Note 760 — VIII (continued 3)
Reading edition
Janota Torretta que se habla (sic) en lengua catalana,
Que faré en tal estrem Que mon mal me desatina, Coneixent en mi que crém, Y may ningu m'encamina. De mi veig ningu no cura, Sens volerme remediar, Molt temps ha que mon mal dura, Que ya stich per afinar. Mirau de prest sens tardar, Dins mon cor l'anima fina, Coneixent en mi que crém, Y may ningu m'encamina. Mos estrems son de tal sort, Quem donen tan trista vida, En favor me veig la mort, La vida me te avorrida, Congoixosa y aflegida, M'anima del tot se fina, Coneixent en mi que crém, Y may ningu m'encamina. (Tomo II, pág. 261).