ha vingut per la Rosalía!

ROSALÍA

Per qui m’heu pres? Si vos sou bona per aquest ofici, feulo, que jo no’n vinch de mena!

VEHINA

No moguis escándol. Quedem en que no?… Be. Pera tu fas…

ROSALÍA

Aneusen d’aquí! Deixeume tranquila! Jo no us demano res…

VEHINA

Adeu, filla meva. Perdonem si t’he ofès. Jo, al teu lloch, ja sé lo que faria…

ROSALÍA

Aneu, donchs! Feuho si serviu per això!

VEHINA

No cal fer tants escarafalls. Encara t’hi pensarás, no es això?

ROSALÍA

Poca vergonya! què us heu pensat de mi? Sortiu de casa abans no us tiri escales avall!

VEHINA

No cridis tant! Al cap d’avall ja sabem fins hont arriba la teva honradesa. Adeu! No’m dono per ofesa per lo que m’has dit. D’avuy a demá encara espero una altra resposta. Pènsathi be! (Sen va) .

ROSALÍA

(Desbordant d’indignació). Indecenta! Què t’he fet jo per què’m tractis així?

VEHINA

(De l’escala estant). Calla! No moguis escándol. Tu farás lo que voldrás, però no diguis res a ningú. Per favor, Rosalía!… Que tot quedi ofegat!

ROSALÍA

Aneusen d’una vegada, traydora! Si m’heu pres per altra us ho perdono, però davant meu no alseu may més la cara!

VEHINA

(La veu molt fonda). Ta germana vé! Dissimula!

(En un moment tota l’ira y el dolor de Rosalía desborden. Plorant com una criatura, se dirigeix a la seva cambra y’s deixa caure en una cadira. Una pausa. Després entra Teresa y sent els sanglots de sa germana. Sorpresa se dirigeix a la seva cambra hont entre plors la Rosalía li dona a conèixer lo que ha passat. Escena interior de plors y paraules ininteligibles per l’auditori. Per fí, surten, Teresa sostenint a sa germana, que diu entre sanglots:)

ROSALÍA

Ab el cinisme més descarat! Oh, germana! No he tingut paraules pera respondre! May m’hauria esperat aquesta hora d’angoixa! Ni que m’haguessin cargolat les entranyes! Ni’ls dolors del part m’han fet sofrir tant com les paraules d’aquesta mala dòna!

TERESA

Y no l’has sabuda tirar escales avall, ánima freda!

ROSALÍA

No he tingut coratge pera defensarme. M’he sentit agobiada, perduda sota’l dolor y la vergonya!

TERESA

(Prenentla pel bras ab violència). La mala sòrt! Vina que vull que vagis a escupirli a la cara, davant meu, a casa seva!

ROSALÍA

No! No!

TERESA

(Ab més violència). Vina’t dich! Vull que vegi qui som nosaltres! Que sápiga ab qui tracta aquest rebrech!

ROSALÍA

(Resistint). No! Deixem estar! No vull escándol!

TERESA

Anem!

ROSALÍA

No donem escándol, Teresa! Què dirá la gent?

TERESA

No’m facis enfadar! Anem! Ella t’ha vingut a insultar però tu li escupirás a la cara! Anem!

(La força a seguir ab violencia).

(Resistint se deixa anar per terra. Teresa arriba a arrocegarla. Rosalía plora).

ROSALÍA

No! No, germana! Ja la perdono! No vull escándol.

TERESA

(Ab un excés de ira li dona una bofetada). No tens sang!

ROSALÍA

(Ab un crit) Perdó!

TERESA

Ahont es allò?

(Pren la roba de la Vehina ab un grapat).

Que les faci ella les indecencies dels richs!

ROSALÍA

Teresa, no perdis el seny!

TERESA

Quédat aquí, cos sense sang?

(D’una gambada passa la porta y se la sent corre escales avall. Rosalía se queda parada, escoltant en silenci. Després s’acosta a la finestra sense sortir a guaytar. Pausa. Després baixa al primer pis quedant sola la escena un moment. Aleshores se sent la veu de Claudi a l’entrada).

CLAUDI

Teresa! (Ningú respon). Eh! Teresa!

(Pausa. Rosalía entra a l’escena de puntetes, emocionada).

(De més aprop). Rosalía!

ROSALÍA

(Ab la veu tremola). Quí hi ha?

CLAUDI

Se pot pujar?

ROSALÍA

Ma germana no hi es.

CLAUDI

(Presentantse). Jo pujo com si fos a casa meva.

ROSALÍA

(Agobiada). Ma germana es fora…

CLAUDI

Millor.

ROSALÍA

Què hi vens a fer aquí, Claudi?

CLAUDI

Vinch pera tu. L’altre día ja’t vaig dir que vindria.

ROSALÍA

Mal fet. Me vens a comprometre y res més.

CLAUDI

Deixa que digui la gent.

ROSALÍA

Si la meva germana sab que has vingut me mourá un escándol. Vesten, Claudi.

CLAUDI

No, jo parlaré ab la teva germana.

ROSALÍA

Es inútil.

CLAUDI

No’m vols creure donchs, Rosalía?

ROSALÍA

No. Els nostres camins están ben separats. Ja no som aquells d’abans…

CLAUDI

Jo soch el meteix.

ROSALÍA

No es veritat. Tu, com jo, com tothom, tots cambiem ab el temps.

CLAUDI

A mi’m sembla que soch el meteix d’allá baix, el de la casa del farmacèutich… Te’n recordes, tu?

ROSALÍA

Això es impossible, Claudi.

CLAUDI

El meteix que jurá casarse ab tu…

ROSALÍA

Calla! No tenim necessitat de parlar d’això…

CLAUDI

Soch el meteix, Rosalía, el meteix però que torna d’un llarg viatge…

ROSALÍA

Tu?

CLAUDI

D’un llarg viatge per la vida. Torno abandonat de tothom, perduda la fe, cap a tu.

ROSALÍA

Cap a mi?

CLAUDI

Cap a la sola persona que m’ha comprès y m’ha fet ditxós. Ay, Rosalía! May hauria somniat que algun temps d’elevarme cap a la perfecció m’allunyés tant de les persones estimades! Els amichs m’han deixat sol, me sento estrany dins de la familia, soch entre’ls meus com un ser que’s passeja entre sepulcres.

ROSALÍA

Y jo que visch sense estimar res, sense desitjar res, aborrida de viure! Has sentit parlar d’aquells condempnats que eternament els cau una gota d’aigua sobre’l cap? Així va cayent l’aburriment sobre’l meu cor.

CLAUDI

Però jo endevino al fons del teu cor la meteixa tendresa, la meteixa ilusió d’abans.

ROSALÍA

Aquella Rosalía que tu vas conèixer, ja es morta. Sembla com si l’haguessin enterrada en aquella rebotiga fosca, quan tu te’n vas anar…

CLAUDI

Soch jo qui la vaig matar?

ROSALÍA

Quí sab?

CLAUDI

Donchs avuy m’ha semblat que havía de venir a ressucitarla com aquell cavaller de la llegenda que torna al seu pays a desencantar la seva estimada.

ROSALÍA

Y això avuy no pot ser! L’època de les llegendes ha passat.

(Se sent la veu de Teresa excitada y rogallosa que’s disputa al carrer).

TERESA

Arri allá! Deixeula tranquila a la meva germana. Es més honrada que totes vosaltres!

UNA VEU DE DÓNA

No cridis tant! Mentres tu la defenses aquí ella té un home a casa. Noyes, així va el món!

(Se senten esclafir rialles).

CLAUDI

(Sorprès en gran manera). Què es això?

ROSALÍA

(Ab pena). Ma germana…

TERESA

Tu! Vínam aquí! Puja a casa, mala bruixa! Y si no trobes aquest home anirás de cap per la finestra!

(Pausa. Se senten pujar les dones per les escales, rápidament).

ROSALÍA

Claudi! Pietat! Amágat!

CLAUDI

No!

(En aquest moment se presenta Teresa que queda glaçada al veure al Claudi. L’una dona, més atrevida, mitj entra. L’altra no més treu el cap y s’en entoma. Escena muda. – Claudi irat, anant a agafar la dona ab violència):

Escolteu, donchs. Vos meteixa aneu a dir pel poble, a tothom, de casa en casa que jo prench per muller a la Rosalía!

LA DONA

Vostè! No ho crech!

CLAUDI

Sí, jo. En Claudi Pradell! Ara no hi teniu res més a fer aquí! Au! Fòra! (La treu brutalment y tanca la porta).

TERESA

(Plena de admiració). Què es això?

CLAUDI

La vostra germana es meva. No d’ara, sinó de molt temps. Es cert, Rosalía?

ROSALÍA

(Ab afecció gran, acostantse an ell). Oh! Claudi! Y jo que’t donaré en agrahiment?

CLAUDI

(Prenentla en sos braços). Teresa! Jo la salvaré de tota tempesta a la pobra aucella ferida.

(Teresa, admirada, no sab que dir).