ACTE PRIMER
Reading edition
Saleta bonica a casa de Joseph Pradell. Al fons una porta vidriera de dues fulles que dona a l’ avant sala. Aquesta es molt clara y espaiosa. Al mitj d’ella s’hi veu una taula rodona ab un gerro de flors a damunt. Al fons de tot una porta ab persianes que dona al terrat. Dintre la saleta, a la dreta del fons, una calaixera y apoiantshi a damunt, un bell quadro de Santa Virgínia brodat, ab unes cistelles de flors artificials a cada costat y dos candelers de bronzo a davant. A l’esquerra del fons una tauleta ab armari a damunt que fa de llibrería per en Claudi. Al costat esquer un gran balcó que fa clara la sala, ornat ab uns cortinatges blanchs que forman un pabelló ab bastant de gust. Davant del balcó dos balancins cara a cara y cadires altes y baixes pel voltant. A la dreta una porta que va a la cambra de Claudi, y en primer terme, una taula escriptori molt sensilla, un poch avançada cap al centre de l’escena. Alguns quadros de sants y retrats de familia per les parets.
Mitj-díada d’istiu. L’escena molt clara però que doni la sensació de fresca, ab el sòl regat, les portes entreobertes, la llum d’un tò verdós produhit per les persianes. Tot ha de respirar l’ambient tranquil d’una casa de propietaris acomodats.
Virgínia esta assentada en una cadira baixa davant del balcó. Fa un treball de ganxet ab molt amor. Es una senyora d’uns quaranta sis anys que’s conserva be. Es sensilla y afectuosa en son tracte, de cara plena y afable, de cabells que ja blanquegen. Vesteix de fosch, be y sensillament. Durant un moment treballa sola mentres a l’avant sala se veu passar la Paula que endreça coses y després baixa la persiana deixant l’estancia en una agradable mitja claror.
PAULA
(De l’avant sala estant). Escolti, Virgínia. Jo me’n vaig un moment.
VIRGINIA
Está be.
PAULA
Si ve’l Joseph del cafè díguili que torno al instant.
VIRGINIA
Molt be diu.
Paula se’n va. Pausa. Per la porta de la seva cambra ve en Claudi, jove de vint y cinch anys que vesteix un trajo clar. Son aspecte es agradable; va ab el cap descobert, cabells llargs, bigoti negre fi. Entra ab certa indolència que conserva tota la primera escena ab sa mare.
CLAUDI
(Entrant aixugantse la suor del front). Bah! No puch dormir.
VIRGINIA
Què hi fa? Fes la sesta no més pera reposar un moment.
CLAUDI
Com vols que reposi si no estich cansat? (Dihent això pren una cadira, s’asseu al costat de sa mare y continua:) Treballes molt, tu!
VIRGINIA
Jo? Cah!
CLAUDI
Jo estich fet un gandul, noya.
VIRGINIA
Quina feyna tens ara?
CLAUDI
Ni tinch coratge d’obrir un llibre. Ah! això no pot anar!
VIRGINIA
Ara tens dret al repòs, fill meu.
CLAUDI
Ja ho dius tu això!
VIRGINIA
Es clar que sí! No tots els joves fan lo que tu has fet.
CLAUDI
Oh! Quan un vol! (Ab molt afecte). Tu si que may reposes. Digam, què fas ara, aquí?
VIRGINIA
He reprès una feyna que no sé’l temps que la tenia comensada. Això distreu.
CLAUDI
Sembla que hi posis un cert amor d’artista en aquest treball. Quan jo era petit passava hores enteres al teu davant meravellat de veure la llestesa dels teus dits. Te’n recordes, tu?
VIRGINIA
Prou. Y devegades, mirantme, t’hi adormies ab el caparró apoiat sobre la meva falda…
(Moment de pausa. Els dos somriuhen ab aquests recorts tendres).
CLAUDI
Vetaquí que aquesta feyna del ganxet representa la ocupació més seriosa de la teva vida.
VIRGINIA
Quasi que sí. Quantes y quantes hores hi tinch esmersades si ho anéssim a comptar!
CLAUDI
Sembla estrany que una cosa tant sensilla pugui omplir la vida d’una persona!
VIRGINIA
Y pensar que quasi may m’ha donat cap profit, Deu meu!…
CLAUDI
Y què? Si això ha sigut la teva satisfacció…
VIRGINIA
Pensa que durant vint anys no ha nascut pas una criatura al poble que jo no li hagi fet una gorreta de ganxet com aquesta.
CLAUDI
Y no es bonich poguer dir això? Y sempre sense cobrar, eh?
VIRGINIA
El meu treball no l’he volgut cobrar may; no més, els que ho podien fer, se pagaven el fil.
CLAUDI
Vaja, això t’ha de donar una gran satisfacció.
VIRGINIA
(Indiferenta) Pse!…
CLAUDI
Per què no? Tu avuy deus tenir l’estimació de tot el poble.
VIRGINIA
Bah! No parlem d’això!
CLAUDI
Per què, mare?
VIRGINIA
(Ab pena). T’hauria de dir unes coses! Sòrt que no he buscat may la recompensa!
CLAUDI
Això es molt honrós, mare; sembla petit, insignificant a primer cop d’ull, però en el fons es gran y noble.
VIRGINIA
No’t diré que no, però…
CLAUDI
Què?
VIRGINIA
Les accions nobles ens perjudiquen sovint a nosaltres mateixos, fill meu.
CLAUDI
Oh! Per què dius això! No siguis egoista, ara.
VIRGINIA
No soch egoista però’m dono compte de moltes coses que a la teva edat tampoch havía previst.
CLAUDI
Dígam, mare, aquesta impulsió cap al bé que devegades sentim irressistiblement no es la cosa més hermosa de la vida?
VIRGINIA
Si, no’t diré que no… Després de tot val més que siguis així…
CLAUDI
Me respons ab una fredor!
VIRGINIA
Què vols que’t digui si jo no puch participar dels teus entusiasmes? Avança y descobreix la vida ab els teus ulls, vethoaquí tot.
CLAUDI
Els pares feu igual que’ls aucellaires, voldríeu tallar les ales als vostres fills així que comensan a saber volar.
(Al dir això, en Claudi s’alsa y’s passeja per la sala mirant a dreta y a esquerra).
VIRGINIA
Tu creus que tallem les ales, eh? Us ensenyem a volar ab prudència…
CLAUDI
(Rihent sense afectació). Prudència! Prudència!
VIRGINIA
S’entra de boig a la vida y se’n surt sáviament. Escolta als que’n surten.
(Pausa. En Claudi se passeja contemplant l’habitació. Sa mare treballa).
CLAUDI
Heu arreglat molt be tot això!
VIRGINIA
Si, gracies al meu esfors, comensa a fer goig.
CLAUDI
Be prou que veig per tot la teva má.
VIRGINIA
No’m podía avenir a habitar una casa tant mal arreglada.
CLAUDI
Tu has posat les coses a tò. Sembla que tot tingui un altre aspecte.
VIRGINIA
Ni encara que aquí no sigui a casa meva tot ho he anat posant al meu gust. Avuy una cosa, demá una altra… Sobretot, aquests darrers anys, m’he esforsat molt: me semblava que d’aquella manera la casa no era prou digna pera rebre al meu fill Doctor en Farmacia.
CLAUDI
No diguis això; al teu costat tot es digne.
VIRGINIA
Lo que tu has vist, alguna petita millora, tot ho he fet preparant la teva arribada.
CLAUDI
(Molt amable). Grácies, mare, jo no mereixo tant.
(Dit això avança cap al balcó mentres sa mare treballa satisfeta).
CLAUDI
Quina calma pel poble! No’s veu ningú, no se sent res.
VIRGINIA
Ara meteix se sentía l’armonium del senyor Vicari.
CLAUDI
Quina tarda més serena!
VIRGINIA
Estás content d’esser al meu costat en el repòs del poble?
CLAUDI
Molt, y tu? Les teves penes s’han acabat. Ja no’m tens lluny, entre’ls perills de la ciutat, com tu dius.
VIRGINIA
Ara’m preocupa molt una altra cosa…
CLAUDI
Quina?
VIRGINIA
El carácter atrevit y despreocupat que has pres a Barcelona. Això aquí al poble’m causará molts sofriments.
CLAUDI
No, dòna…
VIRGINIA
Però, veyam; per què no vols anar a viure a ciutat?
CLAUDI
N’estich cansat de la ciutat.
VIRGINIA
Y jo estich cansada del poble. Tu també al cap de quatre díes t’hi aborrirás aquí. Tu no pots viure entre una gent tant hipòcrita.
CLAUDI
Els homes són iguals per tot arreu.
VIRGINIA
Anem a ciutat, creume, fill meu.
CLAUDI
No. Jo estimo la gent del meu poble. Si m’es possible fer algun be durant la meva vida, el vull fer aquí.
VIRGINIA
El meu somni era d’anar a viure a ciutat, tu y jo sols, tant aviat com acabessis la carrera.
CLAUDI
Y’l meu venir aquí, al teu costat…
VIRGINIA
Tant que he desitjat tenir una llar meva… una llar nostra, comprèns?
CLAUDI
Sí, però aquí…
VIRGINIA
Me vull sentir a casa meva, ab vida pròpia… tenir un interior que sigui nostre, pera tu y jo sols, fill meu…
CLAUDI
Comprench, sí…
VIRGINIA
Una llar que aquí no tindrem may.
CLAUDI
Per què no?
VIRGINIA
Oh! no. Aquí, entre aquestes parets no será may casa nostra.
CLAUDI
Però en una altra casa, aquí al poble meteix, tu y jo sols…
VIRGINIA
(Ab energia). No! No!… No’m parlis d’això!
CLAUDI
(Ab manyaguería). Jo se un piset tot blanch, de cara als camps, que obre ses finestres a sol ixent… Allí anirem a viure, eh?
VIRGINIA
No, Claudi! Això no més es satisfer la meytat de la meva ilusió!
CLAUDI
Aleshores la teva gran ilusió es l’anar a viure a ciutat?
VIRGINIA
Sí.
CLAUDI
(De bromá). Pera fer la gran senyora, eh?
VIRGINIA
No diguis això…
CLAUDI
Ja’t passará aquesta idea.
VIRGINIA
Y tu per quina rahó i interesses tant en no anar a ciutat?
CLAUDI
Sería llarg de contar. Es tot un plan que jo tinch.
VIRGINIA
Un plan pera què?
CLAUDI
Ja t’ho aniré explicant. Es com una missió que jo m’he imposat ab gust. Vull influir sobre la manera d’esser d’aquesta gent, comprèns? Vull fer la meva vida d’amor aquí al meu poble. Aquí tinch els companys, la família, els amors d’estudíant, els recorts de noy, en fí, tot lo que toca al sentiment y endolceix la vida.
VIRGINIA
Sempre t’he vist ab el cor ple d’aquestes ilusions! No sabs els desenganys que se t’esperen, fill meu!
(Se presenta Paula per la porta del fons. Es una dona magre y nerviosa, viva, cabells grisenchs aplanats endarrera. Vesteix ab descuyt un cos fosch. Quan parla acompanya sa paraula seca de gestes vius).
PAULA
(De la porta estant). Vegi, vostè… Algú la demana per allá.
VIRGINIA
(Alsantse y anant cap a la porta). Quí es?
PAULA
Vagi, dòna; no es pas pera mi que vé.
VIRGINIA
Però, qui es?
PAULA
(Ab ironia). Una visita noble. Fácila passar al saló. Depressa, que no s’impacienti.
VIRGINIA
La Rosalía?
PAULA
Sembla extrany, Virgínia, que admeti aquesta gent a casa!
VIRGINIA
(Ingènuament). Ah! es per la gorreta!
PAULA
Despátxila aviat; de totes maneres. No es bonich de tenir tractes ab certes persones.
(Virgínia sén va un xich ressentida per les paraules de la Paula. Aquesta resta un moment indecisa y en Claudi li diu ab severitat).
CLAUDI
Tía! Què’n té que dir vostè de la Rosalía?
PAULA
Hum! Vaya una pregunta!
CLAUDI
Sí; què’n té que dir?
PAULA
Vaja, home. Sembla estrany que’m preguntis això! Ni encara que un día hagi estat la teva…
(Entra la senyora Virgínia seguida de la Rosalía. Paula s’escorre indignada per la porta del fons. Rosalía es una noya agradable, sensilla y graciosa; sa cabellera es rossa, sos ulls blaus, molt expressius. Vesteix un cos blau clar y una faldilla de tons foscos. Claudi s’impressiona davant de la Rosalía).
VIRGINIA
(A l’entrar). Ja l’esperava un día d aquesta setmana.
ROSALÍA
La feyna no m’ha deixat venir més aviat.
VIRGINIA
Ne tenen molta de feyna?
ROSALÍA
Massa, senyora; ma germana y jo treballem més de lo que’ns permeten les nostres forces.
VIRGINIA
Me’n alegro… però això no está be de treballar massa. La seva salut se’n ressentirá.
ROSALÍA
Ja ho diu vostè. La vida es tant costosa!
VIRGINIA
Oh! En un poblet no tant com es això!
ROSALÍA
Pera nosaltres els pobres…
VIRGINIA
(Embarraçada). En fí…
ROSALÍA
Vostès, els richs, no les coneixen les nostres angunies.
CLAUDI
No, però no manca qui les pressent…
VIRGINIA
En fí, què hi fará?
ROSALÍA
Se treballa, se treballa… y no s’avança res. Grácies que’s pugui anar tirant.
CLAUDI
Això no es viure…
ROSALÍA
No senyor que no es viure. Devegades penso que valdria més…
VIRGINIA
(Anant a sortir pel fons). Permètim.
ROSALÍA
Faci, senyora.
VIRGINIA
Vaig a buscar la gorreta. Mentrestant assentis un moment. (Se’n va).
(Rosalía permaneix dreta, emocionada davant de’n Claudi. Ell se troba en igual estat. Per fí ell trenca ’l silenci).
CLAUDI
Asséntat, Rosalía.
ROSALÍA
No, gracies.
CLAUDI
(Somrient). Sembla talment que no’ns coneixem…
ROSALÍA
Talment ho sembla.
CLAUDI
Què es extranya la vida! No fa pas molt temps…
ROSALÍA
Oh! Sí que fa temps, sí…
CLAUDI
Me sembla ahir.
ROSALÍA
No; més aviat sembla’l recort d’un temps llunyá, quasi diria d’una altra vida.
CLAUDI
Es cert això que dius!
ROSALÍA
El recort d’un temps passat, mort… y enterrat.
CLAUDI
Per què parles així?
ROSALÍA
Deu meu! Còm vol que parli?
CLAUDI
No’m tractis de vostè.
ROSALÍA
(Ab fina ironia). Donchs còm? A tot un Doctor en Farmacia!…
CLAUDI
Oh! Rosalía!
ROSALÍA
Ja ho veu, ja s’ha realisat el seu somni…
CLAUDI
(Maquinalment). El meu somni…
ROSALÍA
Ja’m recordo be quin era’l seu somni aleshores… y vostè!
CLAUDI
(Emocionat). Rosalía! Perdónam!
ROSALÍA
De què?
CLAUDI
Perdónam! Ja sé que t’he faltat miserablement…
ROSALÍA
Oh! no…
CLAUDI
Jo no t’havía d’haver oblidat, no t’havía d’abandonar…
ROSALÍA
Oblidi tot això… Jo fa temps que no hi penso.
CLAUDI
Jo, sí. Aquell passat viu encara en el meu cor.
ROSALÍA
(Ab emoció). No vulgui ressucitar coses tan mortes, Deu meu! Facis compte que tot allò ja está enterrat per sempre… per sempre!
CLAUDI
No. Jo crech que tot ha de ressucitar en mi y en tu…
ROSALÍA
Impossible! Impossible!
(Ella veu venir a la senyora Virgínia y sab dissimular la situació, cosa que Claudi apercebeix. Entra la senyora ab una gorreta a l’una má y un paper pera embolicarla a l’altra).
VIRGINIA
Veu? No crech que li sigui massa petita, veritat?
ROSALÍA
No, no, al contrari…
VIRGINIA
Què! Vol dir que li podria ser gran?
ROSALÍA
No, no. Está molt be.
VIRGINIA
En aquest cas aquí hi passa una cinteta pera poguerli estrènyer.
ROSALÍA
Que be ho sab arreglar vostè! Ara gracies, mil gracies de tot, senyora.
VIRGINIA
No hi ha de què. Disposi.
ROSALÍA
Grácies.
VIRGINIA
Quan tregui’l nen de dida portímel, que n’hi farem una altra.
ROSALÍA
No vull molestaria tant.
VIRGINIA
Res de molèstía, crèguim; vostè está molt enfeynada y jo no faig gran cosa.
ROSALÍA
Está be. Estiguin bons.
VIRGINIA
Ja se’n vol anar? No vol assentarse un moment?
ROSALÍA
La meva germana m’espera. Tenim tanta feyna aquests díes!
VIRGINIA
Molt be, donchs, cal aprofitar la ocasió. Fins a més veure, filla meva.
ROSALÍA
Estiguin bons.
CLAUDI
A més veure, Rosalía.
VIRGINIA
(Acompanyantla fins a l’avant sala). Un petonet al noy quan el vagi a veure.
ROSALÍA
(De fora estant). Grácies.
(Una pausa. Claudi queda pensatiu. Després torna Virgínia dihent:)
VIRGINIA
Pobra Rosalía! Després de tot es una bona noya.
CLAUDI
Ha tingut una criatura… No se sab de qui es?
VIRGINIA
D’un extranger de les mines que posava a casa seva. Va morir quan ja havía anat la primera amonestació.
CLAUDI
Així s’hi casava…
VIRGINIA
Oh! sí. Era un home com cal. Molts d’aquí no farien altre tant. Una ensolcida de la mina el va arreplegar…
CLAUDI
Quan s’ha d’esser desgraciat!
VIRGINIA
No está de sòrt, no. Y avuy tothom s’ allunya d’ella. Ja sabs lo que passa en un poble.
CLAUDI
Ja ho suposo. Es indigne! Ara meteix la tía…
VIRGINIA
De totes maneres la Rosalía no ha sigut una noya exemplar. Ha tingut molts festejadors, quan l’un la deixava ne prenia un altre…
CLAUDI
Y be!
VIRGINIA
Oh!… Y crech que va comensar per tu! No pot deixar d’interessarte.
CLAUDI
Cah! Una follia de joves abans d’empendre la carrera.
VIRGINIA
Vetaquí perquè sempre m’ha tractat tant amablement.
CLAUDI
De veres?
VIRGINIA
Com volguentme dir: jo he sigut estimada del seu fill.
CLAUDI
(Somrient). Això has comprès?
VIRGINIA
M’ho sembla. Y ara, dígam: com van náixer els vostres amors?
CLAUDI
Quan jo estava a casa’l Farmacèutich. Ja sabs que la seva mare, en aquell temps, portava’l govern d’aquella casa y la Rosalía cosía y feya tota la roba d’aquell vell tant tocat y posat.
VIRGINIA
Sí, ja recordo.
CLAUDI
Donchs, allí dins, la cosa va comensar de la manera més natural. A les tardes el vell sortía a passeig, y ella y jo, sovint, quedávem sols a la casa. La Rosalía que era viva, fresca, quasi una nena, me duya’l berenar totes les tardes y escullía sempre lo que més pogués agradarme com una mare ho fa ab el seu fill.
VIRGINIA
(Somrient). Si, això’s comensa a compendre.
CLAUDI
L’amor va venir sense que’ns en adonéssim. Aquelles tardes d’istiu tant llargues, aquella solitut… y sobretot el volguer fugir de l’aborriment de la botiga que pesava a damunt meu… Ah! això’ns va acostar tant com el propi desitg!
VIRGINIA
Naturalment, tot hi ajudava.
CLAUDI
Hi havía tardes que ni una ánima se presentava a demanar. Allò era una peste de salut, com deya l’Apotecari. Oh, mare! Quins temps me’s ditxosos aquells! La meva ánima se va obrir per un moment al veritable amor!
VIRGINIA
Y després?…
CLAUDI
Després ni ella ni jo várem ser prou cautes.
VIRGINIA
Què vols dir?
CLAUDI
La passió’ns va arrocegar y…
VIRGINIA
Váreu anar més lluny de lo que calia…
CLAUDI
De totes maneres sempre la vaig estimar de debò. Vaig anarmen a Barcelona fent mil projectes pel nostre avenir.
VIRGINIA
Per l’avenir de qui?
CLAUDI
(Seriós). Pel meu y pel d’ella. Aleshores tots els meus pensaments anaven acompanyats de la seva imatge y’l meu somni era ser llicenciat en Farmacia, casarme ab ella y viure aquí en la plenitut de la ditxa.
VIRGINIA
Ah, criatura! Y si t’haguessin dit que l’havies d’oblidar…
CLAUDI
Ho hauria cregut impossible.
VIRGINIA
Has fet be perquè no era una noya pel teu bras.
CLAUDI
No obstant, ella es la dona que ha posat arrels més fondes en la meva ánima.
VIRGINIA
Se diu que’l primer amor es l’únich veritable…
CLAUDI
Es cert, mare, sempre deixa alguna cosa d’inesborrable en el nostre cor.
VIRGINIA
Y tu ho sents això?
CLAUDI
Oh! Lo que jo sento més aviat es compassió… una fonda compassió per aquesta pobra noya que m’ha estimat tant.
(Entra Paula per la porta del fons).
PAULA
Ja es fóra la galant visita?
VIRGINIA
Uy! Ja fa un quart d’hora.
PAULA
(Seriosa). Miri, Virgínia, si no’m vol disgustar, no la deixi intervenir gayre per casa an aquesta noya.
VIRGINIA
Be havía de venir a buscar la gorreta.
PAULA
Vès si n’hi faria jo de gorretes! Pel colze! Prou gent honrada hi ha que ho necessita més que ella.
CLAUDI
Oh, tía! Me sembla que aquesta noya no mereix ésser tractada d’aquesta manera.
PAULA
Que no ho mereix, dius! Una perduda com ella!…
CLAUDI
Pera mi no ho es pas una perduda!
PAULA
Bon Deu! Donchs hont ho anirá a trobar lo que ha perdut?
VIRGINIA
Son tantes les que cauhen!…
PAULA
Això no es cap rahó, Virginia. La compassió’ns pert a tots.
VIRGINIA
Es veritat, però n’hi ha com la Rosalía que la mereixen la nostra compassió.
PAULA
(Indignada). Com! Una mossa que festeja ab tots els xicots del poble, que acaba per tenir una criatura y que tindrá’l coratge de presentarse ab ella davant de tothom…
CLAUDI
Millor! Aquest coratge sol la dignifica…
PAULA
Què dius!
CLAUDI
Sí! Presentarse ab el cap alt y ab el fill als brassos es una confessió en plena llum que la dignificará als ulls de tothom.
PAULA
Això goses a dir, tu! Els fills del pecat s’han d’amagar pera evitar l’escándol. Per això hi ha els Hospicis y’ls Assils.
CLAUDI
Oh, tía! Es monstruós lo que acaba de dir!
PAULA
Y què es lo que tu dius? Això no més pot sortir d’un cor sense relligió!
VIRGINIA
Claudi, vaja, deixem corre aquesta qüestió. Tía, no disputi més…
PAULA
Me sembla estrany que sigui’l fill seu, Virginia! El seu fill qui vingui aquí dins a defensar això!… Una perduda que tothom rebutja!
(En aquest moment entra Joseph que se l’ha vist venir un instant abans a travers dels vidres y s’ha aturat a escoltar la disputa. Es un home de bona alsada, la seva barba blanqueja. Parla ab veu mesurada. Vesteix com un propietari del camp, un trajo fosch usat y gorra. A l’entrar les emprèn contra la seva dona).
JOSEPH
Y tu què sabs d’això, mala llengua?
PAULA
(Sorpresa). Ah!… tu aquí!
JOSEPH
Sí, jo! No puch entrar a casa que no t’atrapi dihent mal d’algú.
PAULA
Quan jo parlo ja sé lo que’m dich…
JOSEPH
Tu deixa estar lo que no t’interessa, vethoaquí.
VIRGINIA
Ja s’ha acabat. Es que val la pena que’ns enfadem per això?
JOSEPH
(Calmat). No… però ja sab ella que no estich per mormoracions, jo.
PAULA
Això no es mormorar, dir les veritats que tothom sab.
JOSEPH
Y be! Si tothom ho sab per què parlarne?
PAULA
Es que…
JOSEPH
Calla! Fesme’l favor de no ocuparte més d’aquesta noya!
PAULA
Donchs aboneula encara, si us sembla be.
VIRGINIA
Bah! Tiremhi terra a sobre.
PAULA
Sembla extrany com us preneu aquestes coses tots plegats!
CLAUDI
Tía, no sigui així…
PAULA
(Ab duresa). Déixam estar, tu!
JOSEPH
Déixala estar la llengua enverinada! Si no pot fer mal ja no está contenta.
VIRGINIA
Vaja, que s’acabi.
PAULA
Donchs davant meu no l’aboneu més…
VIRGINIA
Ningú l’abona.
JOSEPH
Davant meu, lo que has de fer es callar!
PAULA
Per què no’s podrá dir lo que tothom sab?
JOSEPH
Calla!
PAULA
Jo no vull callar!
VIRGINIA
Vaja, prou.
CLAUDI
No’n parlem més, oncle.
JOSEPH
Que calli o que se’n vagi d’aquí!
PAULA
Sí, val més que me’n vagi. Altres coses m’apressen més que aquesta verjaula!
JOSEPH
Això es. Val més que vagis a la teva feyna.
PAULA
(Ab despit). Sí, si que val més! Perquè’m feu pena de sentirvos tots plegats! Abonar això! Això! Ah! N’hi ha per engegarho tot al díable! (Se’n va pel fons).
JOSEPH
Punyal! Quin gènit més reconsagrat!
VIRGINIA
Calla! L’has feta enfadar massa.
JOSEPH
Oh! Bah! Jo crech que això l’engreixa an ella!
VIRGINIA
Y per una cosa que no val la pena. (A Claudi). De tot això’n tens la culpa tu. Me sab greu, vaig a calmarla.
JOSEPH
Déixala estar, deixa…
VIRGINIA
No m’agrada que per tant poca cosa us disputeu.
JOSEPH
Què hi vols fer, si això és la seva menja?
VIRGINIA
Me’n vaig ab ella un moment. Ja veurás quan aviat la faré meva. (Se’n va pel fons. Una pausa).
CLAUDI
(Ab extranyesa interroga a son oncle). Oncle! de què prové l’odi de la tía contra aquesta noya?
JOSEPH
Tu ja coneixes el seu carácter violent. Ademés, ella may ha tingut compassió per les que cauhen.
CLAUDI
Això he observat.
JOSEPH
Es una preocupació del poble. Aquí tens la Rosalía, que ningú la considera, tothom s’allunya del seu costat…
CLAUDI
Imbècils!
JOSEPH
Pots comptar que tota la vida sentirá a damunt d’ella el pes de la seva falta.
CLAUDI
Y això es possible?
JOSEPH
Aquí la conciencia pública absoldrá a un assassí però no a una noya caiguda.
CLAUDI
Però això es indigne!
JOSEPH
Tot lo que tu vulguis. Ara meteix, a la Rosalía li toca fer el seu camí, abandonada de tothom. L’indiferència y’l menyspreu de la gent no logrará que s’esborrin may. Es estúpit, innoble, però es així. Aquí la preocupació arriba a gelar els cors y l’idea de l’honra fa tornar als homes dolents y besties.
CLAUDI
Pobra noya! Y no mereix pas que se la tracti així.
JOSEPH
Naturalment que no. Però, veus?… Ha tingut aquesta desgracia. D’això’m queixo jo també, d’aquesta injusticia sense sentit que comet el poble.
CLAUDI
Quí no s’indigna davant de tot això?
JOSEPH
Sí, l’home de cor s’ha de rebelar contra tanta injustícia! (Una pausa). Y no obstant, sortís un home, un home capás d’afrontar l’estupidesa del poble!
CLAUDI
(Sorprès). Y què!
JOSEPH
Vull dir un home de cor noble que li donés el seu nom.
CLAUDI
(Admirat). Oncle!
JOSEPH
Que’s casés ab ella pera redimiria… Jo, jo meteix ho faria si fos jove y lliure!
CLAUDI
Oncle! Vostè faria això?
JOSEPH
Per què no?
CLAUDI
(Com il·luminat). Oh! Sería una acció tant noble!
JOSEPH
Y no es un de ver, un gran dever moral, pel primer que va tacar la seva ignocencia?
CLAUDI
(Emocionat y admirat). Oh! sí, sí!…
JOSEPH
Per aquell que va destruhir la puresa del seu amor llensantla al mal camí hont se troba!
CLAUDI
(Ab vehemència). Oncle! Oncle! Y si aquest sortís tot d’una a realsar la seva víctima?
JOSEPH
Sería una acció d’aquelles que dignifiquen l’existència d’un home!
(Per la porta del fons se presenta Virgínia acompanyant a l’Abdon. Aquest es un xicot alt, ossut, moreno, barreja extranya de pagès y de senyor. Porta un bigoti gros. Vesteix bé però apagesat. Porta gorra).
VIRGINIA
(A l’entrar, de la porta estant). Té, aquí’l tens!
(Abdon entra depressa y abraça an en Claudi ab molta alegría).
ABDON
Bon Deu! Ja es l’hora, company!
CLAUDI
Ditxosos ulls que’t poden veure!
ABDON
Oh! Y que estás bo! Quina alegría, noy!
CLAUDI
Ja’t trobava a faltar. Quinze díes que soch aquí.
(Virgínia, que de la porta estant ha contemplat ab goig aquesta escena, ara’s retira somrient).
ABDON
Ara ho he sabut. Noy, els istius els passo a la masía. Faig bondat de la bona. Devegades s’escorren quinze, vint díes que no m’acosto al poble pera res.
JOSEPH
Ja li vaig dir, jo. Ell, ja pots comptar, al moment va preguntar pera tu.
ABDON
No caldria més. No hi ha pas en tot el poble dos amichs com nosaltres. Eh, Claudi?
CLAUDI
L’oncle y jo teníem ganes de venir al teu mas un día d’aquesta setmana.
ABDON
Ja’m tens aquí, donchs.
CLAUDI
Quan me’n alegro!
ABDON
Això no vol dir que no hagis de venir al meu mas, però será pera estarthi quinze díes, un mes…
CLAUDI
No, gracies.
ABDON
Com s’entén gracies! M’ho has promès cent vegades.
CLAUDI
En fi, ja’n parlarem de més aprop. Ara sèu. Me sembla que tindrem coses pera dirnos després del temps que no’ns hem vist.
ABDON
(Assentantse). Perquè no vas venir l’altre istiu?
CLAUDI
Era qüestió d’aprofitar el temps. He fet dos cursos en un.
JOSEPH
Bé noys, esplayeuvos aquí, ara que us vaga! Jo me’n vaig al camp a veure’ls meus pagesos.
CLAUDI
Com vostè vulgui.
ABDON
Senyor Joseph, perdoni que no hagi estat més atent ab vostè. L’amich m’ha pres tota l’atenció.
JOSEPH
Ja sé que cosa es l’amistat. Aprofiteuvos d’aquesta flor de la joventut que’s marcirá com totes les demés quan sigui l’hora.
ABDON
Què diu ara?
JOSEPH
No hi ha dubte, cal aprofitarse de les coses en el breu moment que existeixen.
ABDON
Y que entén vostè per aprofitarse de l’amistat?
JOSEPH
Penetrarvos egoistament l’un de l’altre fins arribar a descobrir lo més íntim del vostre cor, perquè una vegada separats ne treyeu una llissó d’experiència.
ABDON
Bah! Senyor Joseph!…
JOSEPH
No hi ha dubte que vosaltres meteixos us en donareu compte tart o d’hora.
ABDON
Així vostè no creu en la nostra amistat?
JOSEPH
Sí, però posa cabells blanchs y m’en parlarás aleshores de l’amistat.
ABDON
Què vol dir ab això?
JOSEPH
No més hi ha la dòna, y una sola encara, que pugui sostenir en nosaltres una afecció de tota la vida.
ABDON
No l’entench.
CLAUDI
Per què ho diu això, oncle?
JOSEPH
Avant minyons! No destruhim la vostra ilusió! No’l creyeu del tot al jayo! Avant! (Sé’n va pel fons).
(Els dos companys, durant un moment queden admirats de les paraules de Joseph. Per fí Abdon trenca’l silenci).
ABDON
Bah! D’això fas cas.
CLAUDI
Oh! Cah!
ABDON
(Després d’una pausa breu y ab certa alegror fingida).
Ah! Es necessari que’t feliciti! Ja sé que ets Doctor en Farmacia.
CLAUDI
Per fi hi hem arribat.
ABDON
Es honrós, naturalment, d’arribarhi tant jove.
CLAUDI
Lo meteix hauries fet tu si no haguessis abandonat els estudis.
ABDON
Probablement, però jo no podía seguir estudíant.
CLAUDI
Si tu haguessis volgut…
ABDON
No, jo no podía abandonar la família; el pare’s feya vell y calia algú que’s posés al davant dels nostres interessos.
CLAUDI
Donchs te tenim fet un petit propietari?
ABDON
Ja ho veus, tu has anat progressant y jo vaig perdent de cada día. Avuy ja no soch més que un mal pagès ab certes apariencies de senyor.
CLAUDI
No ho crech. La teva instrucció y’l teu esperit elevat t’alçan molt per damunt d’aquesta gent.
ABDON
(Ingenuament). Ah! No ho creguis. Pera ser ditxós m’he hagut de tornar com la gent d’aquí. Avuy ho soch y confesso que n’estich content.
CLAUDI
Ho dius de serio això?
ABDON
Y donchs! Al comensament, quan encara conservava les idees que tu y jo teníem essent estudiants, veurás que no trobava un company en lloch. Les noyes me trobaven massa seriós. Pera fugir del meu isolament m’ha calgut tornarme com ells, pensar com ells…
CLAUDI
Ah, miseria!
ABDON
Ditxós tu que te’n anirás a viure lluny d’aquest malehit pays!
CLAUDI
No, si jo’m quedo aquí…
ABDON
Què’m dius, ara?
CLAUDI
El vell Farmacèutich ja s’ha decidit a vendrem la botiga.
ABDON
Me deixes parat. Què díable hi farás aquí?
CLAUDI
Què! Viurehi, què hi vols fer?
ABDON
Més ab el teu carácter…
CLAUDI
Viure y lluytar.
ABDON
Lluytar, dius! Ah, criatura! Això es bo pera dir. Creus tu que val la pena de lluytar aquí?
CLAUDI
Sí, aquí com a tota arreu. Tot home te’l millor camp de lluyta a la terra hont ha nascut!
ABDON
Però ab qui vols lluytar aquí? Contra qui? Contra què?
CLAUDI
Tu y jo ho havíem proposat tantes vegades! Recordes, Abdon, els antichs plans? Tu be m’ajudarás avuy que jo soch aquí.
ABDON
Quí!… Jo?
CLAUDI
Tu, el millor amich que tinch, el meu company d’ideals… ab qui tindré confiansa sinó ab tu?
ABDON
Oh! be…
CLAUDI
(Decidit). Espero que m’ajudarás.
ABDON
(Vacilant). Veurás, jo estich molt be ab els meus, ara.
CLAUDI
Què vols dir?
ABDON
Jo no lluyto per res, no m’encaparro ab res. Estich fent la meva joventut, comprens?…
CLAUDI
Y jo que comptava tant ab tu!
ABDON
Y be! Què voldries fer en aquest recó de món?
CLAUDI
Tu ja coneixes les meves idees.
ABDON
No’s pot fer res aquí, noy.
CLAUDI
Fundaré una associació lliure, sense cap ideal polítich, ab l’únicn fi de desvetllar la conciencia popular…
ABDON
Oh! No somnihis impossibles!
CLAUDI
No es impossible, no. Obrir l’esperit lliurement als quatre vents, desfer ombres y prejudicis… en fí, preparar els esperits pera l’obra social. Això es lo que convé aquí.
ABDON
Bah! Bah! Vesten a passeig ab aquestes histories! A nosaltres ens fa riure això com tot lo que no es essencial en la vida. Pera nosaltres la millor política es estar be dintre casa nostra.
CLAUDI
(Després de una pausa, ab dolor). Ja no ets aquell Abdon que jo comptava com el millor entre’ls meus amichs.
ABDON
Tu tampoch ets el meteix Claudi d’abans.
CLAUDI
Potser no.
ABDON
Què hi farem si es així?
CLAUDI
Hi ha no se què que’ns separa l’un de l’altre!
ABDON
Tu has anat progressant y jo m’he estacionat…
CLAUDI
Has reculat encara.
ABDON
Tant se val, no envejo’ls teus progressos.
CLAUDI
(Resignat). Malgrat nosaltres ha passat un vent de glas entre la nostra amistat.
ABDON
Sembla que’l teu oncle hagi parlat pressentint alguna cosa.
CLAUDI
Quí sab? (Abdon s’alsa) Te’n vas?
ABDON
Sí, me’n torno a la masía. Adeu!
CLAUDI
Y nom queda cap esperança de que un día tornis a ésser lo que eres?
ABDON
Ah! Com es possible això? No’s torna a ésser may lo que s’ha sigut.
CLAUDI
Quí s’ho havía d’esperar?
ABDON
(Disposantse a sortir). Y si’t quedes per aquí ja apendrás de viure tu també. Escolta’l meu consell: si vols viure tranquil procura tornarte com els demés del poble.
CLAUDI
Lluytaré ab totes les meves forces pera mantenirme tal com soch.
ABDON
Donchs, mira, Claudi, no’t facis ilusions. Ab els altres companys no hi comptis més que ab mi meteix. Feste’l carrech que has d’estar sol, enterament sol…
CLAUDI
No, sol no! Jo’t juro que nom mancará companyia!
ABDON
(Irònicament). Oh! be…
CLAUDI
Has sentit l’oncle? Diu que no més una dòna pot mantenir en nosaltres una afecció de tota la vida.
ABDON
Què! Te vols casar?
CLAUDI
Potser una dòna será’l millor company pera mi.
ABDON
Una dòna! No’m facis riure! Que poch coneixes la dòna quan dius això!
CLAUDI
Potser ella sola omplirá’l buyd que ja comenso a sentir.
ABDON
Vaja, home! Què’s pot empendre de seriós ab una dòna? Se coneix que encara no has après de viure, tu…
CLAUDI
Y tu?
ABDON
Densa que vaig deixar la carrera pera quedarme aquí, no n’he après poch de viure! Te creus que’m veurás casat a mi? Aquí, com a ciutat, si un se sab entendre…
CLAUDI
Ja…
ABDON
Sí, home, sí. Ja no hi es aquell temor ni aquella puresa en les noyes del nostre poble. Tothom ha après de viure avuy. Y quan un es atrevit, jove y fill de casa bona…
CLAUDI
(Violent). Tot això has après?
ABDON
Y tu que tens una carrera que’s presta tant per aquestes coses! Ah! Si jo’m trobés al teu lloch!
CLAUDI
Escolta, Abdon; són molts al poble, que pensen com tu?
ABDON
Tothom. Tot el jovent que puja, homes y dònes.
(Moment de pausa. Claudi se reté violent).
ABDON
Sí, home, sí! Tots hem après de viure! Y tu vens a cantarnos la palinodía? Segueix la corrent, déixat de cabòries y llénsat a fer la joventut mentres ets jove.
CLAUDI
(Indignat). Entre nosaltres dos ja s’ha acabat tot. Abdon, vesten d’aquí!
ABDON
Me treus de casa?
CLAUDI
Sí, vesten.
ABDON
Home, considera…
CLAUDI
Vaja, fòra compliments!
ABDON
Això es indigne!
CLAUDI
Entre nosaltres dos s’ha acabat tot! Vesten!
ABDON
(Sortint). En fí, si vols acabar del tot m’es igual a mi…
CLAUDI
Sí, del tot… del tot y per sempre més!
(Abdon se’n va confús. Claudi resta desolat. Una pausa. Entra Virgínia, y al veure sol an en Claudi ab el cap baix, queda sorpresa).
VIRGINIA
Què ha passat? Hont es l’Abdon?
CLAUDI
(Prenent a sa mare ab molta emoció). Oh, mare!… Ens hem de realsar per damunt de tanta misèria!